25.09.2015 - 06:00
Queden dos dies per a les eleccions del 27-S. Unes eleccions a les quals molts van intentar treure-li l’etiqueta de plebiscitàries, però que han acabat fent prendre posició a tothom i s’ha demostrat que són molt més que unes eleccions autonòmiques. Darrerament aquells que ens havien menystingut, aquells que no es creien que anéssim de debò, aquells que es pensaven que no seríem capaços, ens han començat a amenaçar. I així continuen, sense entendre res de res. Ens diuen que quedarem fora de la UE, fora de l’OTAN, que se n’aniran els bancs!… I nosaltres els diem: Endavant! Emporteu-vos els desnonaments, emporteu-vos les preferents. No volem per a res els vostres dictats que condemnen a la misèria els pobles del sud d’Europa. No volem per a res les vostres estructures antidemocràtiques. Ho vam dir al referèndum de l’any 86 i ho continuem dient ara: no volem per a res un exèrcit i molt menys una organització terrorista com l’OTAN. Aquestes amenaces, lluny de fer-nos por, són un estímul més per a continuar fent camí, perquè volem deslliurar-nos de tota aquesta porqueria d’una vegada!
Doncs sí, sembla que, encara que sigui indirectament, al final tothom reconeix que són unes eleccions plebiscitàries. I deixeu-me que qüestioni el posicionament d’alguns.
Tot i l’status quo es mobilitza pel no a la independència i des de posicions suposadament d’esquerres, encara hi ha qui manté que el procés és un instrument de la dreta catalana. Em sap greu, però no ho puc entendre. Gent de Catalunya Sí que es Pot, de debò que no veieu una oportunitat de ruptura en aquest procés? De debò que no veieu una oportunitat de trencar amb les estructures d’aquest estat herència del franquisme i iniciar un procés constituent per canviar-ho tot? No parlem de canviar de bandera o de DNI. Parlem de recuperar la sobirania com a poble. Volem poder decidir sobre tot allò que ens afecta. Volem situar les necessitats de les persones i la reproducció de la vida al centre de les nostres decisions. Estem d’acord que la independència com la planteja Convergència no soluciona gran cosa, però continuar com fins ara garanteix que res no canviï. I això sí que és fer el joc a la dreta. Que res no canviï vol dir que les classes treballadores continuaran rebent les conseqüències d’aquesta crisi. I no podem esperar més. Volem una república catalana que defensi els interessos d’aquestes classes treballadores.
I en el procés per aconseguir-ho, la CUP és l’única garantia perquè res no s’aturi. Des de Junts pel Sí ja hem sentit veus que diuen que intentaran negociar la independència amb l’estat. I ho diuen aquells que van anar a negociar com retallar l’estatut aprovat pel poble català. Ho diuen aquells que van posar en perill el 9-N i que han condicionat el procés per càlculs electoralistes. Aquells que diuen que si Mas no és el president el procés s’acaba… Ja n’hi ha prou. Som on som gràcies a la mobilització i la implicació de la gent. El procés no l’aturarà ni Mas, ni Rajoy, ni Merkel, ni Obama, ni la gran banca ni ningú. El procés avançarà mentre hi hagi gent disposada a fer-lo avançar. Com diu el vídeo de campanya de la CUP, el motor és la gent. I nosaltres ja hem demostrat que estem disposats a empènyer fins al final.
Oleguer Presas, número 77 de la llista de la CUP de Barcelona.
