Els sis llibres de David Fernàndez i Amàlia Garrigós per a aquestes vacances

Qui no aprofita els dies de vacances i bon temps per avançar lectures que la quotidianitat trepidant del curs no permet? Els llibres són un dels elements més destacables de l’estiu, especialment de la desconnexió que permeten les vacances. Els llibres acompanyen els viatgers més intrèpids, els amants de les onades i la sorra de platja, dels cels clars i profunds de la muntanya… Vagis on vagis, un bon llibre no ha de faltar mai. Per això, per ajudar els inquiets, els indecisos i els tastaolletes, us proposem una sèrie que publicarem cada dia amb recomanacions literàries de personalitats destacades del nostre país. Avui comencem amb les recomanacions dels periodistes David Fernàndez i Amàlia Garrigós. Els hem demanat tres llibres a cadascú i la raó perquè els proposen.

Els llibres d’Amàlia Garrigós:

Estribord, d’Adolf Beltran (Balandra)
Abans de la lectura és convenient de rescatar de la memòria l’adaptaciò al cinema de la novel·la Moby Dick, perquè arran d’aquesta, hi ha tot un seguit d’interpretacions morals i principis ètics de l’al·legoria que representa la persecució implacable de la balena blanca. El protagonista evoca aspectes de la política i la societat valencianes en què la filosofia basada en ‘el fer i desfer’ de la corrupció plana com un voltor per damunt de les esperances de canvi.

València sic transit, de Francesc Bayarri (Austrohongaresa)
Narració d’impacte. Una obra literària brillant farcida d’apunts històrics i assagístics. El relat cru i nu d’una València en què reconeixerem la caricatura de tota una generació, des dels anys 70 fins l’actualitat. Apta per als qui van viure el colp d’estat del 23-F i per a aquells més joves, que hi trobaran un camí als fets que van de la Transició fins a la celebració de la Copa Amèrica. Mai no és tard per provar d’aprendre de les errades col·lectives del nostre passat recent.

El temps de les cireres, de Montserrat Roig (Edicions 62)
Al novembre farà vint-i-cinc anys de la mort d’aquesta dona polièdrica i fascinant. Caldria homenatjar-la llegint o rellegint alguna de les seues tretze obres. N’he triat una de clàssica que fou Premi Sant Jordi de novel·la (1976). La història de tres generacions de dones en una Barcelona marcada pel franquisme amb el rerefons de fets significatius com ara les execucions de Grimau i Puig Antich. Un relat realista sobre els sentiments. La lectura la comparteixo amb ma mare, de 80 anys, i el meu fill, de 13, amb el desig de cercar el paradís perdut (com Les temps de cerises de Jean Baptiste Clement).

Els llibres de David Fernàndez:

La voluntat de comprendre, de Xavier Antich (Arcàdia)
Pels racons de la calma, la recopilació dels noranta-sis articles de Xavier Antich, referent i referència, per preparar la tardor amb coratge i determinació.

Costures i Tantes mudes, de Mireia Calafell (Viena i Perifèric, respectivament)
La meua poeta preferida, burxant la vida i la possibilitat –encara– de viure-la.

Penúltimos días, de Santiago Alba Rico (Catarata)
Me l’enduc per rellegir-lo i prendre notes al marge: una de les mirades més acurades i incisives, prosa poètica carregada d’ètica i humanisme, sobre un capitalisme cada cop més feréstec i absurd.

(David Fernàndez ha proposat més llibres… La llum entre les dernes, de Victor Gayà, una axiologia del fracàs. El comú català, de David Algarra. L’altra història, la història dels que mai no surten a la història i que recupera les lògiques de cooperació social, suport mutual i reciprocitat entre iguals que defineix la història per baix del nostre poble. Off the road. Miedo, asco y esperanza en América, el millor mapa per preparar-se per les eleccions americanes del novembre.)