‘Fil a l’agulla’: la CUP fa públic un document amb les bases d’un possible acord

La CUP ha fet públic aquesta tarda un document de cinquanta pàgines titulat ‘Fil a l’agulla’ i signat pel grup parlamentari. S’hi pretén explicar la posició política de la CUP, però no va més enllà d’allò que s’ha dit al parlament. Tot i que ha estat fet públic avui, és signat el dia 9, és a dir, el dia de la primera sessió d’investidura. Us el podeu descarregar en aquest enllaç.

El text de la CUP insisteix en les tesis repetides aquests dies. Sobre les converses, diu: ‘La clau de volta era el què, el com i el quan, abans d’abordar un qui que hauria de ser –al nostre criteri i parer– necessàriament coral, col·legiat i mancomunat; un país, ja, de totes i tots. No només ho vam dir, sinó que, sobretot, ho vam fer i ens hi vam posar: establint converses bilaterals amb Junts pel Sí, clara guanyadora de les eleccions però amb majoria relativa, i sobre la base de tres eixos fonamentals. Ruptura democràtica (full de ruta cap a la independència amb referèndum inclòs), pla de xoc d’emergència i urgència social i procés constituent popular i no elitista. En aquest triple àmbit –indissociables tots tres– hem treballat calladament aquestes darreres setmanes, amb la demanda addicional que l’XI legislatura –l’última del cicle autonòmic– engegués amb una declaració inicial de caràcter inequívoc. Sense cap marxa enrere.’

A partir d’ací, la CUP desgrana allò que considera que és la possibilitat de pacte, i remarca que és un plantejament de mínims. En concret, s’hi presenten cinquanta-tres mesures d’urgència, especialment des del punt de vista social.

Finalment, en un epígraf que porta per títol ‘Per un nou cicle polític’, es refereix a la investidura del president. ‘Respecte al qui –diu–, el debat obert sobre la designació de president i la conformació de govern, el criteri de la CUP és prou conegut. Des de la premissa òbvia que el qui som totes i tots, creiem honestament que la responsabilitat de la presidència i del govern ha de recaure en una opció de consens, no lligada al cicle anterior, que obri un nova etapa no vinculada a les retallades ni als casos de corrupció ni a una gestió del procés en què sovint han prevalgut els interessos de partit, confonent-los amb els de país. Una opció que sumi els 72 diputats i diputades d’una majoria independentista sense precedents.’ Així, doncs, manté l’opció de no investir en cap cas Artur Mas.

El document acaba amb un epígraf que recull la declaració aprovada pel parlament i el discurs de Julià de Jòdar al ple de constitució.