Ens trobarem diumenge al carrer

Diumenge tornarem a ser molta, molta gent al carrer. La diada de l’Onze de Setembre tornarà a deixar clar que la majoria social d’aquest país ja ha fet el pas definitiu cap a la llibertat i que no hi ha marxa enrere. A Salt, Berga, Lleida, Barcelona i Tarragona, una riuada de gent tornarà a tapar les boques d’aquells que voldrien inventar-se un país que no existeix, però sobretot servirà perquè ens sentim segurs que els mesos que vindran, els més definitius de tots, els encararem amb passió i amb aquella esperança que només els moments històrics permeten de respirar.

Serem molts, moltíssims que hi acudirem a manifestar-nos per la independència del Principat, a reclamar la proclamació immediata, en pocs mesos, de la República Catalana. Jo seré al tram setè de Barcelona, allà on desenes de milers de valencians, mallorquins, nord-catalans i gent de les altres illes i de la Franja sumarem la nostra empenta a la força del Principat, sempre el cap de la nació completa. Junts cridarem de nou, ens abraçarem de nou, riurem de nou i somniarem de nou una república que no serà encara de la nació sencera però que ens alliberarà una mica més a tots els catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Allà, al carrer, ens hi trobarem. Amb un punt d’enyor i tristesa perquè trobarem a faltar molta gent, de Jordi Carbonell a Muriel Casals, molta gent que es mereixia molt més que nosaltres de protagonitzar la proclamació del nou estat. En durem els noms escrits a les samarretes perquè es veja clar que els agraïm tant com van fer i que som conscients que si hem arribat on hem arribat ha estat gràcies a ells. Gràcies a tots els herois quotidians que d’ençà de l’endemà de la invasió per Almansa van decidir que aquesta nostra nació no s’agenollaria ni es deixaria vèncer mai.

Persona a persona i bandera a bandera, diumenge fem, doncs, que es torne a sentir la veu clara i forta d’aquesta ‘pàtria lliure, lluminosa i alta’ que Vicent Andrés Estellés ens va ensenyar a invocar. Fem que el país sàpiga que estem preparats i que ja no permetrem cap pas enrere ni cap distracció interessada. Fem que el món entenga que ha d’estar preparat per a rebre un estat nou, nascut no de cap guerra ni de cap matrimoni, sinó de les urnes, de la decisió lliure de la gent.

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]