Joan Benesiu guanya el premi Crexells amb ‘Gegants de gel’

Joan Benesiu (Beneixama, 1971) ha guanyat el premi Crexells amb Gegants de gel (Edicions del Periscopi). Aquesta novel·la ja havia guanyat l’any passat el premi Llibreter. És la primera vegada que un llibre obté tots dos guardons a obra publicada. La novel·la se situa a Ushuaia, l’enclavament més austral de la terra i, doncs, convertit en mite de la fi de món. I en aquest lloc de frontera, de la frontera amb el no-res, es troben una colla de personatges amb problemàtiques concretes, a la recerca de la seva identitat. Cadascun, al voltant d’una taula, explicarà el seu relat vital, amb les seves pors, les angoixes, els silencis…

Gegants de gel  s’ha imposat als altres finalistes: Formentera Lady de Jordi Cussà i Hollister 5320 de Daniel Palomares. Aquestes tres obres van ser escollides per un jurat format per Mita Casacuberta, David Castillo, Rosa Delor, Anton M. Espadaler, Jordi Llovet i Patricia Gabancho (presidenta sense vot). A partir d’aquí, els socis de l’Ateneu Barcelonès van poder votar-ne un (ho han fet 87 socis) i també han votat 29 clubs de lectura de 28 biblioteques. Un total de 348 lectors han participat en les votacions.

Per segon any consecutiu, el premi Crexells va a parar a mans d’un escriptor del País Valencià. L’any passat es va destacar La cinquena planta de Manuel Baixauli. I precisament Baixauli té un paper determinant en el fet que la novel·la de Joan Benesiu arribés a les mans de l’editor Aniol Rafel de Periscopi.

I per acabar d’embolicar la troca, hem de recordar que el premi Llibreter d’enguany, que es va fer públic dilluns, l’ha guanyat l’obra d’Alícia Kopf amb un títol ben semblant a la de Benesiu, Germà de gel. Alícia Kopf parlava dilluns de com n’és de capriciosa, inesperada i necessària la cadena de reconeixents en una carrera literària. Doncs el llibre de Benesiu n’és un exemple digne d’explicar i que fa pensar.

Ho explica ell així: ‘Vaig escriure aquesta novel·la i la vaig portar a diferents editorials i també la vaig presentar a alguns premis literaris. De Bromera al Grup 62. Tots em van donar carabasses. Jo no cercava l’autoedició, perquè ja havia publicat un llibre amb Bromera i també un petit assaig amb la Universitat de València, però, amb tot això, a la web del Grup 62 vaig trobar un botó que deia: ‘Enviament manuscrits’. I vaig enviar-lo. La resposta fou que em proposaven de publicar el llibre en un segell d’autoedició que tenien i que ara ja no existeix. I me’l vaig autoeditar. Segurament ho vaig fer per poder tancar el projecte i passar pàgina. Aquesta negativa de les editorials la trobava dins la lògica del capitalisme. Jo no espere res del capitalisme. És així el sistema.’

I com va arribar a Periscopi el llibre? Continua Benesiu: ‘Un cop autoeditat, el vaig enviar a Manuel Baixauli. M’agrada molt la seva literatura, la sent propera i volia saber què en pensava. Al cap d’una setmana em va trucar i em va dir que havíem de fer-ne alguna cosa. Però, què havia de fer jo, si ja donava per acabat el recorregut de la novel·la? Aleshores Baixauli va parlar-ne en un article que es va publicar al Quadern del diari El País del País Valencià (avui desaparegut).’

Aniol Rafel de Periscopi continua el relat: ‘En Manuel Baixauli em va enviar un correu convidant-me a llegir l’article i el llibre, i li vaig fer cas.’ I des del febrer del 2015, data en què es va publicar per segona vegada i amb el títol de Gegants de gel, aquesta novel·la ha obtingut el premi Llibreter, el premi Crexells, se n’han fet set edicions (cinc mil exemplars venuts) i una editorial argentina el traduirà a l’espanyol i el distribuirà per l’Argentina, Xile i l’Uruguai.

Benesiu, abans d’acabar la conferència de premsa, ha pres un to reivindicatiu que no volem deixar de difondre. Ell, que és professor vocacional de filosofia en un institut de Cocentaina, ha fet una crida a defensar la filosofia i la literatura en els plans d’estudi, avui matèries arraconades: ‘Sense aquesta estructura de pensament que et donen la filosofia i la literatura farem joves més pobres, perquè no els podrem transmetre una part del món. Perquè només des d’aquestes disciplines prenem consciència que existeix la diferència. La filosofia és l’eina imprescindible per a defensar la diferència. És important de dir-ho.’