28.10.2016 - 22:00
L’abstenció del PSOE en la votació d’investidura d’avui permetrà la formació d’un govern del PP. Aquesta és una gran novetat perquè mai el PSOE havia donat el seu vot a un candidat d’un altre partit. Les raons d’aquest canvi d’actitud, però, no cal cercar-les només en els problemes interns dels socialistes. El fet és que en l’última dècada les diferències d’opinió entre els votants socialdemòcrates i populars s’han reduït molt.
La convergència entre els dos grans partits del sistema és un fet demostrable, quan s’analitzen les respostes dels electors en les grans enquestes d’opinió sobre els grans temes que tradicionalment havien separat la dreta de l’esquerra.
Sembla clar, per això, que la socialdemocràcia es troba avui en una cruïlla difícil entre tornar als valors que havien caracteritzat el PSOE, competir per la centralitat amb els conservadors mentre perd centralitat per l’esquerra o crear una nova alternativa al model actual sorgit a partir de l’acceptació de la tercera via i el lliure mercat. En aquest sentit els votants socialistes semblen votar PSOE més per una inèrcia històrica personal o per identificació amb unes sigles que no pas per un projecte clarament diferenciat del del PSOE.
Els votants del PP i PSOE, units a favor de menys impostos
Això és particularment visible quan s’ha analitza una de les qüestions que històricament marcava la divisió entre els socialdemòcrates i la dreta: la divisió entre els favorables a una reducció dels impostos, encara que això signifiqui pitjors serveis i els que aposten per reforçar els serveis públics encara que això signifiquin pujar els impostos.
Si es formulen avui aquestes dues alternatives als votants de PP, PSOE i Podem trobem que mentre que gran part dels votants de Podem es posicionen clarament a favor de més serveis i més impostos, arribant a agrupar un 56% en la posició més escorada (0-3), entre els votants socialistes no arriben ni a la meitat dels seus votants (43%) els qui prefereixen més serveis públics encara que això signifiquen més impostos. I el més interessant és que en aquest sentit no hi ha una gran diferència dels votants socialistes amb els votants populars (36%).
La identificació de classe uneix PP i PSOE
Per una altra banda, si considerem la classe com a ratlla divisòria, a partir de la idea de que la classe treballadora votarà a partits d’esquerra i en canvi els més adinerats votaran a la dreta, també podem comprovar que la premissa no es compleix però en aquest cas el resultat és molt sorprenent. Les diferències entre socialistes i populars són mínimes però es pot observar clarament que Podem obté més vots entre els que obtenen més ingressos que no pas entre el PP i el PSOE.
La idea de classe, tanmateix, continua funcionant quan es pregunta als votants lliurement sobre la pròpia identificació. Quan se’ls demana que s’ubiquen en l’eix esquerra-dreta prop del 70% de votants socialistes opten per posar-se en el centre-esquerra, al voltant del 10% més a l’esquerra i el 20% restant al centre. I si es demana els votants com es defineixen, aleshores trobem que una gran majoria de votants del PSOE s’autodefineixen com a socialistes o socialdemòcrates, fet que també succeeix entre els populars en referència a conservador o democristià. Comparant aquestes dades amb la posició que els votants dels diferents partits tenen sobre els impostos és fàcil observar que té més pes en la identificació un apriorisme ideològic que no pas la posició sobre els fets concrets.
El PP esquiva els gran temes socials
Altres trets que també havien diferenciat les polítiques del PSOE de les del PP, com el matrimoni homosexual o l’avortament, actualment obtenen un suport massiu i generalitzat del 80% de la població segons l’Eurobaròmetre. Degut a aquesta enorme aprovació el PP ha optat per no plantejar batalla més enllà d’algun episodi puntual, reduint així a no res un un factor que fa anys servia per a marcar clarament les diferències entre els dos partits.
