Perden els estreps. Ja.

Tot va molt de pressa. Tant, que sembla que la pressió es traslladarà cap al govern de Madrid abans del què semblava. De moment, ha quedat ben descartat que els mossos, que no hem d’oblidar que en són menys dels què haurien de ser, puguen deixar les seues tasques importants per dedicar-se a jugar a fet i amagat. I veient els titulars dels diaris de Madrid sí que sembla que han entrat en pànic. El “TC ha ordenat…” front a “el TC espanyol considera…”, que publica Vilaweb. Una diferència impagable. Per al final de setembre només resten disset dies. 408 hores. I l’endemà, el referèndum. Això ja està clar.

Jo sí que m’esperava que es llancessin sobre tot allò que remeni la cua entorn el referèndum i l’autodeterminació de Catalunya. S’havien estat aguantant unes 48 hores, ja no podien més. I ara a sobre diuen que volen engegar el 155 en només 5 dies, quan ja es va dir que calien mesos per dur-lo a terme! I de tota manera, amb el panorama actual, el 155 crec que quedaria camuflat entre el desori unionista.

Nosaltres a la nostra, pas ferm, serenitat, i al referèndum.

PD: amb aquest comentari m’entreno a Vilaweb.

El dilluns va ser un triomf de la classe mitja que demana votar, i que es comporta com una societat constituent, sense massa connexió amb l’estat espanyol, més enllà de l’inevitable aspecte administratiu. Ara bé, sigui per la ressaca posterior al dia esplendorós , sigui per
l’allau judicial espanyol, visc un -provisional- moment de desànim. Sobretot en veure algunes declaracions polítics catalans espanyolistes que utilitzen la mentida, sense vergonya ni ridícul, per justificar la seva posició tolerants amb unes estructures bàsicament corruptes, i insensibles davant la marea de bones persones que reclamen dignitat, decència i democràcia.
En tot cas, els articles proactius del director, i la tossuda realitat, espero que tornin a posar els ànims al seu lloc.
Ens hi juguem molt, el nostre present i el nostre futur.

En primer lloc, content que els Mossos hagin actuat, encara que hagi estat per una falsa alarma (per cert, on eren la Policía Nacional i la Guardia Civil? Ocupats detenint impressores de tinta, sens dubte). En segon lloc, com que no puc escriure paraules fortes diré que la meva opinió sobre el govern de Madrid té a veure amb cert mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
I finalment, canviant de tema, fa unes hores he vist a twitter una piulada (que no he pogut tornar a localitzar ara) on es preguntava quin de quatre temes ha de ser prioritari per la Unió Europea (recordo que dos eren la seguretat i la immigració). Cap d’ells no era la democratització de les institucions europees, i els he respost això: democratització, Europa dels ciutadans i no dels estats. Doncs sabeu que després m’he mirat les altres respostes i quasi totes deien el mateix que la meva?

A mi, allò que més m’amoïna i més mala espina em fa és aquesta nova alerta d’atemptat, justament avui… Que Barcelona sigui un objectiu dels terroristes d’ISIL, de fa temps i per diverses raons, ho sé i ho entenc; però que s’hagi convertit en un objectiu tan prioritari, just ara que som al llindar de la independència, no ho veig normal; ni, de fet, era previsible sense alguna mena d’intervenció aliena a ISIL, i interessada fins la ferotgia a aturar el curs de les coses a Catalunya.
No sabem encara que ha passat aquesta tarda per a haver hagut de fer els controls que s’han fet, però em sembla clar que no ha estat cap broma ni falsa alarma casual.
Després de tot allò que sabem de l’ocultació de dades sobre l’imam de Ripoll, sobre l’avís a un grup terrorista, per part de la policia espanyola, quan eren investigats pels mossos, etc., no puc evitar de ser -ben lògicament- molt mal pensat. El sol fet de tenir els mossos enfeinats i atabalats amb batibulls com el d’avui ja seria una manera de facilitar la invasió policial aliena que sembla que miren de fer… No ho sé. Però el cor em diu que les alertes d’atemptat (i, Déu no ho vulgui!, algun altre atemptat real) no s’han pas acabat, ni s’acabaran aquestes setmanes vinents. Més aviat al contrari.

Certament, les notícies que ahir s’anaven succeïnt confirmen que estan ben desesperats.

Concretament, la que em va sorprendre més de totes és la que fiscalia insta (obliga?) a tots els cossos policials a retirar les urnes el dia del referèndum.

Jo estava convençut, igual que tu, que pensaven impedir el referèndum durant els dies anteriors al referèndum (aquests que estem vivint ara) perquè la imatge internacional d’impedir el referèndum per la força, la foto de policies emportant-se urnes, és massa forta i implica que perden el pols immediatament. Perden el pols contra nosaltres, però de ben segur que deurien també quedar relegats per més d’una dècada a no ocupar cap càrrec de mínima importància en qualsevol organisme internacional.

Però aquesta notícia, precisament, sembla indicar que escullen aquesta opció com a mal menor (per ells). És això possible? Es deu a enquestes seves que no deixen marge al dubte? Es deu a la seva prepotència i/o negació de la realitat?

De tots els motius que se m’acudeixen, no n’hi ha cap que indiqui que hi hagi un mínim d’intel·ligència a l’altra banda. I em sorprèn enormement perquè, el poder, pot ser i deixar de ser moltes coses, però el que sempre sempre sempre és, és precisament intel·ligent.

Tinc la sensació que una part de la esquerra espanyola s’ha adonat que el èxit del referèndum suposa la caiguda de Rajoy. Pensen que amb aquesta caiguda els catalans ens tindríem que repensar la situació i podrien arribar a un pacte amb nosaltres que no suposés la independència. La oligarquia madrilenya estaria disposada a sancionar-lo, pensant que a mig temps ja recondueixen la situació, tal i com van fer amb la constitució i el concepte de nacionalitat. Desconfiem, però no ens estranyi que a partir del 2 d’octubre tinguem que negociar amb un govern diferent. Fins aleshores patirem atacs furiosos del govern espanyol actual

Llegeixo a l’òrgan català de l’unionisme per excel·lència (a l’enemic se l’ha de seguir de prop), la “notícia” de que una àvia del president Puigdemont era nascuda a Andalusia… això és una “NOTÍCIA!”… realment, Sr.Director, perden els papers; l’independentisme català de l’ultima dècada, més el catalanisme dels últims 50 anys, no han tingut mai cap base ètnica, mai! I no s’ho creuen!, realment han perdut els papers. Suposo que és per això que el que més els treu de polleguera son persones com el Sr.Rufian, que no els pot entrar al cap que pugui ser indepe. Em sembla Sr.Director, que començo a participar moderadament del seu proverbial optimisme.

No és cap comparació, però en molts règims del terror ha passat el mateix fenomen. Quan comencen a anar mal dades, s’estableix una guerra entre els més propers al poder per veure qui la diu o qui la fa més grossa, amb l’únic objectiu d’agradar al o a la que mana. Això produeix de vegades grans equivocacions en les decisions i en les estratègies que es prenen des de la cúpula del poder, donat que el poder desconeix normalment la realitat de les coses que passen arran de terra i els seus assessors els aconsellen amb actuacions que no són tan bones per al país com per a escalar cotes de poder ells mateixos.
Aquest fenomen és com una bola de neu i cada vegada va agafant dimensions més i més grans fins que les decisions del poder es tornen extemporànies i ridícules. Un exemple podria ser el desfici d’un cos de policia per a buscar paperetes, com si trobar-les pogués resoldre un problema polític de gran magnitud. Un altre exemple d’un assessorament embogit va ser el d’enviar el ple del potentíssim exèrcit alemany a can Pistracs, mentre la invasió real es produïa a Normandia.
És això el que l’hi està passant al govern més corrupte del món? Si és així, només ens cal esperar que la fotin massa grossa o que juguin amb coses que totes les policies del món saben que no s’han de remenar, i deixar que s’estimbin tranquil·lament, cosa que tothom sospita que ja està passant Així i tot, l’u d’octubre portem tots els telèfons carregats per a fer tantes fotos com puguem, no sigui que Europa es pugui continuar amagant darrere de la repugnant i covarda frase: “Es un problema interno del país”… Amb el temps, ja ho aniran veient que dir això també va ser fruit d’un assessorament profundament erroni i/o malintencionat.

Li Frontodona. Penso el mateix que tu. A mi no em quadra lo dels atemptats ni lo d’ahir. Aquest govern apart de corrupte és mafiós ( mireu sinó quants del implicats en el cas gürtel crien ortigues). Tenint en compte que són els cadells de Franco i sabent com se les gastava el susdit aquests són capaços de tot i més. Personalment penso que la millor eina és està a l’agüait i no tenir cap mena de por dels seus actes desesperats. No m’estranyanyaria gens que poc veiem la UE intervenint per aturar-los els peus. De moment els tribunals estan en plena batalla entre els seus jutges. I és que ells mateixos s’adonen que estan traspassant la línia vermella.

Com sempre, llegir l’editorial del Mestre Partal és rebre una dosi de saber fer bon periodisme. És el primer que faig diàriament i confesso que només em refío de Vilaweb per la seva credibilitat i la seva lluita en pro de la Independència. Gràcies Vicent!

Per què la il·legalitat es més portada en els mitjans catalans que la nova legalitat?

Els nervis a Madrid són més que justificats, d’acord. Jo parlaré dels nervis dels mitjans al nostre país… Deixem el tremolor del diaria ARA per posar l’anunci del 1-O. Però TV3 i Cat Ràdio fan un paper força galdós perquè l’informació té un deix d’autonomista com si encara la autèntica legalitat ( la que té la última paraula) fos l’espanyola. Com es nota això? Doncs amb aquest tractament d’amplificació de les mides repressives amb constants referències a les mides judicials i les possibles penes, sempre dins les lleis espanyoles. Informació per desmoralitzar, mai demostrant que actuen a la desesperada, amb tertulians unionistes a tot arreu i si no directament amb exministres espanyols a la ràdio (Margallo).

¿Saben que aquí hi ha una altra legalitat i que el que és il·legal és la prohibició de l’Estat? Fóra bó que els mitjans públics estiguessin al nostre costat, ens hi va tot.

Aquí al costat del meu comentari, hi ha un anunci del 1-O. Vilaweb un exemple. Si un dia no ens deixen connectar amb Vilaweb sabrem perquè.

Si el 1-O votem, serà la fi política de Rajoy (i l’ensulsiada del PP). Això sol ja hauria de motivar molta gent per anar a votar. Si al final no ens en sortim, els catalans continuarem tenint un problema greu i irresolt; però els espanyols tindran Rajoy i PP per segles. L’estratègia d’immobilisme, de bloqueig, de judicialització i de negació política, s’haurà demostrat vencedora, amb Rajoy de banderer.. Els votants espanyols, encara més del que han fet els últims anys, li perdonaran la immensa corrupció i el comportament neofranquista, perquè haurà defensat exitosament “la unidad de destino en lo universal”. Crec que als catalans que dubten sobre l’1-O, això els hauria de fer pensar molt.

Ara que sembla que ja comencen a perdre els papers el que hem de fer nosaltres des de la unitat, és seguir endavant sense aturar-nos. Sense fer massa escarafalls, sinó treballant per fer arribar a tots els racons d’aquesta nació la necessitat de votar el dia 1 d’octubre. Tot explicant les claus bàsiques d’aquesta República Catalana i dient i repetint que ara tenim una oportunitat històrica de construir un nou estat des de la ciutadania i des del govern i no només això, sinó que també sabem que ho podem fer nosaltres, i aquest argument hauria de convèncer una gran majoria perquè el dia 1 tinguem les urnes plenes de vots.

I no fem cas dels rumors, ni als trols espanyolistes ni a altra gent que cobra per intentar fer mal al procés. Sí que hem d’atendre les notícies fiables que vinguin d’institucions democràtiques dels governs i ajuntaments i de les entitats sobiranistes. Cal recordar que no anem contra els espanyols sinó contra el govern de l’estat espanyol i els partits antidemocràtics que li donen suport i que aquí no hi ha cap mena de divisió ni de conflicte social. Al revés, vivim en un poble unit, alegre i combatiu.