09.09.2016 - 21:00
El Pla de Martís del Pla de l’Estany ha estat l’escenari escollit pel llançament de dues sondes que viatjaran fins a l’estratosfera. No és la primera vegada que es llancen aquest tipus d’artefactes però la novetat d’avui és que se n’han enlairat dos en un mateix matí. Els impulsors són dos universitaris banyolins que l’any 2013 ja van enlairar la sonda Saestrat I i que ara han ajudat dues estudiants de batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró amb la seva Cosmosafi.
Els de Banyoles han incorporat dues càmeres d’alta definició a la sonda per poder gravar la imatge fins a 35.000 metres d’altura que és on es preveu que arribi abans que es rebenti el globus d’heli que l’impulsa. Els mataronins, en canvi, s’han marcat com a objectiu detectar radiació còsmica. La previsió és que el Satestrat II caigui a prop de Pontòs (Alt Empordà) després de prop de dues hores de viatge. Els problemes amb el GPS fan que la caiguda de Cosmosafi sigui més imprevisible.
La sonda dels estudiants de Mataró s’ha llançat a dos quarts d’onze del matí. Mitja hora més tard l’ha seguit el Satestrat II, que s’ha enlairat també sense problemes i automàticament ha començat a enviar imatge des de les dues càmeres d’alta definició que duia.
Les missions
Els propòsits d’una sonda i l’altra són ben diferents. El Cosmosafi ha de detectar radiació còsmica, bàsicament rajos gamma, a través d’un comptador que mesura la radioactivitat. També incorporava un GPS i una antena de ràdio entre altres aspectes tècnics per aconseguir saber el punt d’aterratge després d’haver arribat a uns 35.000 metres d’altura. Els resultats seran la base del treball de recerca de la Carlota Keimer i la Laura Fibà.
El Satestrat II, per la seva banda, incorpora censors de temperatura, que permetran saber en quin moment s’arriba a la capa d’Ozó, situada a uns 20 quilòmetres des del terra, perquè la temperatura pujarà per la concentració de rajos ultraviolats, un GPS per saber la localització i també es podrà mesurar la velocitat a què viatja. Els seus creadors Aleix Coma i Lluís Portella, estudiants de la UPC, l’han programat perquè enviï aquesta informació cada trenta segons. Pel que fa a la imatge, en Lluís Portella destaca que permetrà veure que ‘el cel en realitat és negre i no pas blau, la curvatura de la Terra i el paisatge’.
Les millores
El 2013, els estudiants banyolins van tardar tres mesos a localitzar la primera sonda que van enlairar, el Satestrat I. Un caçador els va avisar després de trobar-la a Canet d’Adri i havent llegit l’avís on deia que no es podia obrir i que formava part d’un experiment juntament amb un telèfon. Aquest cop han perfeccionat aquesta part incorporant a la sonda una targeta SIM de mòbil. ‘Quan estigui a prop de terra el trucarem i ell ens contestarà amb un SMS amb les coordenades d’on es troba i la velocitat que porta’.
Baix cost
La falta de recursos els ha obligat a dissenyar un model de baix cost. En el cas del Satestrat II, la caixa que conté la part electrònica és una capsa de metall de galetes de mantega; la caixa exterior que la protegeix és una de porexpan d’una farmàcia per portar medicaments i el paracaigudes està fet amb la tela d’un paraigua. ‘Hem intentat millorar els aspectes que no van funcionar amb el Satestrat I amb els materials més assequibles i barats possible’ ha detallat Portella.
Durant el disseny de la sonda han hagut de superar obstacles importants. Per exemple, han hagut de renunciar a fer servir un avió d’aeromodelisme perquè la normativa no permet que s’enlairin a més de 500 metres d’altura.
