11.04.2016 - 16:47
Espanya és a la cua de la UE en independència judicial, segons l’informe que Brussel·les ha fet públic aquest dilluns. La ‘percepció d’independència dels tribunals i els jutges’ espanyols és la sisena més baixa dels 28 i més de la meitat de les empreses i ciutadans enquestats (56%) la consideren ‘força dolenta’ (38%) o ‘molt dolenta’ (18%). Només Eslovàquia, Bulgària, Itàlia, Croàcia i Eslovènia obtenen pitjors resultats. L’eurocomissària de Justícia, Vera Jourova, ha assegurat que el sistema judicial espanyol té ‘marge per millorar’, sobretot ‘la taxa de resolució dels litigis civils i comercials, el nombre de casos administratius pendents i l’ús i seguiment de les enquestes de satisfacció’.
Les ‘interferències o pressió del govern i dels polítics’ és la principal causa d’aquesta baixa percepció d’independència judicial. El 41% dels enquestats per l’Eurobaròmetre que consideren la independència judicial espanyola ‘força dolenta’ o ‘molt dolenta’ denuncien aquestes pressions polítiques sobre els jutges i tribunals. El 38% també es queixen de les ‘pressions econòmiques’ i dels ‘interessos específics’ dels jutges. I el 28% lamenta que ‘l’estatus i situació dels jutges no garanteix suficientment la seva independència’.
Dinamarca, Finlàndia i Suècia tenen els sistemes judicials més ben valorats (només el 7%, el 12% i el 14% dels enquestats, respectivament, consideren ‘força dolenta’ o ‘molt dolenta’ la seva independència). A la cua de la classificació, fins i tot pitjor que Espanya, hi ha Bulgària (70%), Croàcia (66%), Eslovàquia (61%) i Itàlia (61%).
‘La percepció d’independència judicial continua sent un repte per a Espanya i crec que no és només un problema de casos individuals dels mateixos ciutadans sinó també dels casos públics molt coneguts’, ha admès Jourova, preguntada pels darrers escàndols de corrupció a l’Estat. ‘La gent espera que els jutges prenguin decisions justes’, ha defensat l’eurocomissària txeca, sense voler-se posar en el que considera un problema ‘intern’. Jourova ha celebrat que ‘a diferència de l’any passat, aquesta vegada Espanya ha cooperat plenament’ amb la Comissió Europea en l’elaboració d’aquest informe, ‘aportant dades sobre els indicadors d’eficiència’.
El sistema judicial espanyol és també un dels més lents de la UE i torna a ser a la cua del rànquing, també en la sisena posició: de mitjana, a Espanya es necessiten 318 dies per resoldre casos civils i comercials (en dades del 2014). Només Grècia (330 dies), França (348), Croàcia (380), Eslovàquia (524) i Itàlia (532) surten pitjor parades d’aquesta comparativa, que Brussel·les ha presentat per quart any consecutiu. L’Estat, a més, és el tercer soci de la UE amb més casos administratius pendents de resoldre (0,4 per cada cent habitants), només per darrera d’Alemanya i Xipre (0,9%). ‘Aquesta comparativa serveix com a instrument per aprendre mútuament i aconseguir que els sistemes judicials europeus siguin més eficaços’, ha defensat Jourova.
