‘El meu germà ja no és el meu germà. Hem estat tres anys amb metges, i molta medicació’

Ahir el cas de Gustau C. es va presentar al Col·legi de Periodistes de Barcelona, amb la presència del comitè de TV3 i de la germana de Gustau C. Recordem els fets breument: l’any 2012 es va filtrar a la xarxa un correu del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart. Hi havia, entre més dades, els sous dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio. També es va descobrir que TV3 preparava un ERO. L’any 2013 els mossos detenen Gustau C., tècnic de postproducció de la casa, i l’acusen de la filtració. Ell es declara innocent, i passa tres dies incomunicat a la comissaria dels Mossos de Gavà. El deixen en llibertat en espera del judici. El judici serà ara, el 30 de juny. Any 2015: s’aprova la llei de transparència. Aquesta llei fa obligatori que els sous dels treballadors públics siguin públics. Ara ja no cal que els filtri ningú. Es poden consultar en aquesta pàgina i en aquesta altra. Any 2016: la fiscalia, i la Corporació darrere seu, demanen set anys de presó a Gustau C. Ell continua declarant-se innocent, i la família avisa que el treballador cau en una profunda depressió. Els treballadors demanen que TV3 retiri la demanda i que s’eviti la presó de Gustau. Convoca vagues.

Ahir la CCMA  va emetre un comunicat  que ‘rebutja la instrumentalització del cas de les filtracions com a “conflicte laboral”, ja que es tracta d’una qüestió penal’

Ahir, la germana de Gustau C., Selena, en un discurs emotiu però mai trencat, va explicar com havia viscut aquest cas la família:

«Bon dia. Estic una mica nerviosa. Tenim el judici a final de mes, per la qual cosa la família està molt angoixada. I ell també. L’octubre del 2013 Gustau treballava de nit. Va arribar bastant tard. A primera hora del matí estàvem tots dormint. Acabava de tenir un fill. Un anyet. I van entrar com un batalló de mossos d’esquadra. Com si fos un assassí. Li van extreure ordinadors i tablets, telèfons mòbils. No ens deixaven ni comunicar. Suposo que és un protocol. Però per mi va ser molt exagerat. Se’ls van endur. I el van tenir setanta-dues hores empresonat. El màxim que es pot tenir una persona. El meu germà sempre ha estat una persona molt tranquil·la, i estava supercontent amb la feina i els companys. Doncs després de tres dies detingut va sortir amb un estrès posttraumàtic. I des d’aquell dia el meu germà no és el meu germà. Us ho dic més que res perquè sapigueu la situació amb què hem viscut aquests darrers tres anys. Va sortir amb un estrès posttraumàtic. Ara està medicat. Va sortir amb molta por. Suposo que perquè és una persona que no ha tingut mai cap conflicte, o que no s’ho esperava, no ho sé. La qüestió és que hem estat tres anys amb metges i molta medicació. Ara mateix va medicat. Fa tres anys que vivim una situació molt delicada. Vull dir que és innocent. Poso la mà al foc que és innocent. No entenem que al març ens arribi una sentència de set anys. No ho puc entendre. Ho he dit molts cops. Set anys! Per una cosa que ni s’ha demostrat? És donar una bufetada a algú que, si el coneixeu, és que no ho pot assimilar. La seva dona també està bastant malament. I la resta de la família, ara que arriba el judici, estem molt angoixats. Hem demanat no sé quantes vegades que retirin la denúncia. Nosaltres ho intentem, i ho intentem. I l’única cosa que vull transmetre des de la família és un agraïment a tots els mitjans que s’han fet ressò del cas. I que esperem que això s’acabi. És una cosa que a hores d’ara ja no seria delicte. A banda que el meu germà no ho ha fet. Demanar set anys, no ho puc entendre!’

—Algú de la direcció de TV3 s’ha posat en contacte amb vosaltres?
—No.

—Cap trucada?
—No.

—Heu demanat de reunir-vos amb la direcció de TV3?
—Heu d’entendre que som una família molt normal. Cinc germans. Família treballadora. Ell va sortir amb tanta por! I ens va transmetre tanta por! Ells [TV3] ens van dir que ho començaven a moure. Estaven tan acollonits, per tantes coses que no es poden explicar, que nosaltres no vam fer res. Només ens preocupava la salut d’ell. Perquè no estava bé. Ens vam centrar a curar-lo quan va sortir dels tres dies. Ell transmetia molta por. Amb la qual cosa ens transmetia molta por a nosaltres. Ens va entrar a tots una angoixa! Vam pensar ‘si no ho mous, potser s’arregla’. I no vam demanar cap reunió, no. Però ells tampoc no s’han posat en contacte amb nosaltres. I va ser al març, amb la petició de set anys, quan ens vam reunir i vam dir: ‘Hem de fer alguna cosa perquè això se’ns en va de les mans.’ És una exageració demanar set anys per una cosa que no has fet. Ell està en un continu de por. Por de tot. M’estan seguint, m’estan no sé què.

—Veu el metge?
—Va a veure el metge no cada setmana, però sí regularment. Cada X dies. Va medicat, molt medicat. Només et dic que cada setembre o octubre hi ha un rebrot. Recorda el dia. No sé què passarà si hi ha judici. No ho sé. Els especialistes ens han dit que [les seqüeles] són a llarg termini. Superagut. Molta gent ens diu ‘per què sortiu ara?’ Perquè ningú no sap com hem viscut. Ningú. Només la família. I al final una persona que està així acaba angoixant tothom. Jo em considero una persona amb molta empenta. Però al final t’entra la por. Sembla una pel·lícula. Fa por.

—Havia anat mai a metges?
—No. Però sí que era molt poc conflictiu. L’única cosa que penso, i ens diuen els especialistes, que ha tingut una vida sempre bé, molt feliç, i això, per al seu cervell, ha estat una patacada. Un zas! I ha explotat. Ja t’ho dic, n’ha sortit amb estrès posttraumàtic. I qui recordi com va sortir, tela. Si alguna vegada fem públiques les imatges del dia de com va sortir de la presó, tela.