‘En quina estació del món passa que un tren pari i no hi puguis pujar per anar a la parada següent?’

L’Euromed, la línia de gran velocitat de Renfe, fa vint anys que uneix el País Valencià amb el Principat. És una línia que vertebra la zona econòmica més potent del país, però amb un coll d’ampolla entre Vandellòs i Tarragona, on només hi ha una via. Un cas únic en tot el corredor mediterrani que dificulta greument la connexió de rodalia. Enmig d’aquest caos ferroviari, hi ha l’estació l’Aldea – Amposta – Tortosa, la central de les Terres de L’Ebre. El novembre passat, el govern català va arribar a un acord amb Renfe perquè aquesta estació també formés part del recorregut Castelló-Tarragona de l’Euromed. Almenys fins que no s’hagi construït una segona via en el servei de rodalia. Però sis mesos més tard els usuaris es troben que només tenen dret a agafar els combois de l’Euromed que van cap al nord, és a dir, Tarragona i Barcelona. Així, com sona. Als trens que van direcció Castelló i que paren davant el seu nas, no hi poden pujar. Avui la plataforma Trens Dignes farà una acció de protestat: amb el suport de diputats com Lluís Llach i Sergi Saladié, es manifestarà per demanar a la Generalitat i Renfe que trobin una solució al problema.

—L’origen del vostre problema és el servei de rodalia, oi?
—Exacte. Com que el nostre servei de rodalia i regionals és tan lamentable, el que va fer la Generalitat de Catalunya és negociar amb Renfe. Com que el tren regional no pot millorar més fins que no hi hagi segona via fins a Vandellòs, ens van oferir la possibilitat que els Euromed s’aturessin a la nostra estació. I no ho vàrem veure malament. Però com que no és culpa nostra que els regionals no funcionin bé, vàrem negociar el preu del bitllet. De manera que avui dia, el servei d’Euromed que ens connecta amb Barcelona i Tarragona, té una bonificació.

—Però…
—Des del novembre passat, dels setze Euromed que passen cada dia per l’Aldea, se n’aturen vuit. Fins aquí bé. El problema és que només es pot viatjar cap al nord, cap a Tarragona i Barcelona.

—I al tren que va de Barcelona a Castelló i para a l’Aldea, no hi podeu pujar?
—No. Exacte. És molt bèstia. Costa de creure, oi? De fet, quan ho explico, la gent no s’ho creu. En les reunions discretes pertinents hem demanat del dret i del revés que ho resolguin, però encara no ens han fet cas.

—Amb qui us heu reunit?
—Els ho hem comunicat a la Generalitat de Catalunya i hem parlat discretament amb Renfe.

—Entenc que qui ha de moure fitxa és Renfe, que gestiona l’Euromed.
—Exactament. Qui té més responsabilitat per implantar el servei d’una manera total és Renfe.

—I quin argument us donen per no deixar pujar la gent?
—La seva lògica diu que la Generalitat de Catalunya va fer un conveni amb Renfe perquè la nostra estació entrés en el recorregut del territori català, però no en el del País Valencià, perquè resta fora de les seves competències. Per això hem parlat amb Territori i Sostenibilitat i els hem dit que facin força entre les dues Generalitats per pressionar Renfe.

—És a dir, interpreten que l’acord només abasta Catalunya.
—Sí, però és que és absurd perquè parlem de mobilitat. Ja entenem que amb l’acord la bonificació de què gaudim ara només afectaria els trajectes que fem cap al nord, perquè en direcció sud ja hi ha més d’una via. Que estipulin un preu per quilometratge i que se’ns faci pagar el que val. Que ningú no entengui que volem pagar menys.

—Déu n’hi do.
—És bastant surrealista haver de reivindicar una cosa de sentit comú. En quina estació del món passa que un tren pari i tu no hi puguis pujar per anar a la parada següent? És una qüestió política. Tècnica no, perquè el tren s’atura i s’ha demostrat.

—Suposo que molta gent intenta pujar-hi.
—Com us podeu imaginar, l’estació de l’Aldea no és l’estació de Sants. Per tant, no hi ha els controls de pas. No has d’introduir el bitllet en cap màquina per accedir a l’andana. No tenim constància que no hagin deixat pujar a algú, però sí que t’has de discutir molt amb el revisor perquè et deixi pujar, encara que hagis comprat el bitllet des de Tarragona. Al principi pots dir que has perdut el tren a Tarragona i que has vingut fins a l’Aldea. Però, és clar, quan això ho diuen unes quantes persones… Però és que la qüestió és que no volem fer cap trampa. Volem pagar. La realitat és si volem que l’estació de l’Aldea siga efectiva i comercial amb totes les conseqüències. O som una estació o no ho som.