13.07.2017 - 02:00
Nyacres, corrandes, garrotins, patacades, albaes, cant d’estil, jotes, picat… El cant improvisat pren formes molt diferents arreu del país, però el seu objectiu sempre és el mateix: dir cantant allò que mai no es gosaria de dir parlant. Durant els darrers vint anys, la glosa ha viscut un període de revifalla. Es podrà comprovar molt bé aquesta setmana a Espolla, on es fa l’Escola d’Estiu de Glosa i la Trobada de Cantadors, que aplega improvisadors d’arreu. Però aquesta trobada no és única: la cançó improvisada és ben viva tot l’any gràcies a festivals com el Cant al Ras de Massalfassar o la feina que fan entitats com ara Cor de Carxofa o Glosadors de Mallorca. L’èxit de la glosa és tan gran que, darrerament, s’ha introduït a les aules per a treballar competències transversals mitjançant l’oralitat i la improvisació.
‘La glosa parla de la realitat i, en el moment que va recuperar la funció social, va reviure’ diu Mateu Matas ‘Xurí’. Aquest glosador de Santa Margalida és considerat un dels màxims exponents de la nova generació de glosadors mallorquins. Va començar a cantar l’any 2003, quan tenia 20 anys, i en aquell moment ja participava en combats de picat amb glosadors que en tenien 70. Això va servir perquè el fil de la tradició no es trenqués, però perquè la glosa esdevingués més popular, calia que tornés a parlar de la realitat, del que preocupava la gent del segle XXI. ‘Per exemple, en les meves improvisacions, jo no parlo mai de la Mallorca pagesa, perquè gairebé no l’he coneguda, però sí de decrets de plurilingüisme i de marees verdes’ diu ‘Xurí’.
Com diu el musicòleg Josep Vicent Frechina, ‘la glosa és una tradició actualíssima’. I el mètode ha funcionat perquè l’actualització dels temes ha tingut un efecte de crida entre els joves i el panorama de la cançó improvisada s’ha rejovenit molt. ‘Hem aconseguit revertir la imatge casposa i distorsionada de la glosa que va deixar el franquisme’ declara Ferriol Macip, membre del col·lectiu Cor de Carxofa, un dels màxims impulsors de la cançó improvisada al Principat. Explica que el franquisme es va apropiar de la tradició i la va adaptar. Així, en alguns indrets de l’Ebre es van arribar a cantar jotes en castellà. S’havia de lloar el règim… ‘En aquest context, la glosa va començar a anar en regressió: havia perdut la seva capacitat essencial: criticar’ explica Mateu ‘Xurí’.
Malgrat que ara es canta molt més que no pas fa 60 anys, la cançó improvisada ha seguit dinàmiques molt diferents a tot el país. El musicòleg i expert en cultura popular Josep Vicent Frechina parla de dos mons separats: al País Valencià i a les Terres de l’Ebre la tradició és molt rica i mai no ha reculat i, per tant, mai no s’ha hagut de recuperar. Aquest no és el cas de la resta del Principat, on la tradició pràcticament s’havia perdut i s’ha hagut de començar a recuperar de bell nou des de fa només vint anys. Això fa que al Principat la cançó improvisada estigui descontextualitzada, explica.
Segons el parer de Ferriol Macip, refer la tradició té avantatges: ‘Ens ha permès de recuperar la tradició a la nostra manera i gràcies a això, per exemple, no hi ha distincions de gènere i tothom ho canta tot. Si et remuntes a la tradició, t’adones que les dones solien fer cant de pandero, que estava lligat a les pabordesses de la Marededéu del Roser i tenia una finalitat benèfica. En canvi, els homes es dedicaven al garrotí, que era un gènere ple de paraules grolleres, situacions picants… Nosaltres hem esborrat aquestes diferències’.
Un altre dels punts forts de la cançó improvisada al Principat és que s’ha implantat en el món de l’educació. ‘En això els catalans són capdavanters’ diu Mateu ‘Xurí’. Per una banda, es fa servir la glosa per introduir el català en ambients en què és poc freqüent perquè, gràcies a la glosa, la llengua es percep com una cosa viva. També es fan diversos programes a primària i secundària per a treballar competències de manera transversal mitjançant la cançó improvisada: ‘Glosant es toquen aspectes diversos de la llengua com el vocabulari, el lèxic, la mètrica, la música… Però també es treballen l’expressió oral, la capacitat de parlar en públic, el contacte social…’ explica Macip.
