Exclusiva: el document que demostra les pressions de l’estat espanyol per a rebaixar les crítiques de la Comissió de Venècia

  • Els representants espanyols van provar de canviar paràgrafs sencers, tal com demostra el document amb els canvis proposats, que publica VilaWeb

VilaWeb

Redacció

13.03.2017 - 20:13
Actualització: 14.03.2017 - 23:57

L’estat espanyol va pressionar el cap de setmana els integrants de la Comissió Venècia per mirar de rebaixar les dures crítiques de l’informe que va emetre sobre la reforma del Tribunal Constitucional. VilaWeb ha aconseguit el document de cinc pàgines que reflecteix les propostes que els representants de l’estat espanyol van fer als integrants de la Comissió, en què es poden veure els canvis de l’esborrany original. El document (podeu consultar-ne l’original al final d’aquest article) demostra tant les inusitades pressions espanyoles com la resistència de la Comissió Venècia a acceptar els canvis més escandalosos.

[Actualització: El Consell d’Europa ha emès un comunicat contradictori on afirma que no hi van haver pressions espanyoles però reconeix l’autenticitat del document filtrat per VilaWeb.]

És molt significatiu que els representants de l’estat espanyol demanin en tres paràgrafs diferents d’eliminar qualsevol referència al fet que la Comissió Venècia entén que el Tribunal Constitucional actua en nom dels interessos institucionals propis, com a part i no com a àrbitre. Es pot observar en els paràgrafs 41, 71 i 75 (que abans tenien els números 43, 73 i 77). Espanya exigeix de retirar les frases següents (ratllades) o modificar-les (subratllades):

41. Per assegurar que el Tribunal és vist com un àrbitre neutral i evitar la impressió que el Tribunal actua en benefici dels seus propis interessos institucionals

71. Cal reconsiderar l’atribució directa i completa al Tribunal Constitucional de l’execució de les seves decisions, per promoure la percepció que el Tribunal Constitucional només actua com vist que això pot portar a la percepció –justificada o no– entre la població que el Tribunal Constitucional persegueix els propis interessos interessos institucionals darrere una decisió particular en comptes de ser un àrbitre neutral, com a jutge de les lleis.

75. Per tal de remarcar la percepció del Tribunal Constitucional com un àrbitre neutral impedir la impressió que el Tribunal actua a favor dels seus propis interessos

Amb aquestes demandes els representants de l’estat espanyol pretenien diluir la crítica, a còpia de suavitzar el llenguatge. En aquesta línia, Espanya va demanar també d’eliminar tot el paràgraf 35, en què en l’esborrany original es criticava la manca de claredat que implicava convertir el Tribunal Constitucional en executor de les seves decisions.

La resistència de la comissió a aigualir les crítiques
De l’anàlisi del document obtingut per VilaWeb, es destaca que la Comissió de Venèciaces resisteix a eliminar les crítiques i troba la manera d’expressar-les.

Per exemple, en el paràgraf 46 (abans, 48) la comissió es troba forçada a fer una redacció final de compromís: ‘La Comissió de Venècia no dubta que el Tribunal Constitucional aplicaria aquestes provisions de manera proporcionada, però examina les esmenes des d’un punt de vista abstracte.’

Un altre cas clar és en el paràgraf 48, quan la comissió esmenta l’opinió del Tribunal Constitucional en el sentit que les sancions no tenen caràcter penal però, immediatament després, en el paràgraf 49, contradiu aquesta afirmació de manera contundent: assegura que, d’acord amb l’article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans, aquestes sancions que Espanya diu que no tenen caràcter penal han de ser considerades de caràcter penal.

Moldàvia d’exemple
Finalment resulta molt aclaridor l’intent de l’estat espanyol de trobar exemples de altres països amb pràctiques comparables a les del Tribunal Constitucional que critica la Comissió Venècia.

L’informe de la comissió diu que el cas espanyol és una excepció, mentre que els representants del govern espanyol insisteixen unes quantes vegades a presentar Moldàvia d’exemple comparable. Com que el Consell d’Europa inclou estats amb nivells de democràcia diversos, aquesta comparació vergonyant permet a l’estat espanyol d’insistir a dir que no hi ha cap model europeu.

D’aquesta manera intenta defugir la crítica que, emperò, es fa finalment ben clara en el paràgraf 71 (abans,73). En aquest paràgraf l’informe diu: ‘La responsabilitat de contribuir a la execució de les pròpies decisions [del TC] és una excepció’ [a Europa].

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor