Espanya continua creant-se enemics (ara a Letònia)

No podem considerar una mala jugada per a Catalunya la nova patinada dels unionistes espanyols tenint en compte que el govern letó no té cap mena de relació amb Espanya tret de la de l’estricte protocol diplomàtic. Aquesta manera d’actuar no és nova perquè forma part de la Marca Espanya i aquest estil està instal·lat en els seu gens. Hi ha hagut tant atacs desmesurats contra Catalunya que ara s’han pensat que podien anar més enllà i atacar un altre estat i ha resultat que l’han vessat. Letònia serà més o menys petita geogràficament parlant, amb més o menys habitants, amb més o menys potència econòmica, però és un estat independent i no poden actuar com si ho fessin a algun lloc del seu estat, i com que això no ho entenen, ara tindran l’enemistat d’un país que no els farà cap favor a més que pot ser un dels primers que reconeguin a Catalunya. Aquestes barrabassades haurien de seguir amb d’altres estats i així seria més ràpida l’acceptació de la República Catalana arreu, quan proclamem unilateralment el nou estat després del referèndum.

Estan realment desesperats. I també han d’estar desorientats. Perquè cada vegada més, s’assemblen a un estat zombie. Ells van dient i fent el que els sembla, però sempre de manera molt maldestra. I cada vegada, la resta d’estats de tot arreu, però molt en particular els europeus, els que són els seus socis (o al menys ells així s’ho pensaven) prenen més distància amb el Reino de España. Ja ens van bé, les seus errades i posades de pota. Però no podem oblidar la feinada que encara ens queda per endavant i el poc temps que resta. Si continuem treballant com fins ara, sembla que la victòria final, aquesta vegada serà completa. I el somriure, deliciós.

El pensament únic feixista ha governat la pell de brau, durant vuitanta anys, tot, perquè els seus màxims exponents públics han participat i participen del joc grotesc d’aniquilar aquests valors. Qualsevol cosa que no estigui dins dels seus paràmetres carpetovetònics no ho poden entendre ni compartir. Els màxims dirigents del bipartidisme, demostren cada dia que no volen la democràcia, actuen en contra d’ella, perquè no tenen els valors morals de la mateixa, ni tant sols la vergonya pública. Diria que mes que desesperats, -amb muntatges estil Dombrovskis-, no poden actuar d’una altre manera perquè el seu ADN no els hi ho permet, no saben que és la democràcia, només coneixen “l’ordeno i mando”. Governar, per robar i viure be, vet aquí el seu estil patriòtic. No esperem res del pretès diàleg ni de cap pacte, tot el que vingui d’aquests “caramels” enverinats, serà un engany mes.

Em remeto precisament al final de l’editorial. L’Interviu no dirà res i per tant tots els seus lectors seguiran convençuts de la mentida que els hi van colar. I així una vegada i una altra i una altra i una altra més.
Avui quan he rebut el correu de l’editorial he mirat a veure si cap altre diari en parlava i no he sabut trobar la notícia enlloc. Al twitter (sort!) sí que l’he trobada però en mitjans res de res, tret dels diaris independentistes. I no es pot fer res?

“Un bon estrateg es prepara, doncs, per a l’escenari més desfavorable: el worst-case scenario. Considerem així que l’unionisme federalista guanya terreny. Per què i quines solucions calen?
.
En primer lloc, el missatge unionista arriba a tots els catalans, consumeixin mitjans en català o no. En canvi, el missatge independentista no arriba a tots els catalans, ja que desaprofita el canal de comunicació vital de l’unionisme: el castellà. Aquesta potència d’abast comunicatiu és l’arma més eficaç de l’unionisme.
.
Un altre aspecte és que el tipus de comunicació de l’independentisme és més de l’antic estil de debats i argumentacions. En canvi, els mitjans unionistes llancen sense descans missatges directes sense raonament ni argumentació de l’estil: “ Los independentistas quieren arrebatar la democracia al conjunto de los españoles”.
.
Clars, efectius i intel·ligents perquè apunten a estereotips fàcils de creure. Per exemple, últimament l’estratègia comunicativa unionista té dos vessants: 1) intentar associar independentisme amb violència (“ El independentismo está en manos de extremistas / es violento ”), i 2) dir que l’independentisme està més dividit i feble que mai (“ El frente soberanista se quiebra ”).
.
Aquesta estratègia unionista de missatges directes i que arriba a tothom, destrueix el relat elaborat de l’independentisme atacant dos punts fonamentals per als potencials votants: “la independència és dolenta” i “la independència no és possible”. Una estratègia dissenyada per mostrar el federalisme com una opció més possibilista.
.
Com que mai se superarà el boicot mediàtic que els mitjans unionistes fan als comunicadors independentistes, l’independentisme necessita revolucionar la seva comunicació per arribar a tots els catalans.”

Llegit en un diari. Hi estic bastant d’acord. Tot i reconèixer que s’han fet les coses prou bé, i passar del 20% al 50% d’independentisme en menys de 10 anys n’és una prova, també crec que no acabem de convèncer una part de la població d’arrel espanyola que l’hauríem d’haver tornat en independentista per pragmatisme.
Actes com els de Súmate , en castellà, en “places difícils” escassegen. I , a més a més de guanyar aliats internacionals, i de comptar amb les errades prepotents espanyoles, també ens hauríem d’assegurar el 51% a Catalunya.
El tenim assegurat ?

La cita d’en Jaume és molt oportuna i constructiva. Sempre he pensat que tot el nostre missatge, ben elaborat, poder massa i tot, només és d’ús intern, per reafirmació dels convençuts i pocs més. Per això sempre he valorat molt l’acció de Súmate, a la seva escala, en relació a propostes d’ANC, Ömnium, AmI, etc… No penetrem en els sectors de cultura espanyolista del país. No utilitzem el castellà. No els desmuntem els mites i mentides dels mitjans espanyols que els fomenten cla seva catalanofòbia (que n’hi ha). És un gravíssim error.