És cert que la Tercera Guerra Mundial ja ha començat, a Síria?

Els darrers dies han començat a circular simultàniament tot de missatges que es pregunten si la situació de Síria, amb la intervenció russa i l’augment de la tensió entre els Estats Units i Rússia, és el preludi de la Tercera Guerra Mundial; o, més enllà i tot, si ja és la primera batalla de la Tercera Guerra Mundial. Heus ací una llista de preguntes i respostes per a aclarir les incògnites que creixen vertiginosament i angoixen molta gent.

1. Qui ho diu, això?
La primera pregunta a respondre és qui ho diu, això, des d’on s’ha començat a difondre aquesta tesi i quin possible interès pot tenir per a alguna de les parts que es comenci a parlar d’una guerra mundial que no ha estat declarada encara.

L’origen concret són unes declaracions de Tarek Ahmad, un polític sirià, a la publicació russa Sputnik. Sputnik és un mitjà que depèn directament del Kremlin i que difon regularment notícies poc o gens creïbles però que interessa de difondre des del punt de vista rus.

En aquelles declaracions, Ahmad va dir que caldria reconèixer que la Tercera Guerra Mundial havia començat, que la forçaven ‘els Estats Units i els seus aliats’ i que tenia per objectiu derrotar la Xina i Rússia. Afirmava que la batalla per Síria només és una petita part de tot plegat.

Sputnik va més enllà i, en el mateix article, presenta la guerra com un combat entre els Estats Units i els qui volen ‘un món multipolar’, de manera que, basant-se en aquest argument, justifica que Rússia defensi el dictador al-Assad.

Més tard, Baixar al-Assad mateix va fer unes declaracions semblants al diari rus Komsomòlskaia Pravda. L’interès del govern sirià per la tesi s’entén fàcilment, car reforça la seva posició i justifica l’actuació dels seus aliats russos, que en un any gairebé han aconseguit d’acorralar els rebels.

La clau principal, però no l’única, de tot això és el paper de Rússia a Síria. Rússia ha entrat en la guerra per a defensar el règim d’al-Assad, aliat tradicional seu i que li permet de mantenir i reforçar la base naval de Tartis. Ho ha fet, però, amb una gran ferocitat, bombardant contínuament objectius civils, sobretot a Alep. Això ha motivat la reacció occidental, molt crítica amb el comportament rus.

A més, després de l’ocupació russa de Crimea i el que sembla un canvi d’aliança per part de Turquia, l’OTAN està molt preocupada pel creixement de la capacitat naval russa, que, incomprensiblement, a més, rep l’ajut espanyol a Ceuta.

2. Però Rússia ataca o es defensa?
Depèn. Si ho mirem des del costat occidental és evident que Putin duu Rússia a desplegar una política molt agressiva envers occident i particularment envers els països veïns. L’annexió forçosa de Crimea, la intervenció en els afers interns ucraïnesos, l’atac contra un avió de passatgers que sobrevolava la zona i ara la manera com intervé a Síria, sumat a una retòrica molt encesa, causen en l’OTAN la sensació que Rússia, després de decennis de replegament, torna a expandir l’àmbit d’influència.

A més, Rússia amenaça de tornar a obrir bases militars en països com ara el Vietnam o Cuba. Ha trencat l’acord amb els Estats Units per a la reconversió del plutoni militar i aquests darrers mesos s’ha discutit sobre gairebé tot amb l’ONU.

Però, des del punt de vista rus, és important d’entendre que ells tenen la mateixa sensació quan veuen el desplegament en massa d’efectius i armament de l’OTAN en països que van ser part del Pacte de Varsòvia. Segons Rússia, l’URSS va permetre la unificació d’Alemanya perquè li van prometre que no hi hauria una expansió de l’OTAN cap a l’est, expansió que s’ha acomplert i que aquests darrers mesos s’ha accelerat.

Sobre això no hi va haver cap acord formal, però tothom coincideix a reconèixer que hom va traslladar informalment als russos la idea que l’OTAN no s’expandiria cap als països de l’antic Pacte de Varsòvia en canvi que permetés que tota l’Alemanya reunificada formés part de l’OTAN.

La realitat, avui, és molt diferent i tots els països de l’Europa oriental que formaven part del Pacte de Varsòvia més els tres països bàltics són membres de l’OTAN. I, a més, l’aliança atlàntica ha tancat acords de col·laboració amb més estats que eren part de la Unió Soviètica, com ara Ucraïna, Geòrgia, Armènia i el Casaquistan.

Aquests darrers mesos, a més, l’OTAN ha començat un desplegament de forces militars en aquests països que no té precedents. Tant de material com de soldats. Al juny, va anunciar el desplegament de quatre batallons multinacionals als tres països bàltics i Polònia i va enviar avions i equipament antimíssils a Romania. Aquestes operacions han dut les tropes de l’OTAN més a prop que mai de Moscou, cosa que les autoritats russes van denunciar amb vehemència.

3. Però si fos una guerra mundial passarien coses més enllà de Síria… N’hi passen?
Efectivament, si això fos una guerra mundial ja hi hauria uns quants escenaris de conflicte i no hi són. Aquest és el principal argument contra aquesta tesi. Ara, també és cert que aquests dies i setmanes han passat coses que tampoc no són gaire normals.

Sobretot perquè han crescut molt notablement les activitats russes a l’Atlàntic. Tant pel que fa al desplegament de submarins, que ha tornat al nivell de la guerra freda, com pel que fa a algunes provocacions espectaculars. A final de setembre, per exemple, dos bombarders russos amb capacitat nuclear van volar al límit de les fronteres de Noruega, el Regne Unit, Irlanda i els estats espanyol i francès, escortats en tot moment per caces de l’OTAN.

4. La tensió política entre Rússia i els Estats Units hi té res a veure?
Hi té a molt veure. Això és evident. I també el fet que als Estats Units hi hagi campanya electoral i que els demòcrates acusin Trump de ser condescendent o fins i tot aliat de Putin.

Rússia fa temps que fa servir les xarxes per a operacions de ciberguerra i espionatge, un camp en què ha desenvolupat una gran activitat. I en aquest context ha revelat, per mitjà de diversos grups, fins i tot correus personals de la campanya demòcrata. La tensió política entre els Estats Units i Rússia ha arribat a nivells que no es coneixien des del final de la guerra freda, però ningú no sap si passades les eleccions tornarà a baixar.

5. Quina conclusió en traiem, de tot plegat? Ha esclatat la Tercera Guerra Mundial?
La conclusió més sensata seria negar que hagi esclatat la Tercera Guerra Mundial i, encara més, que ja es lliuri a Síria, però alhora advertir sobre el greu deteriorament en les relacions entre els Estats Units i Rússia. Podríem dir, en definitiva, que no ha arribat la Tercera Guerra Mundial, però que des de la caiguda de l’URSS no l’havíem tinguda mai tan a prop.