08.08.2016 - 13:09
|
Actualització: 08.08.2016 - 18:14
Els ex-presidents del parlament Ernest Benach (ERC), Joan Rigol i Núria de Gispert (Demòcrates) han avalat la gestió de Carme Forcadell al capdavant de la cambra catalana i veurien un ‘atac’ inhabilitar-la per haver permès el debat sobre el procés constituent.
En declaracions a Europa Press, Benach, president de la cambra entre el 2003 i el 2010, ha lamentat que el govern espanyol no hagués volgut negociar un referèndum i que optés per combatre el procés sobiranista amb una escomesa judicial i política d’enfrontament permanent amb Catalunya.
El govern espanyol va impugnar la decisió del parlament i després el Tribunal Constitucional espanyol la va suspendre: ara ha de decidir si l’anul·la definitivament i pren mesures contra els responsables polítics que, com Forcadell, van avalar el debat.
Sobre una possible inhabilitació, Benach reflexiona: ‘Seria un atac directe bastant injustificat. Forcadell va aplicar el reglament. Jo vull pensar que no succeirà però, arribats en aquest punt, crec que tot és possible.’
Rigol, que va estar al capdavant de la cambra entre el 1999 i el 2003, ha dit: ‘Jo he estat president i no jutjaré mai l’oportunitat d’una decisió d’un altre president, però el meu suport a Forcadell és total.’
Forcadell no va prendre la decisió directa d’incloure la votació sobre el procés constituent a l’ordre del dia, sinó que va deixar que JxSí i la CUP en forcessin la inclusió i ella ho va acceptar tot i les crítiques d’alguns partits de l’oposició.
Rigol aprova aquest comportament, perquè considera que el president no és sobirà sinó que ho és el ple de la cambra, que és qui va demanar a la presidenta que s’abordés el debat del procés constituent.
De Gispert està d’acord amb Rigol i incideix que la decisió de votar el procés constituent al parlament ha estat ‘de la majoria de 72 diputats que forma el ple, que és sobirà, i no de la mesa, encara menys de Forcadell’.
‘La mesa no és responsable i no hi ha responsabilitat unilateral de la presidenta, però l’estat i el TC volen anar espantant les institucions catalanes per veure si poden frenar el procés sobiranista’, ha criticat De Gispert.
La predecessora de Forcadell creu que tot aquest procés és un despropòsit i espera que finalment no hi hagi cap mena de persecució penal, perquè ‘simplement s’han votat unes conclusions d’una comissió d’estudi que no tenen efectivitat directa, no són una declaració d’independència’.
Un punt sense retorn
Benach considera que el parlament ha de continuar el procés constituent malgrat la decisió del TC de suspendre’l, i apunta que la majoria sobiranista ha de passar dels gests als fets concrets.
El republicà considera que la ‘desobediència’ al tribunal haurà d’arribar tard o d’hora si es vol arribar a la independència: ‘Haurà d’arribar un punt d’inflexió, sense retorn, i és relativament a prop.’
De Gispert també advoca per la desobediència en el cas que inhabilitin Forcadell: ‘Ella podrà continuar fent naturalment de presidenta perquè no té gens de sentit, tot i que caldrà esperar molt per veure què acaba passant.’
Abans d’arribar a aquesta possibilitat, De Gispert creu que el parlament ha de presentar al·legacions al TC perquè la cambra té uns ‘bons serveis jurídics que segur que saben concretar bé que el problema no és jurídic, sinó polític’.
Rigol acusa el govern espanyol d’haver instrumentalitzat el TC convertint-lo en ‘la primera línia de foc’ contra Catalunya, enlloc de cercar una solució dialogada i pactada amb la Generalitat.
D’ençà de la restauració de la democràcia, el parlament ha tingut vuit presidents: Forcadell, Benach, De Gispert i Rigol, i també Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (Unió), Joaquim Xicoy (Unió) i Joan Reventós (PSC), aquests quatre últims ja morts.
