Inquietud pel contingut de les negociacions del TTIP filtrat per Greenpeace

Greenpeace als Països Baixos ha fet públics uns documents sobre la negociació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, en les sigles angleses) entre Europa i els EUA. Els documents són publicats a www.ttip-leaks.org. D’acord amb les filtracions, l’objectiu dels Estats Units és tant canviar les normatives comunitàries europees i els processos legislatius (en matèria com ara la salut o el medi) com rebaixar els nivells de les exigències comunitàries per protegir els usuaris i consumidors en aquests àmbits .

Els documents que Greenpeace dels Països Baixos ha fet públics comprenen aproximadament la meitat de l’esborrany del text amb data del mes passat; és el text de la ronda 13 de negociacions entre Europa i els EUA. Els documents filtrats són formats per 248 pàgines (13 capítols consolidats sobre el TTIP, més una nota titulada ‘Estat tàctic de les negociacions TTIP – març del 2016’).

Els documents mostren clarament les pressions nord-americanes perquè la Unió Europea modifiqui certes lleis que considera restrictives, referents a protecció dels consumidors i del medi, entre altres.

Segons Jürgen Knirsch, expert en comerç de Greenpeace, hi ha perill que desaparegui el principi preventiu vigent fins ara a Europa, pel qual només es permet de comercialitzar productes que han demostrat que no són nocius per a les persones ni el medi. Aquest principi podria ser reemplaçat pel de risc, vigent als Estats Units. La preocupació és que es pretengui rebaixar les exigències sobre requisits per als productes químics, pesticides i organismes modificats genèticament, que tenen una regulació comunitària important. Un altre assumpte que inquieta és la possibilitat que es pugui comercialitzar a la UE carn hormonada (cosa acceptada als EUA) o pinsos fabricats amb farines d’origen animal.

A la UE hi regeix un principi de precaució, mentre que la legislació nord-americana dóna prioritat a la comercialització dels productes, de manera que només es retiren si es demostra a posteriori que són nocius. Però el principi de precaució, consagrat al tractat de la UE, no s’esmenta en el document del TTIP. No obstant això, sí que apareix en diversos capítols la demanda de la delegació nord-americana de treballar en un enfocament ‘basat en el risc’, vigent als Estats Units.

Els documents devaluen la protecció de la seguretat dels consumidors, el clima i el medi. Les polítiques de protecció ambiental semblen haver estat eliminades. Desapareix un principi bàsic consagrat en l’acord del GATT de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), de fa gairebé setanta anys: els estats han de regular les regles de comerç ‘per protegir els éssers humans, la vida animal i vegetal o la salut’ o per a ‘la conservació dels recursos naturals no renovables’. L’omissió d’aquesta regla suggereix que ‘les dues parts creen un acord que situa els beneficis econòmics per sobre de la vida, la salut i el medi’, segons Greenpeace.

Els documents no fan referència al tractat de canvi climàtic signat a París el mes de desembre passat, i l’objectiu estratègic és evitar un augment de temperatures superior a dos graus respecte de l’època pre-industrial, per evitar una crisi climàtica amb efectes desastrosos per a milers de milions. L’àmbit del comerç hauria d’implicar-se en les accions que s’han de prendre en defensa del clima, segons Greenpeace. Però els documents filtrats no diuen res sobre la protecció del clima. Una dada significativa és que es descarta que la UE reguli la importació dels combustibles més nocius, com el petroli procedent de les sorres bituminoses.

També s’obre la porta a un poder més gran de les corporacions. Els documents filtrats parlen unes quantes vegades de la necessitat de noves consultes amb la indústria i esmenten explícitament que en els textos s’han recollit les aportacions d’aquests sectors. Per solucionar les possibles disputes que pugui haver-hi entre les empreses i els governs de banda i banda de l’Atlàntic, el pacte inicial preveia un arbitratge tècnic per a evitar els tribunals. Després de les protestes ciutadanes, Brussel·les ha proposat un tribunal format per jutges; però en la versió filtrada del text no hi ha referències a la posició nord-americana. La viabilitat d’aquesta proposta, per tant, és incerta.