28.06.2016 - 22:00
El primer ministre de Gibraltar, Fabian Picardo, ha obert converses amb la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, per trobar una solució que permeti a Gibraltar de continuar formant part de la Unió Europea. De tot el Regne Unit, Gibraltar va ser el territori que va votar més favorablement a mantenir-se dins la UE, al referèndum de la setmana passada: hi hagué un 95% de vots a favor.
Picardo va dir ahir: ‘Veig possible una situació en què una part del Regne Unit continuï essent part de la Unió Europea i una altra no. I si això és així Gibraltar farà tant com pugui per quedar-s’hi.’ En aquest context, va parlar de la possibilitat que només Anglaterra i Gal·les abandonessin la Unió Europea mentre que Escòcia, el nord d’Irlanda i Gibraltar en poguessin continuar formant part, fins i tot sense necessitat de fer-se independents. Tanmateix, a Gibraltar ja hi ha opinions favorables a unir-se a Escòcia si aquest país esdevé independent.
El precedent de Dinamarca
Sobre la taula hi ha el precedent de Dinamarca. La major part de Dinamarca, l’illa de Grenlàndia, no és dins la Unió Europea. Grenlàndia, que en formava part des del 1973, va votar en un referèndum de sortir de les comunitats europees el 1982, amb un 53% de vots a favor.
De resultes d’això, Grenlàndia no forma part de la Unió Europea. Però com que alhora és integrada en un país que sí que en forma part, es crea una situació molt especial. La UE considera Grenlàndia com un ‘territori europeu d’ultramar’. Són territoris que tenen una relació especial amb països membres de la Unió Europea. La llista inclou dotze territoris vinculats al Regne Unit, sis de vinculats a l’estat francès, sis de vinculats als Països Baixos i Grenlàndia.
En el cas de Grenlàndia, això significa que té accés al mercat únic, però que en pot canviar algunes lleis, sempre que això no discrimini els ciutadans europeus. A més, malgrat no formar part de la Unió Europea, els ciutadans de Grenlàndia tenen ciutadania i passaport europeus.
