Guerra contra la riquesa (i II)

Aquests dies el Banc Central Espanyol ha informat que l’estat espanyol només ha recuperat 5% dels diners que van donar als bancs. Estem parlant d’uns 55.000 milions d’euros. Això ha provocat, lògicament, que molta gent pensés que aquests diners s’haurien de recuperar del tot, i immediatament. Que no pot ser que l’estat destini ajudes als bancs, i ara aquests no els tornin. Passa que això no és ben bé així. En primer lloc, no està gens clar que fos l’estat espanyol el que va deixar diners als bancs. I, en segon lloc, tampoc està gens clar que els bancs espanyols fossin els bancs rescatats. En el fons, es van rescatar bancs alemanys i francesos.

Durant l’època del boom immobiliari espanyol centenars de milers de persones es van voler comprar una casa. Els bancs espanyols no donaven l’abast de tantes hipoteques que signaven. Deien a tot que sí, i literalment no tenien prou diners per deixar. És per això que els bancs espanyols van demanar diners a bancs estrangers. Concretament, a bancs alemanys i francesos. L’agència Reuters en va fer aquesta peça, ben entenedora. Els bancs alemanys sí que tenien diners. És amb els diners rebuts d’Alemanya que els bancs espanyols van deixar els diners al senyor que es volia comprar la casa. La idea era que quan el senyor tornés els diners al banc espanyol, aquest els tornaria al banc alemany.

Però va arribar la crisi a l’estat espanyol, el  senyor no va poder tornar els diners al banc, i el banc espanyol no va poder tornar diners al banc alemany. Drama. Un drama majúscul. Perquè els bancs alemanys, i els francesos, havien deixat molts diners als bancs espanyols. Aquell senyor no estava sol. Eren molts els diners deixats a molts senyors, i molts els diners que no es tornaven. Si aquests diners no tornaven, els bancs alemanys i francesos podien caure. Els bancs podien caure perquè amb la norma a la mà, diguéssim, aquestes coses se solucionen de manera dràstica: si el banc no recupera els diners, culpa seva. I sinó, perquè els deixava. Si el banc ha de caure, que caigui. El capitalisme explica que és feina d’un banc saber a qui deixa diners. Aquesta llei, però, a Europa no s’ha complert. Els bancs no s’han deixat caure. Els bancs s’han rescatat.

Els famosos rescats han funcionat de la següent manera: els ciutadans han pagat amb els seus impostos diners als governs, i aquests els han donat als bancs, i així aquests no han caigut. Passa que en el cas espanyol, els bancs han agafat molta part d’aquests diners  i els envien als bancs alemanys, i francesos. La mateixa jugada va passar a Grècia. Amb l’excusa de rescatar un país, es rescataven bancs alemanys i francesos, segons explica l’ex-ministre de finances grec, Ianis Varufackis.

És a dir, aquí estem pagant un rescat als bancs espanyols, o als alemanys i francesos?  Com va això?