30.06.2017 - 22:00
Germà Bel va conversar dimecres amb els lectors d’aquest diari que van acudir a l’acte programat a l’Espai VilaWeb. El diputat de Junts pel Sí va respondre a les preguntes dels assistents sense mossegar-se la llengua ni una sola vegada. La primera pregunta va ser sobre la ‘creença’ de la viabilitat d’una independència a Catalunya. Bel va deixar clar que, per ell, no era un problema de què creia o deixava de creure. ‘Perquè la política és un procés’, va dir. I va recordar que, fa set anys, ell pensava que estàvem acabats i, en canvi, ara és al grup independentista del parlament mirant de dur el país a una situació millor que l’actual.
Bel considera que el referèndum no es pot aturar si la gent va a les urnes el dia de la votació. ‘Si la gent no va a dos quarts de vuit a protegir les urnes, se les poden endur. Si la gent hi va i s’arrisca, no se les podran endur. Setanta-dos diputats poden protegir tres col·legis electorals, només. Si la gent hi va, ningú no dispararà per endur-se les urnes. No seran prou policies, encara que l’estat intervingui els Mossos d’Esquadra. Necessitarien uns cent cinquanta mil o cent seixanta mil policies. I no hi són.’ Segons Bel, els diputats i els governants s’han d’arriscar a ser encausats o inhabilitats, i la gent ha de ser al lloc on toqui en cada moment.
La qüestió del vot exterior també preocupava alguns dels assistents. I Germà Bel va voler posar en context les xifres d’aquest vot. En les anteriors votacions, han votat poc més de quinze mil catalans a l’estranger. El diputat de Junts pel Sí va recordar els entrebancs de l’estat espanyol per a votar des de l’estranger. Però també va recordar que el govern havia activat el registre de catalans a l’exterior i tan sols s’hi han apuntat uns cinc mil cinc-cents catalans. A més, Bel va alertar dels riscs d’activar el vot electrònic. Va explicar que els Països Baixos havien deixat estar aquesta possibilitat per les accions continuades de pirates informàtics russos que pretenien d’alterar processos electorals.
Davant les preguntes sobre els detalls de l’organització del referèndum, Bel va esclatar (minut 31 del vídeo): ‘Quina mania de tenir tots els detalls! Hi ha gent que encara no s’ha assabentat que això són accions militars. Sembla mentida! Haurem de fer anuncis cada dia de com pensem actuar davant l’estat. Ja sé que som gent molt curiosa. Ja farem papers. No és cap problema. Ja els publicarem. Però a misses dites.’
I afegia: ‘Jo entenc la desconfiança. Ja l’entenc. Hi ha desconfiança en el procés i en la política. Però és tan insà explicar tots els detalls… És de perdedors. Al capdavall, perquè la gent estigui tranquil·la. La gent ha d’estar mosca fins que passi el que ha de passar. I si no se’n fien, que no ho facin. En aquest punt de la vida, amb gent que ens juguem la professió, què més hem de fer? Hem de sortir, com a les processons, pegant-nos, que se’ns vegi rojos? Què més vol, el personal? Que portem ferides aquí i ens rasquem? Home, per Déu! D’aquí a quatre dies ens podran dir de tot, si no ho fem. Una mica de paciència! Ja arribarà el moment de dir-nos de tot! Per Déu! És que jo al·lucino! Perdoneu: al·lucino molt! Què farem, farem, farem! Ja veurem què farem. Jo no em fio que la gent sigui aquell dia al col·legi. I pringaré jo! Perquè jo hauré arribat fins al final. Ja veurem si hi haurà cent persones al col·legi electoral perquè no s’enduguin les urnes. Però me n’he de fiar perquè no tinc més remei! No tinc ningú a qui dir-li ‘no me’n fio’!’
Bel, que havia agafat la línia directa, va continuar: ‘No es pot avançar amb una desconfiança tan gran. Per tant, la cosa que heu de fer és remugar si teniu molta desconfiança. Remugar. Típic… anar remugant… fer ‘lopeztenisme’ o això… anar remugant. Falten tres mesos i un és l’agost. És el que diu l’Oriol Amat, collons, passeu-ho bé! Estem fent una cosa molt grossa que no sabem com sortirà, però passeu-vos-ho bé!’
