17.10.2016 - 19:54
El 20% d’immigrants pateix la Síndrome d’Ulisses
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
El psiquiatre i director de l’Institut Docent Sant Pere Claver, Lluís Mauri, i el també psiquiatre i cap del Departament de Salut Mental Sant Pere Claver, David Clusa, han alertat aquest dilluns del risc que suposa per a la salut mental dels nens refugiats que no s’abordi aviat la situació traumàtica que han viscut, ja que és més eficaç fer-ho de petits que d’adolescents o adults.
En una atenció als mitjans amb motiu de les jornades que ha organitzat la seva fundació sanitària sobre l’atenció a la salut mental dels refugiats, s’han mostrat preocupats pels problemes que poden patir aquests nens, que viuen d’una forma especialment traumàtica les situacions d’alt risc vital que comporta el viatge dels immigrants forçats.
L’entitat ha detectat que el 20% de les persones que atén el seu Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a immigrants i refugiats (Sappir) pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic conegut com a Síndrome d’Ulisses, exposat pel psiquiatre Joseba Achotegui, i que es deu a les dificultats i situacions de l’alt risc vital, de “mort imminent”, que han patit en el viatge.
El psiquiatre i precursor del concepte de resiliència, Boris Cyrulnik, ha assenyalat que per poder tenir d’adult resiliència i poder reprendre un nou desenvolupament després d’un trauma psíquic, com és el de la migració forçada, cal estar en un entorn ric a nivell afectiu i sensorial en els primers mesos de vida.
En els nadons que manquen d’aquest entorn s’ha apreciat que tenen el lòbul frontal del cervell atrofiat, ha apuntat, i es trobaran en un futur amb més dificultats per recuperar-se de traumes com el del viatge dels migrants, davant del que Mauri ha assenyalat la necessitat d’un abordatge multidisciplinari que inclogui la psiquiatria transcultural.
Clusa ha advertit que els immigrants que arriben a Europa són persones joves, amb estudis, sobre els que la família ha posat tota la seva esperança, i després d’un viatge duríssim són sotmesos a una gran pressió: “Finalment arriben a les portes dels nostres països i els sotmetem a estar tancats en una espècie de gàbies”, ha lamentat.
Les persones que atenen des de fa més de 20 anys a Barcelona –amb 160 usuaris el 2015–, senten aquesta pressió en tots els àmbits de la seva vida, com la impossibilitat de treballar a falta de papers, que dificulta la construcció de la pròpia identitat, i han afegit que el 40% dels atesos tenen menys de 30 anys, un altre 40% tenen entre 30 i 40 anys i el 20% restant són majors de 40, segons les dades de la memòria del 2015.
TOTS ELS TRAUMES POSSIBLES
Cyrulnik ha destacat que a l’actual migració per guerres i raons econòmiques, la seguirà en el futur les migracions que generaran les sequeres del canvi climàtic, i ha alertat que els immigrants “tenen tots els traumes possibles”: han estat expulsats del seu país, durant el seu viatge els agredeixen i els roben, i en arribar al destí estan mal acollits.
Si bé els nens que viatgen amb la família tenen menys problemes, els que viatgen sols tenen més complicat fer un procés de resiliència, perquè no coneixen la llengua i no tenen el suport familiar, i ha afegit que no és una bona solució concentrar a les persones segons la seva procedència, perquè fa que hi hagi conflictes entre col·lectius quan les coses no van bé.
Ha defensat la integració per sobre de l’assimilació, tenint la primera respecte i interès per la cultura de procedència de les persona, i en ser preguntat pel fet que molts joves radicalitzats que han atemptat a Europa eren d’una segona generació d’immigrants, ha destacat que es tracta de joves que han crescut bé però després de ser adults topen amb el fracàs i l’atur.
PERSONES PSICÒPATES
D’entre els 10.000 joves radicalitzats que es van detectar a França i Bèlgica, hi ha al voltant de 100 persones psicòpates, una xifra molt baixa però que són “els que fan més por”, mentre que ha assenyalat que en molts casos són musulmans conversos que en realitat no coneixen la religió.
D’aquests 10.000, el 40% són fills de cristians, entre els quals ha destacat com a curiositat que hi ha alguns descendents de republicans espanyols que s’han convertit a l’islam, mentre que un altre 40% són famílies musulmanes que en un començament no tenen cap problema socioeconòmic però després descobreixen en el jihadisme una forma de convertir-se en “heroi”, mentre que la resta són fills de pares ateus.
