28.12.2016 - 22:00
Ismael Moreno, jutge de l’Audiència espanyola, va fer servir una argumentació basada en l’aplicació del codi penal franquista en la interlocutòria contra el regidor Joan Coma. El jutge imputa a Coma delictes de sedició i ‘contra la forma de govern’, un concepte jurídic inclòs en el codi penal espanyol del 1973. L’advocat de Coma, el diputat Benet Salellas, va alertar d’aquest fet: ‘El jutge Moreno utilitza conceptes franquistes; utilitza instruments de la dictadura.’
Joan Queralt, catedràtic de dret de la UB, ha explicat a VilaWeb que aquesta apel·lació al codi penal franquista palesa que el jutge té al cap la llei franquista i que no ha estudiat el nou codi penal. Per Queralt, aquesta argumentació mitjançant lleis franquistes és motiu evident d’incident de recusació per part de la defensa, ‘perquè denota el prejudici del jutge sobre els fets que investiga’. Queralt es demana: ‘Quin dret penal sap aquest home?’
Aquest incident de recusació s’ha de presentar al jutge mateix i ha de ser estudiat per un altre jutge del tribunal. ‘Probablement no serà admès, de manera que cal acudir al Tribunal Constitucional amb un recurs per la inadmissió de l’incident de recusació. El Constitucional pot no admetre’l o pot denegar la recusació. Si passa això, cal anar al Tribunal d’Estrasburg. I això pot originar un gran escàndol. Un jutge de l’Audiència espanyola fent servir lleis franquistes contra un regidor que no ha anat a declarar voluntàriament quan ha estat investigat per haver-se expressat en un ple de l’ajuntament? És un escàndol!’
Queralt també diu que és una aberració que el jutge se serveixi de la decisió de Coma de no anar a declarar voluntàriament com un element de càrrega delictiva: ‘No comparèixer en qualitat d’acusat no és cap delicte! Només tens l’obligació de comparèixer si ets citat com a testimoni.’ Queralt insisteix en la mala imatge que pot donar aquesta actuació del magistrat a Europa: ‘De cara a Europa, un cas com aquest presenta una imatge terrible.’
‘Delictes contra la forma de govern’
El concepte ‘contra la forma de govern’ és inclòs en el títol segon del codi penal del 1973, que recull els ‘delictes contra la seguretat interior de l’estat’. I, més específicament, ‘delictes contra el cap de l’estat, el seu successor, alts organismes de la nació, forma de govern i lleis fonamentals’. I consisteix a ‘executar actes directament encaminats a substituir per un altre el govern de la nació, a canviar il·legalment l’organització de l’estat o a despullar en tot o en part el cap de l’estat de les seves prerrogatives i facultats’.
Aquell codi penal especificava alguns casos constituents de delicte, com ara ‘els qui en les manifestacions o reunions públiques o en llocs de nombrosa concurrència fessin visques o uns altres crits que originessin aclamacions directament encaminades a la realització de qualsevol de les finalitats determinades en l’article anterior’.
La defensa de Joan Coma diu que el jutge no pot argumentar cap delicte amb un concepte que no sigui vigent en la legalitat actual. Fins i tot el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, s’hi va referir en aquest informe sobre el cas contra Joan Coma. Hi explicava que només dos dies després de l’aprovació de la resolució del 9 de novembre al parlament (la que va defensar Coma en el ple de Vic), el fiscal en cap de l’Audiència espanyola, Javier Zaragoza, ja dictava una ordre adreçada a les forces i cossos de seguretat de l’estat, inclosos els Mossos d’Esquadra, perquè l’informessin de la possible comissió dels delictes de sedició i rebel·lió pel fet de donar suport a la resolució parlamentària. ‘Sorprenentment’, deia Ribó, el fiscal Zaragoza dedicava tres pàgines de les nou que tenia el seu escrit a interpretar la tipificació vigent d’aquestes delictes tal com eren descrits no pas en el codi penal actual, sinó en el del 1973.
El jutge Ismael Moreno, que era inspector de la policia durant el franquisme, també va ordenar l’ingrés a la presó d’uns titellaires i, a més, investiga l’ANC. Vegeu-ne aquest perfil que en féu Andreu Barnils.
