30.08.2017 - 18:33
|
Actualització: 30.08.2017 - 19:47
El mes de maig el diari El País va publicar un document que assegurava que era ‘la llei de ruptura’ que negociaven Junts pel Sí i la CUP per preparar la transició cap a un estat català independent. Va difondre el contingut d’aquell document, que era un esborrany, amb grans titulars de portada i esmerçant editorials a atacar un text que no era ni oficial ni definitiu. El cas és que posava èmfasi en una colla de punts que, tres mesos més tard, s’han desmentit. Perquè la proposició de llei fundacional de la república i de transició nacional presentada aquesta setmana per les formacions independentistes contradiu allò que deia El País.
Per exemple, el diari deia: ‘Declaració d’independència immediata si no hi ha referèndum‘, i afirmava que una disposició final del text establia que la llei entraria en vigor de manera immediata si l’estat espanyol prohibia el referèndum:
Doncs bé, el text de la proposició de llei no en diu res, d’això. Simplement, la disposició final segona remet al compliment d’allò que indica l’article 4.4 de la llei del referèndum, segons el qual el parlament declararà la independència en una sessió l’endemà passat de la proclamació definitiva del resultat del referèndum, si guanya el sí.
Un altre titular desmentit era aquell que dia que la llei indicava que el català seria l’única llengua oficial i relegaria el castellà. Aquella informació fins i tot va arribar a ser investigada per la fiscalia, tot i que finalment va desistir de presentar-hi querella. La realitat és que la llei de transitorietat no diu pas això, sinó que es mantindrà l’actual relació de cooficialitat de català i castellà.
Un altre titular d’El País desmentit és aquell que deia: ‘La Generalitat controlarà la premsa per al referèndum‘.
L’article deia que la llei preveia que la Sindicatura Electoral de Catalunya ‘es reserva un paper principal a l’hora de controlar els mitjans de comunicació’. I afegia que aquest organisme ‘pot adoptar mesures compensatòries per a restablir l’equilibri entre les opcions sotmeses a referèndum’, en cas que ‘es detectés que els mitjans, tant públics com privats, no informen amb els criteris que considera oportunes’.
Però el text presentat, concretament, diu que correspon a la Sindicatura Electoral de Catalunya de ‘supervisar les condicions d’imparcialitat i pluralisme dels mitjans de comunicació públics i privats durant les campanyes electorals i de participació ciutadana, amb la col·laboració del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.’
