Gonzalo Boye: ‘Marchena no s’ha desmarcat pas de Vox’

L’advocat Gonzalo Boye, coordinador de la defensa dels exiliats, segueix amb atenció les primeres jornades de judici contra el procés. Ha compartit part de l’estratègia amb els advocats de la defensa, però no vol interferir en el judici. En aquesta entrevista, Boye explica com ha vist les primeres tres sessions i les declaracions d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn, ens parla de la figura del president del tribunal, Manuel Marchena, i l’anormalitat que es facin unes eleccions espanyoles enmig del judici.

També adverteix de la irregularitat que Marchena hagi obert la porta a fer una segona tanda d’interrogatoris als dotze dirigents independentistes processats d’aquí a unes setmanes. Diu que la llei és molt clara en les fases d’un judici i no ho preveu pas, això, i alerta que el tribunal interfereix en el poder legislatiu. A més, recorda que s’ha de dictar el vist per a sentència abans del 9 de maig, quan és prevista la jubilació forçosa del magistrat Luciano Varela.

—Com valoreu les primeres sessions de qüestions prèvies i les declaracions de Junqueras i Forn?
—No hi ha gaires sorpreses respecte d’allò que havíem previst. Sabíem quines qüestions prèvies es presentarien i com les respondrien, primer, la fiscalia i, després, el tribunal. Era un tràmit i així s’ha resolt. El tribunal ha deixat coses pendents per a resoldre a la sentència, com era lògic, però aquesta primera etapa demostra la necessitat de ser extremadament exquisit amb els plantejaments jurídics que es facin. No és un partit de frontó, és un partit on a l’altra banda hi ha uns contendents molt ben preparats.

—Què us ha semblat l’actitud de Marchena? Sembla que s’ha desmarcat de Vox en dos moments: quan va deixar que Jordi Sànchez lluís el llaç groc i quan va tallar en sec Vox perquè volien fer preguntes a Junqueras tot i haver-se acollit al dret de no declarar.
—Marchena no s’ha desmarcat pas de Vox. Això no és veritat. Ha donat una resposta de dret a una acusació que té un nivell tècnic escàs, perquè no tenien raó. En realitat, crec que sostindran la decisió final més aviat en les exposicions de la fiscalia i l’advocacia de l’estat que no pas en els de Vox.

—Marchena ha fet diverses referències a la jurisprudència del Tribunal d’Estrabsurg. Hi ha temor, en el si del tribunal, a una futura demanda?
—El senyor Marchena sempre cita jurisprudència d’Estrasburg, però en la forma que l’interessa, quan vol i i com vol. Si la tingués assimilada, moltes de les sentències que ell ha dictat no estarien avui admeses a tràmit o en vies de demanda a Estrasburg. Us poso un exemple: el cas d’Aturem el parlament. Hi ha una sèrie de sentències del senyor Marchena en què ell fa una interpretació de les sentències d’Estrasburg que ni tan sols es correspon amb la literalitat d’aquestes sentències.

—De tota manera, vol aparentar serenor.
—Fa el seu paper. És el director de l’orquestra. Té la potestat i l’obligació de dirigir el judici i els debats. És una persona prou intel·ligent per a fer-ho des d’una perspectiva que sembli equànime.

—Ha refusat que Carles Puigdemont i Marta Rovira siguin testimonis amb l’argument que no poden acceptar-se com a testimonis persones acusades de rebel·lia. Això és previst?
—No, de fet, s’ha fet moltes vegades.

—En els primers interrogatoris, Junqueras només ha contestat al seu advocat i Forn ha decidit de respondre també a la fiscalia i l’advocacia de l’estat. Què us sembla?
—Cada company ha pres la línia de defensa que ha considerat més adequada pels seus interessos. No respondre a les preguntes d’una acusació no ho veig malament, però són autoritats públiques i tampoc s’ha de témer de contestar-los. Evidentment, no contestaria mai a Vox, però en el cas de la fiscalia és una decisió de cada company. Són moments de tensió. Després d’un any, és el primer moment en què poden parlar públicament i volen dir-ho tot, però això tampoc no és un bon consell.

—El fet de no respondre a les acusacions els pot passar factura?
—En un estat de dret, no hauria de ser així.

—També hem vist dos exposicions diferents. Junqueras ha fet una defensa política, i Forn una defensa més tècnica. Són complementàries?
—Sí que són complementàries. És més, crec que cada defensa hauria de combinar una defensa política amb una de més tècnica. És l’equilibri entre els dos posicionaments, dins de cada línia de defensa, la que posarà en evidència l’absurditat d’aquest judici.

—Com heu vist l’actitud del fiscal Fidel Cadena?
—He vist que tenia algunes confusions. Hi ha dies en què hi ha poc oxigen a la sala. Li ha preguntat coses que no tenien res a veure amb aquest procediment i ha confós partits, institucions… És normal, són moltes dades i tampoc és un home jove.

—Manteniu contacte regular amb els advocats de la defensa? Hi parleu després de cada sessió?
—No, ells han de fer la seva feina i descansar, també.

—Heu pogut observar cap vulneració? Respecte del català, Marchena ha arribat a dir que es parlava per una qüestió d’emocions.
—És un bon exemple de la manera de fer de Marchena: fa referència a Estrasburg i després surt amb allò que vol.

—Actua així? Cita jurisprudència de drets humans i després fa com vol?
—Sí. Crec que, en realitat, el judici té un ritme biorítmic. En els judicis hi ha bons moments, mals moments, moments molt dolents i pocs moments molt bons. La gent s’ha d’acostumar, després d’un any, a veure parlar els polítics i que ells donin explicacions. Quan passin les declaracions, vindran moments dolents, quan declarin els guàrdies civils i tot plegat. Cal prendre’s les coses amb calma.

—És positiu que Marchena hagi obert la porta a una segona tanda d’interrogatoris d’aquí a unes setmanes?
—Em sembla que s’ha excedit. Està envaint les competències del poder legislatiu. Això no és previst a la llei.

—Una segona tanda no és prevista?
—És clar que no. El judici oral està perfectament regulat, amb tots els defectes que pugui tenir la regulació actual, però és evident que això que fan és crear dret i immiscir-se en l’àmbit del poder legislatiu.

—Les defenses haurien de denunciar-ho?
—Des del punt de vista estratègic, potser interessa que tornin a declarar. Però no oblidem que no es pot permetre que l’ordenament es canviï a mitjan judici. Aquestes coses són perilloses i crec que s’ha d’anar amb compte.

—S’ha dit sempre que el Suprem volia acabar el judici abans de les eleccions del maig, però ara hi ha hagut l’avançament de les eleccions espanyoles. Un judici només pot suspendre’s durant un mes. Sembla improbable que acabi abans de la campanya electoral, oi?
—Evidentment, aquesta campanya electoral interferirà en el judici. En un judici tan polític i tan rellevant, em sembla una absoluta irresponsabilitat que ho facin. La llei d’enjudiciament criminal i la d’enjudiciament civil preveuen la conservació d’actes si el judici se suspèn com a màxim un mes. Fer un judici d’aquestes característiques enmig d’una campanya electoral pot tenir unes conseqüències molt estranyes.

—Com ara?
—Poso un exemple. A Vox quants espais publicitaris li correspondria en la campanya electoral?

—Cap.
—I quant temps tindran de pantalla i propaganda electoral quan el seu secretari general, que participa com a advocat en aquest judici televisat, parli? Si això no és una vulneració de la llei electoral, que m’ho expliquin, perquè a vegades em confonc.

—Si se suspengués, l’haurien de reprendre quan comencés la campanya electoral de les eleccions municipals, autonòmiques i europees.
—Crec que el tribunal ha provat d’organitzar les coses de manera que el judici no interferís en la campanya electoral del maig, i ara el govern espanyol ha decidit d’intervenir en el judici, o aprofitar-se’n, o bé l’importa tres pebrots, el judici, si hi posa una campanya electoral enmig.

—Pot ser que el tribunal no el suspengui, doncs.
—Sí, és clar. Crec que anirà per aquí. No oblidem que el 9 de maig entra en jubilació forçosa un dels magistrats. Crec que és Luciano Varela. Aleshores com ho fem? Reescrivim la llei?

—I en aquesta situació de jubilació forçosa, pot signar la sentència?
—Sí, és previst a la llei.

—I si el judici s’allargués més enllà del 9 de maig, es podria substituir aquest magistrat?
—No, s’hauria de declarar el judici nul. Ho haurien d’haver previst abans, això.