Isabel-Clara Simó: ‘Jonàs’ és el meu testament literari’

“Em faig gran”. Així s’ha explicat l’autora de ‘Dones’ a l’ACN després d’una vida sencera dedicada a la literatura. Mentre escrivia ‘Jonàs’ estava convençuda que rubricava la darrera de les seves novel·les amb vocació ambiciosa, tot i que ara, una vegada acabada, reconeix que li segueixen “bullint” idees al cap en vistes al futur.

L'”obsessió malaltissa” que sent a l’hora d’escriure l’acompanya durant tot el procés de gestació d’una obra fins al punt que, alguna vegada, ha arribat a perseguir una persona pel carrer perquè s’assemblava a un personatge seu. Per fer-ho sostenible a nivell vital, combina aquestes obres amb relats curts, juvenils o menys ambiciosos que li permeten “respirar”.

Una història del descobriment homosexual

‘Jonàs’ narra la història de l’Àlex, un llatinista que viatja de Catalunya a Nova York per participar en un congrés. A la ciutat, coneix Jonàs, un fotògraf atractiu i seductor amb qui inicia una relació i que li fa descobrir la seva sexualitat oculta. Una tragèdia obliga l’Àlex a tornar a Barcelona, amb una família hostil i una societat que se li fa estranya. Una novel·la tenyida per la crisi contemporània, la pèrdua de la innocència i el descobriment de l’homosexualitat on es donen cita aspectes com les relacions patriarcals, entre persones del mateix sexe o el racisme.

Església i exèrcit, els principals enemics 

“Sempre havia sentit curiositat per tractar l’enamorament entre dos homes”, ha explicat Clara Simó, però defensa que el “pinyol” que centra el llibre és una pregunta “més complexa” basada en l’afirmació de Durkheim sobre que l’individu és només una abstracció, mentre que la realitat és la societat.

En aquesta línia, l’escriptora defensa que la gent ha de ser “lliure” i “triar” la seva sexualitat, una circumstància que forma part de la “pròpia naturalesa”. “Prohibir-ho, perseguir-ho i marginar-ho és una autèntica animalada”.

En aquesta línia, especifica que els principals enemics de l’homosexualitat i la dona són l’església i l’exèrcit. Al pati de l’escola o en el món del futbol, ha lamentat, encara queden reminiscències d’aquests estigmes.