16.03.2017 - 12:01
|
Actualització: 16.03.2017 - 21:13
Espanya no en traurà res de fer la vida més difícil a una Escòcia independent que vulgui entrar a la Unió Europea. Aquest és un punt de vista que cada vegada pren més cos en la premsa internacional i en les institucions comunitàries. I també el govern espanyol és conscient del pragmatisme de Brussel·les en cas que hi hagi un nou estat independent (com podria passar amb Escòcia) i se l’aplica a si mateix. Això no impedeix la gesticulació política necessària quan a Catalunya el govern i la majoria parlamentària preveu un referèndum sobre la independència aquest setembre. I per això el ministre d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, s’afanyava a dir, l’endemà de l’anunci de Nicola Sturgeon d’un segon referèndum, que Escòcia ‘s’hauria de posar a la cua’ per a poder ser membre de la UE si esdevingués independent. Però fora dels focus la posició és diferent.
Ho veiem expressat en articles publicats aquesta setmana en diaris com The Guardian i el Financial Times i a la BBC. Tots mitjans britànics, per cert. Aquest article de The Guardian cita fonts comunitàries per dir que una Escòcia independent hauria de demanar l’accés a la UE. Ara, de la mateixa manera diu que des de dins de les institucions comunitàries ‘no pensen pas que Escòcia tingués gaire problemes si volgués entrar a la UE. Com a part d’un estat membre, ja compleix els criteris d’entrada i és previst que passi davant d’altres estats que són a la cua per a ser membres de la UE com Sèrbia i Albània’. El diari cita declaracions del cap executiu del think tank European Policy Centre, Fabian Zuleeg: ‘Una Escòcia independent hauria d’entrar en el procediment d’accés, o sigui que no seria [una entrada] automàtica. Des del moment que Escòcia compleix amb escreix els criteris per a ser membre seria un procés relativament àgil.’
Aquest mateix article fa notar que el govern espanyol va expressar una posició molt dura envers Escòcia l’endemà mateix del referèndum del Brexit, dient que si el Regne Unit surt de la UE, Escòcia també en sortirà. Però afegeix: ‘Aquesta posició s’ha suavitzat des de la votació del Brexit. Els polítics i diplomàtics europeus són més comprensius amb Escòcia, i no es preveu que Madrid utilitzi el poder de vet en les aspiracions europees d’un país que compleix els requisits per a ser-ne membre.’
La confessió de González Pons a la BBC
I en aquest sentit recorda unes declaracions que va fer públiques la BBC aquest cap de setmana passat. El periodista de la BBC Nick Eardley va informar que l’eurodiputat del PP Esteban González Pons li havia dit que Espanya no vetaria l’entrada a la UE d’una Escòcia independent. Segons el periodista, Pons li va dir això sobre l’Escòcia independent: ‘Si en un futur vol tornar [a la UE] haurà de seguir el mateix procediment [d’adhesió] que qualsevol altre país.’ Una declaració no gaire diferent del que ja havia comentat fins ara, però després Eardley li pregunta específicament pel vet i Pons respon: ‘No, perquè si penses en Catalunya la situació és molt, molt i molt diferent de l’escocesa.’
És la mateixa posició que va expressar l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo. Unes setmanes abans de la votació sobre la permanència a la UE, Margallo va dir que ‘Escòcia demanaria la independència per poder-se quedar a la UE’, en cas de victòria del Brexit.
El govern espanyol serà pragmàtic, perquè la UE serà pragmàtica en cas d’independència d’Escòcia. ‘Seria erroni de suposar que Madrid ja està compromesa amb un vet a l’adhesió escocesa a la UE’, diu el corresponsal del Financial Times Tobias Buck en un article al seu bloc. El periodista recorda que durant el referèndum escocès del 2014 el govern de Rajoy va dir que exerciria el vet per impedir l’accés d’una Escòcia independent a la UE. ‘Però en alguns despatxos, un vet d’Espanya contra l’adhesió d’Escòcia no era considerat com una cosa certa. I això també se sent ara.’
Un altre punt de vista és el del periodista de The Guardian Giles Tremlet sobre aquesta qüestió. Per Tremlet, el govern de Rajoy ha esdevingut una nosa per als independentistes escocesos que veuen en el segon referèndum la manera de romandre a la UE abans no es faci efectiu el Brexit. L’anunci de Sturgeon aquesta setmana preveia el referèndum entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019, és a dir, just abans de la signatura final del Brexit, prevista per al març del 2019. El periodista de The Guardian considera que aquesta capacitat de vet que té Espanya és l’arma que utilitza Rajoy, ‘el principal argument’, per a mirar d’aturar l’augment del sentiment independentista a Catalunya. L’argument de la por. Però també opina que aquest argument no acabarà essent creïble a Europa si Escòcia espera a fer el referèndum just després del Brexit. Ho veu així: ‘Els independentistes escocesos no haurien de perdre l’esperança. Si tenen paciència i esperen al Brexit, tindran millors opcions d’un retorn ràpid a la UE. Al contrari que altres estats candidat a entrar-hi, les lleis escoceses ja compleixen els requeriments necessaris. I Espanya hi guanyaria molt poc de fer difícil la vida a un país que s’hauria independitzat legalment fora de la UE.’
