L’última enquesta de VilaWeb deixa obertes les majories per a governar

Si les eleccions a Catalunya haguessin estat avui, durant el dia, el PSC de Salvador Illa continuaria encapçalant el recompte amb 41 escons i estabilitzat al voltant del 30% del vot, i les majories per a governar continuarien obertes. Junts, amb Carles Puigdemont, afermaria la segona posició, amb 34 escons i un 21,5% d’intenció de vot; i Esquerra Republicana, amb Pere Aragonès, mantindria els 25 escons de l’enquesta anterior però continuaria baixant en intenció de vot i se situaria al mínim obtingut durant aquest seguiment: un 16,6%.

El principal canvi és que la CUP, amb Laia Estrada, baixaria fins a 4 diputats i patiria per tenir representació a Lleida i Tarragona, i que Vox en guanyaria un i, amb 11, s’aproximaria als 12 del PP d’Alejandro Fernández. Els Comuns de Jéssica Albiach restarien estancats amb 5 diputats.

I ara, què?

Aquesta és l’última enquesta que publicarà VilaWeb durant aquesta campanya electoral, perquè a partir d’ara no se’n poden publicar més. Això dificulta extraordinàriament afinar la previsió del resultat, que encara es pot alterar durant els quatre dies que resten de campanya i durant la jornada de reflexió. Com hem fet tot sovint, recordem que cada enquesta no és pas un anunci de què passarà quan tanquin els col·legis, sinó una fotografia del moment en què s’ha elaborat. Segons EM Analytics, la cosa més probable és que les tendències observades fins ara, en lloc de canviar, s’accelerin, tret que hi hagi un imprevist gros. Encara hi ha més d’un 15% d’indecisos que seran decisius a última hora.

El sostre del PSC

Un altre patró repetit a la majoria d’enquestes és que Salvador Illa sembla en condicions de dur el PSC a un dels millors resultats de la seva història. Fins ara, el més alt van ser els 50 escons de Pasqual Maragall l’any 1999, seguit dels 42 que va obtenir ell mateix el 2003 –l’any que va poder governar. Raimon Obiols sempre havia orbitat al voltant de 40 escons, amb un màxim també de 42 l’any 1988. Ara Illa sembla a prop de la quarantena, però encara lluny del sostre de la cinquantena. En tot cas, en menys de deu anys el PSC s’haurà recuperat sòlidament de la caiguda en què semblava empès durant els anys més efervescents del procés, quan Miquel Iceta va tocar fons, amb 14 diputats.

Tot i la previsible millora substancial dels resultats, una de les incògnites és si d’ací a diumenge Illa aconseguirà fer res que el dugui més enllà. El protagonisme de Pedro Sánchez els primers dies de la campanya tal volta pot haver servit per a fer créixer la intenció de vot del PSC dels 27,6 punts que deia el tracking al començament de la campanya fins als 29,8% que apunta ara, però no hi ha hagut una forta propulsió i la dinàmica sembla que s’ha alentit aquests darrers dies.

L’avantatge de Junts i el patiment de la CUP

L’enquesta d’EM Analytics per a VilaWeb, com també la majoria de sondatges, mostra que Puigdemont podria avançar considerablement Aragonès, de manera que s’invertiria l’ordre de fa tres anys, quan els republicans van superar Junts per primera vegada. Si els pronòstics es compleixen ara, el dubte és per quin marge de diferència. D’ençà de dijous passat que l’avantatge de Puigdemont no ha deixat d’eixamplar-se, i ara la distància entre tots dos partits seria d’un 5% de vot i 9 escons. Per una altra banda, la CUP no tindria escons a Lleida i Tarragona, on malden constantment per obtenir-ne, per marges molt petits de vot. 

Al sector espanyolista, també van força igualats el PP i Vox, que, aquests darrers dies, competeixen amb Sílvia Orriols en feus decisius com Salt, per no perdre pistonada. Per una altra banda, l’entrada d’Aliança Catalana sembla consolidada amb 3 escons per Barcelona, mentre que restarien fora del parlament tant Ciutadans, amb Carlos Carrizosa, com Alhora, el partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera.

No hi haurà mirall de les espanyoles

Una altra conclusió possible. Els sondatges publicats fins ara sembla que confirmen una dada que ja es va veure en les eleccions gallegues, al febrer, i en les basques, a l’abril: els resultats de les eleccions espanyoles del 23 de juliol proppassat no es reproduiran en les autonòmiques. Mai no ho han fet, però aquesta vegada especialment, perquè van estar molt condicionades pel context de polarització que va dibuixar llavors Pedro Sánchez. Al juliol, els socialistes van guanyar al País Basc, davant del PNB i Bildu, que després, a les autonòmiques, acapararen junts dos terços de l’hemicicle. A Galícia, van avançar el BNG tant el PP, com el PSOE, com fins i tot Sumar, que després no obtingué ni un sol diputat a les autonòmiques, escombrat pel bon resultat d’Ana Pontón. 

A Catalunya, en les eleccions espanyoles el PSC va obtenir més del doble d’escons que no pas Junts i ERC plegats. Fins i tot Sumar i el PP van superar els partits independentistes en vots. Ara, segons els pronòstics de les eleccions catalanes, això és ben lluny de repetir-se. Segons la mitjana de totes les enquestes, els socialistes no doblaran els partits independentistes, ni el PP ni Sumar no superaran Junts ni ERC en vots.

Fitxa tècnica

Univers: persones amb dret de vot a Catalunya
Àmbit: Catalunya
Quotes per escala ideològica, edat, sexe, renda, ocupació, territori, formació i interès en la política, segons la distribució del cens electoral.
Mida de la mostra: 1.200 entrevistes inicials + 100 diàries
Procediment de recollida d'informació: Entrevista telefònica, assistida per ordinador (50%) CATI, model mixt, (50%) entrevistes en línia amb qüestionari intel·ligent estructurat, CAWI.
Marge d'error: 2,5% (N-1.200 per a un grau de confiança del 90% (dos sigmes) i en la hipòtesi de P=Q=0,5 en el supòsit d'una mostra aleatòria simple.
Duració del qüestionari: 4-5 minuts
Dates del treball de camp:
Anterior: del 15 d'abril al 5 de maig de 2024.
Actual: 6 de maig de 2024
Nombre de supervisors: 3
Accés al qüestionari i preguntes: https://electopanel.com/catCallCtrackingCont
Responsables de l'anàlisi: Rodrigo Panero i Miguel Díaz
Institut: EM-Analytics.com (Carrer Gran Via, 6, 28013, Madrid)