Forcadell recorre contra l’admissió a tràmit de la segona querella de la fiscalia

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha presentat recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’admetre a tràmit la querella de la fiscalia espanyola contra ella i tres membres de la Mesa per haver permès la votació del referèndum unilateral. Es tracta de la segona querella que presenta fiscalia contra la presidenta del parlament: la primera estava relacionada amb permetre la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. En l’escrit del recurs, Forcadell denuncia la vergonyant intencionalitat política de fiscalia i l’acusa de recorre a l’anomenat ‘dret penal d’autor’, és a dir, que es fa responsable a algú per qui és i no pel que fa.

Segons relata Forcadell en el recurs, la segona querella suposa el ‘desemmascarament d’una estratègia que va molt més enllà del que és jurídic i clarament s’endinsa en el terreny polític’. La presidenta del Parlament fa referència al fet que fiscalia hagi exclòs de la querella al membre de la Mesa Joan Josep Nuet de CSQP, que va actuar de la mateixa manera que els querellats, tots de JxSí.

Forcadell lamenta que fiscalia, convertida en analista política expliqui la trajectòria política de Nuet per justificar que no es querella contra ell i que el tracti d’ignorant. ‘Cau en la trampa de voler crear bàndols entre les files dels partidaris del referèndum, però amb això l’únic que fa és confirmar la connotació política de l’acció que interposa’, afegeix l’escrit. Segons Forcadell, la querella no s’hauria de dirigir contra ningú perquè ‘ningú no ha comès cap delicte’. El text recorda que el Tribunal Constitucional (TC) persisteix en actuar mitjançant mandats d’interpretació incerta que generen una ‘inseguretat jurídica extrema’ amb l’objectiu d’excloure l’independentisme català de l’arena política i limitar el seu paper en el Parlament de Catalunya.

Així, el recurs recorda que l’admissió a tràmit de les propostes de resolució són fruit d’un procediment estipulat al reglament del Parlament i que els membres de la Mesa no tenen ‘cap facultat per restringir la llibertat d’expressió, ni per censurar el contingut dels debats entre els diputats’.

En aquest sentit, el text diu al TSJC que té el deure de protegir el discurs polític com a fórmula de participació del ciutadà en la vida pública, i de tenir en compte la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària, com a garant de la llibertat d’expressió en l’actuació política que no ha de veure’s sotmesa a cap censura o ingerència. El recurs de Forcadell coincideix en la qüestió de fons amb el que ha presentat la secretària primera Anna Simó.

L’acumulació de processos és improcedent
Finalment, el recurs afirma que l’acumulació de processos resulta improcedent perquè, entre d’altres motius, no es dona cap dels requisits de connexitat ni cap altre que legitimi l’acumulació d’acord amb l’article 17 LECr. ‘Ni els querellats coincideixen en ambdues querelles, ni es diu que han desobeït els mateixos mandats i requeriments, ni la seva actuació s’ha produït en els mateixos òrgans parlamentaris, ni en procediments parlamentaris similars ni respecte de propostes anàlogues’, s’afirma.

Per la seva banda, el vice-president primer, Lluís Corominas, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, també han presentat un recurs en la mateixa línia. Consideren que no s’hauria d’haver admès a tràmit la querella ja que les imputacions efectuades constitueixen una vulneració de la prohibició de discriminació per raons polítiques o ideològiques. En aquest sentit, el recurs afirma que la querella ve literalment determinada per la trajectòria com a diputat dels candidats a ser querellats.