05.01.2017 - 02:00
Amb prou feines s’havia acabat el 2016 que ja començaven a córrer, reactivades, les crides i les sospites d’un suposat avançament de les eleccions catalanes el 2017. La brama mediàtica combinada amb la declaració política han fixat la cantarella de començament d’any, ara que s’acosten les dates decisives de la votació del pressupost: hi haurà eleccions (és a dir, no hi haurà referèndum).
Expliquem-ne la seqüència. Primer: el 30 de desembre, poques hores abans que el president Carles Puigdemont digués en el discurs de Cap d’Any ‘farem el referèndum el 2017 i n’aplicarem el resultat sense dilacions ni excuses’, La Vanguardia publicava un llarg editorial segons el qual el 2017 seria any electoral. ‘El 2017 pot ser any d’eleccions a Catalunya. Hi ha indicis més que suficients que tots els partits treballen en aquesta direcció, tot i que els discursos oficials no ho declarin.’
Segon: aquell mateix diari publicava el dia 2 de gener un article sobre l’any polític que comença a Catalunya i a Espanya, titulat ‘2017, l’any del referèndum i sense eleccions (o no)’. Per si el titular no fos prou clar, el text hi insistia: ‘No es preveuen eleccions però no es poden descartar.’ I indicava la incògnita de l’acord definitiu entre Junts pel Sí i la CUP sobre el pressupost.
Tercer: l’endemà, La Vanguardia torna a insistir en l’avançament electoral. I aquesta vegada deixa entendre que la convocatòria electoral és força inevitable. Novament, un titular revelador: ‘Els partits catalans es preparen per a l’axioma del 2017: eleccions o eleccions‘. La notícia diu que ‘tots els partits catalans són en mode pre-electoral’ i explica la situació de cada formació, una per una. D’aquest article, en criden l’atenció un parell de coses: que comença destacant unes declaracions d’Ernest Maragall, ara que acaba de deixar l’escó d’eurodiputat. Atribueix a Maragall unes declaracions en què deia que en el 2017 ‘hi ha un fosc horitzó electoral’. Però aquestes paraules són tretes de context. En la notícia sembla clarament que es refereixi a la situació política catalana, però l’entorn de Maragall aclareix que es referia a l’àmbit europeu. Podeu veure’n el context en aquest article del seu bloc. A més, la notícia de La Vanguardia aprofita la referència a Maragall per dir: ‘ERC probablement no tornarà a concórrer a les eleccions sota el paraigua de Junts pel Sí.’
I l’altra curiositat, que ve tot seguit: recorda unes declaracions de Josep M. Vila d’Abadal de mitjan desembre al diari Ara crítiques amb el PDECat: ‘El referèndum es farà perquè hi ha la gent d’ERC, que són més fiables.’ Amb Maragall i amb Vila d’Abadal (dues figures allunyades de la primera línia), el diari aprofita l’avinentesa per atiar la discòrdia entre el PDECat i ERC, els dos aliats principals de Junts pel Sí.
Quart: el mateix dia que es publicava aquest article, el dirigent d’En Comú Podem Xavier Domènech feia unes declaracions polèmiques a la cadena Ser en què demanava ‘eleccions ara’ i es declarava contrari a un referèndum que no fos acordat amb l’estat. ‘A Catalunya calen unes eleccions ara, on es constatarà que l’estat autonòmic s’ha exhaurit, però també que cal un pressupost social i un govern en què el president hagi estat votat.’ També aquest dia el secretari de comunicació de Ciutadans Fernando de Páramo sortia a dir: ‘Estic preparat per a unes eleccions en qualsevol moment.’
Cinquè: enmig de la polèmica pels fanalets de l’estelada a la cavalcada de Reis de Vic, el diari La Razón, un dels que feia un editorial agressiu contra la iniciativa, deia ahir: ‘Comença a parlar-se d’eleccions avançades i Carles Puigdemont deixa entendre que no es presentarà a la reelecció.’ També ahir Xavier Domènech matisava les declaracions que havia fet abans-d’ahir; en un escrit a Facebook deia: ‘No renunciem a un referèndum efectiu que hem defensat com pocs aquest últim any.’ Però insistia que treballaven per presentar una alternativa electoral a Catalunya ‘perquè els catalans i les catalanes puguin construir una Catalunya diferent, amb un pressupost diferent, amb unes polítiques més justes i redistributives, no segrestades per la dreta, on la llibertat es construeixi des de la igualtat i la fraternitat’.
Vista tota aquesta seqüència, pot semblar que hi hagi algun partit que sí que es prepari per a una contesa electoral. Seria el cas de la nova formació dels comuns, que precisament impulsa Domènech i que és previst que neixi aquesta primavera. El PSC té pendent de definir la relació amb el PSOE, i el PP sembla que mantindrà Albiol al capdavant al congrés del març. Al PDECat hi ha la incògnita de què voldrà fer Carles Puigdemont en unes eleccions que el full de ruta té previstes el 2018 (no pas enguany), que han de ser constituents i que han d’arribar quan s’hagi fet el referèndum. La CUP no es prepara pas per unes eleccions, i ara se centra en el debat sobre el pressupost.
I a ERC el missatge és clar: hi ha d’haver referèndum, i unes eleccions abans significarien un desastre, un cop pràcticament irreversible al procés. Fonts dels republicans recorden, mirant cap a la CUP, que seria una gran irresponsabilitat de no permetre l’aprovació d’aquest pressupost, que té un caràcter instrumental per a poder fer efectiu el referèndum de la tardor. El missatge d’ERC de compromís amb el referèndum és clar. El que llançava Joan Tardà en aquesta entrevista recent a VilaWeb també ho és, i transcendeix el seu partit: ‘Si el govern no fes el referèndum molts independentistes deixaríem el nostre partit. Ens sentiríem traïts.’
