Joan Baldoví: ‘Algun dia, el PP haurà de deixar l’estratègia suïcida de fiar-ho tot als tribunals’

Divendres es van publicar els resultats de l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol. La majoria dels titulars els van ocupar l’efecte Pedro Sánchez i el creixement del PSOE en intenció de vot, que se situa a menys de quatre punts del PP per primera vegada en molts mesos. Una altra dada destacable és que Joan Baldoví, portaveu de Compromís al congrés espanyol, repeteix com a dirigent més ben valorat pels enquestats i ja fa uns quants baròmetres que és en la primera posició.

Ara, quan fa poc més d’un any que es va donar el tret de sortida a la legislatura espanyola, Baldoví en fa balanç. Una moció de censura fallida, un PP al govern que acumula casos de corrupció i l’evolució de Ciutadans –que diu que ‘ha anat perdent aquell plomatge de partit que venia a regenerar la política’– són alguns dels temes que posa sobre la taula. També li demanem si creu que l’1-O hi haurà urnes a Catalunya.

—Torneu a ser el dirigent més ben valorat del congrés espanyol. A què ho atribuïu?
—Al fet que la gent que em mira és molt generosa. A Compromís sempre intentem donar una imatge dialogant, de pacte, la imatge que es pot superar l’enfrontament i arribar a acords. Jo crec que la gent ho agraeix, en un moment en què la política està molt crispada. Després, la gent que em coneix em puntua molt alt, perquè, si no, evidentment no trauria aquests resultats. Estic content i agraït. I orgullós, perquè ja està bé que els polítics valencians també donem bones notícies.

—Poc més d’un any després de les últimes eleccions espanyoles, quin balanç feu d’aquests mesos de legislatura?
—Per diverses raons, no hem aconseguit de fer fora Rajoy. Es demostra una vegada i una altra que hi ha una majoria que podria fer-lo fora però, malauradament, alguns han preferit ocupar-se d’altres coses. Sincerament, no vull ser gaire ingenu perquè no sé fins a quin punt el PSOE es voldrà arriscar. Però que encara governe Rajoy quan, una altra vegada, hi ha proves que demostren que el PP no té majoria absoluta no és per estar content. Sobretot, perquè és un partit que dialoga molt poc i fa poc honor a allò que representa el parlament. En determinats casos, tant al País Valencià com a Catalunya, prefereix recórrer als tribunals que no pas haver de parlar, dialogar, consensuar o discutir per arribar a decisions que siguen bones per al conjunt de la ciutadania.

—Vau criticar que es presentés la moció de censura sense tenir prou suports perquè prosperés. Es va gastar inútilment, aquella bala?
—No. A veure, a mi m’hauria agradat gastar la bala tenint la certesa que encertaria la diana. Nosaltres sempre hem mantingut que era absolutament necessària, però si s’haguera anat una mica més pausadament i s’hagueren donat els temps, potser hauria pogut eixir d’una altra manera. Malgrat tot, el PSOE ara té a les seues mans el que queda d’estiu per a pensar si vol deixar que el senyor Rajoy esgote la legislatura o si realment està per allò que va dir en la campanya amb què el senyor Pedro Sánchez va guanyar la secretaria general. Haurem d’esperar el setembre per a veure què vol fer el PSOE. Aquesta enquesta demostra que, per damunt de les crítiques d’una certa elit madrilenya o, fins i tot, andalusa, la gent no té por a una majoria d’esquerres i de canvi. De fet, la majoria que sumen el PSOE, Podem, Compromís i més formacions és superior a la que sumen el PP i Ciutadans. Això demostra que, més enllà de la por que han volgut fer alguns, la factura, en aquest CIS, l’han pagada el PP i Ciutadans.

—De fet, en aquest CIS el PP obté les pitjors dades des de les eleccions. Quin és el pas següent perquè deixi la Moncloa?
—La manilla de les eleccions la té el president del govern i la hi va donar el PSOE quan es va abstenir i va permetre que fóra president. Democràticament, no hi ha cap altre mecanisme per a fer fora el PP que la moció de censura. I nosaltres insistim, Compromís votarà qualsevol moció de censura que pose el PP en l’oposició. Jo crec que això que es fa al parlament d’insistir, demostrar i aprofundir en la idea que el PP és un partit corrupte que ha guanyat les eleccions amb millors condicions que els altres perquè tenia uns diners que no li pertocaven i que ha tingut una bona part dels seus dirigents implicats en la corrupció continua fent mal al PP i, per tant, no hem d’abandonar-ho. Si serveixen d’alguna cosa, les comissions d’investigació, és per a mantenir candent la idea que el PP vol que no se’n parle. I per això utilitza totes les armes per a intentar evitar les comissions, i recorre al Tribunal Constitucional, intentant que Rajoy no vaja a declarar. Serveixen per a posar eixa imatge del Partit Popular com un partit corrupte.

—Compromís va optar per pactar, si calia, amb Ciutadans perquè no s’investís Rajoy. Encara ho faríeu, veient el paper de Ciutadans al congrés?
—La pregunta és errònia, nosaltres no vam optar per pactar amb Ciutadans, vam seure per veure si hi havia alguna possibilitat de pacte. Ciutadans ho va dir d’una manera taxativa: ‘D’aquest pacte no es toca ni una coma, i si es toca una coma, nosaltres ens aixequem.’ Amb això ja vam veure clar que no hi havia cap possibilitat de pactar amb Ciutadans i vam votar que no. A mesura que ha anat passant el temps, ha anat perdent aquell plomatge de partit que venia a regenerar la política. Jo, quan sent a Toni Cantó dir que és el partit que fa més contra la corrupció mentre el PP es vanta una vegada i una altra d’incomplir els acords que va signar amb Ciutadans i, alhora, aquest grup els manté en el govern d’una manera obedient i dòcil… La impressió que ens fa és que Ciutadans ha vingut a donar suport al PP.

—Quin balanç feu de la relació amb Units Podem?
—És una relació cordial, de col·laboració. Signem junts moltes iniciatives, peticions de compareixences de ministres, etc. Hem presentat les de la nuclear de Cofrents, el corredor mediterrani i el finançament. Però des de la independència de cadascuna de les organitzacions i des del criteri propi a l’hora de prendre les decisions. Que en el 99% de les ocasions estiguem d’acord no vol dir que sempre estiguem d’acord. És una relació que jo entenc des del respecte, però també des de la independència de les organitzacions respectives.

—Va ser impossible aconseguir el grup propi per a Compromís-Podem-És el Moment. Creieu que a les pròximes eleccions s’hauria de tornar a crear la coalició o que és millor presentar-se per separat?
—Jo m’hi mantinc. Crec que en les eleccions nacionals valencianes i en les municipals probablement sumarem més i serem més útils per a mantenir el canvi al País Valencià, si anem per separat. Les generals són molt lluny i, com diem els valencians, quan toque regarem.

—Parlem de l’1 d’octubre. Creieu que l’immobilisme del PP es pot acabar girant en contra del govern de Rajoy?
—De fet, ja se li ha girat. Que hi haja més d’un 40% de catalans decididament a favor de la independència demostra que l’actitud de voler rebatre decisions que el poble català havia adoptat de manera democràtica, l’actitud de voler humiliar el poble català intentant llevar l’estatut que havien votat, s’ha manifestat clarament contra els interessos del PP. Jo sempre dic que el dia 2 serà el millor dia perquè donem una oportunitat a la política. Algun dia, el PP haurà de deixar l’estratègia suïcida de fiar-ho tot als tribunals, de transferir la seua pròpia responsabilitat al Tribunal Constitucional. Haurà de fer-se major i saber que un problema polític s’arregla amb política i no amb tribunals.

—Creieu que es posaran les urnes, l’1-O?
—Sí, estic segur que hi haurà urnes.