Glòries de l’ajuntament

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit aturar les obres de la plaça de les Glòries al·legant que el preu final de l’obra s’anava inflant molt més de l’acordat, que el retard era inadmissible i que una de les constructores, Copisa, està involucrada en el 3%. Per això ara rescindiran els contractes i en faran de nous. Doncs jo crec que el pressupost inflat i els retards són simples detalls i que, a sobre, Copisa no és única. En canvi, sí que veig un error descomunal en el model de contractació d’obra pública. I del model, del terrible model, l’ajuntament no en parla. Només parla dels detalls, que els carrega el diable, i se’ls menjaran.

Comencem amb el model.

Avui en dia una constructora, si vol fer obra pública, es presenta a un concurs on ha de demostrar dues coses: que el seu projecte tècnic és el millor i que el seu preu és el més baix. I aquest és l’error, i aquest és l’horror: el preu. Que no veiem que si les administracions públiques fan competir les empreses en preu només s’aconsegueixen tres coses? Que menteixin d’entrada amb el preu (ja inflarem després!), que explotin els treballadors per abaixar preu, o que facin servir materials barats i dolents. Podem, o no podem, d’una santa vegada, eliminar el barem del preu en la contractació d’obra pública? Això sí que seria un canvi de veritat. Per què les fem competir en preu? Que no veuen que hi ha altres maneres d’aconseguir un bon preu? Doncs apa, no. Ningú no parla de canviar de model. Es veu que la solució és canviar d’empreses. Jo és que al·lucino amb aquest ajuntament del canvi.

Mirem, doncs, les empreses. Aviam si hi veiem la solució. Les constructores que feien la plaça de les Glòries, són UTE ROMERO GAMERO SAU, BENITO ARNÓ E HIJOS SAU, COPISA CONSTRUCTORA PIRENÁICA SA i COMSA SA. Ho poso en majúscules, que és com apareixen a la nota de premsa on l’Ajuntament avisava de les irregularitats trobades. I, ara, apliquem Google:

L’empresa Comsa no només feia les obres de Glòries, també és una de les propietàries del tramvia de Barcelona. El tramvia que enamora els comuns. Comsa és dolenta per a fer Glòries, però és bona per a fer el tramvia. Fixa’t tu. La canviem a Glòries, però no al tramvia. Més: Diu Janet Sanz, d’Iniciativa, que no pot ser que Copisa, empresa ‘presumptament’ vinculada al 3%, sigui una de les que fa Glòries. Entesos. I Comsa, que no ha estat també ‘presumptament’ vinculada al 3%? Potser la solució seria fitxar Floretino Pérez, ara, per fer Glòries? De fet, Barcelona ja l’ha fitxat per fer atenció a la gent gran. De veritat que el problema són les empreses constructores? O ho és el model? L’ajuntament, ben bé, en quines empreses pensa a l’hora de fer els nous contractes per a Glòries? Què es pensa que es trobarà al món de la construcció? Angelets de la guarda?

Què us semblaria si a les constructores se les obligués a pagar sous decents, tenir projectes tècnics impecables, ecològicament raonables, i comencem a oblidar que competeixin en preu i, sobretot, no diem més que les constructores de Xavier Trias són corruptes i les meves no? Que no veiem que són les mateixes constructores?

Un últim detall. Com ja vam explicar, Ada Colau va fitxar, per impulsar el tramvia, Pere Macias, militant de CiU. Aquest treballador de l’ajuntament, però, resulta que també és president del Cercle d’Infraestructures, segons la seva pàgina web. I a mi em semblaria massa fort que aquest home treballi per l’ajuntament i, a la vegada, presideixi un lobby de constructores, que és el que són. Perquè Cercle d’Infraestructures són Copisa i Comsa, entre d’altres, que segons que afirmen promouen sobre la importància de l’obra pública i les infrastructures. Abertis també hi és. Com més, millor. En fi, ells sabran. Jo em demano si aquests, ara, es pronunciaran a favor, o en contra, d’aturar les obres de la plaça de Glòries, que ells construïen, de la mateixa manera que es pronuncien a favor del tramvia, que ells van construir. I si serà el mateix Pere Macias, fitxatge de Colau, qui en llegeixi el comunicat. Tot això ho dic per reiterar que els detalls els carrega el diable. I que mentre no canviïs el model, els detalls se’t menjaran. Perquè tu acabes d’arribar, però el problema és que ja t’esperaven.

I els d’Iniciativa, com Janet Sanz, senyora batllessa, no els fan cap mena de por, perquè com tothom sap, a can ICV són experts a perdre’s en els detalls, i el model, ni tocar-lo.