Els sis llibres de Sílvia Bel i Carles Boix per a aquestes vacances

Qui no aprofita els dies de vacances i bon temps per avançar lectures que la quotidianitat trepidant del curs no permet? Els llibres són un dels elements més destacables de l’estiu, especialment de la desconnexió que permeten les vacances. Els llibres acompanyen els viatgers més intrèpids, els amants de les onades i la sorra de platja, dels cels clars i profunds de la muntanya… Vagis on vagis, un bon llibre no ha de faltar mai. Per això, per ajudar els inquiets, els indecisos i els tastaolletes, us proposem una sèrie que publicarem cada dia amb recomanacions literàries de personalitats destacades del nostre país. Les recomanacions d’avui les fan l’actriu Sílvia Bel i el professor de la Universitat de Princeton Carles Boix. Els hem demanat tres llibres a cadascú i la raó perquè els proposen.

Els llibres de Sílvia Bel:

La voluntat de comprendre, de Xavier Antich (Arcàdia)
Probablement és impossible de comprendre del tot el món que ens envolta, però les reflexions filosòfiques de l’autor d’aquest llibre entorn de la nostra existència i el paper que fem en aquest planeta com a individus racionals són un punt de partida indispensable per a arribar a la tardor una mica més savis.

Ciència exacta, de Manuel Forcano (Edicions 62)
Llibre de versos que tracta sobre l’amor, el desamor, el desig i el desdesig, un llibre en què es demostra que el desig, com la física, pot ser també una ciència exacta. L’amor és meravellós de viure, però difícil d’escriure, i el llibre de Manuel Forcano aconsegueix aquest impossible.

Algun dels llibres de la sèrie Wallander, de Henning Mankell (Tusquets)
Per evadir-se, quedar enganxat i viure les peripècies del formidable personatge Kurt Wallander creat pel recentment desaparegut Mankell. Un inspector de policia que mostra a cada pàgina la seva humanitat, perícia, intel·ligència i a la vegada serveix a l’autor per a ser crític amb els reptes de la societat actual.

Els llibres de Carles Boix:

La mar, de Blai Bonet (Club Editor)
Un llibre existencialista,  igual o més bo que qualsevol de Camus, amb la llum mediterrània sempre de rerefons.

Tristos Tròpics, de Levi-Strauss (Anagrama)
Ara que fa pocs anys que s’ha mort el gran antropòleg del segle XX, aquesta autobiografia preciosa és també una cerca,  amb sorpresa final, de qui i com era l’home original.

Contes, d’Anton Txékhov (Quaderns Crema)
Sobretot els contes més tardans. Difícil de trobar més economia de la paraula i més sensibilitat alhora.