13.04.2016 - 22:00
|
Actualització: 13.04.2016 - 22:53
El físic Stephen Hawking i el milionari rus Iuri Milner han anunciat que volien impulsar un projecte espacial ambiciós que consistia a crear diminutes naus espacials que serien impulsades per un làser i que viatjarien a un 20% de la velocitat de la llum. L’objectiu del projecte, batejat amb el nom ‘Starshot‘, és d’arribar fins al sistema estel·lar Alfa Centauri, a més de quatre anys llum de la Terra. El projecte també té el suport del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.
La possibilitat dels viatges interestel·lars s’ha situat fins ara més aviat en el terreny de la ciència-ficció, perquè la distància que hi ha fins a sistemes planetaris de les altres estrelles, per més pròximes que siguin a nosaltres, és inabastable si agafem per referència la vida d’un ésser humà, o d’unes quantes generacions. Per exemple, el sistema Alfa Centauri, format per tres estrelles (Alfa Centauri A, Alfa Centauri B i Pròxima), l’elegit pel projecte de Hawking i Milner, és el més pròxim al Sol. Però, així i tot, si aconseguíssim viatjar a la velocitat de la llum, trigaríem quatre anys a arribar-hi. I les dades que enviéssim a la Terra trigarien quatre anys més.
Segons el pla previst, així que les sondes es trobessin en òrbita serien impulsades per raigs làser de gran abast disparats des de la Terra, i viatjarien a una cinquena part de la velocitat de la llum, de tal manera que en vint anys arribarien a prop de les estrelles del sistema Alfa Centauri. Amb la tecnologia actual, caldrien uns trenta mil anys per a arribar-hi; o setanta mil, en el cas que la Voyager 1 (l’artefacte humà més allunyat de la Terra, ara ja fora del sistema solar) en la direcció d’Alfa Centauri. Aquests últims anys els investigadors han recollit dades que indiquen que pot haver-hi un planeta d’una mida semblant a la de la Terra al voltant d’Alpha Centauri B.
Tal com va explicar Hawking dimarts en una conferència de premsa, es tractaria de reduir la mida de la nau espacial fins a la d’un xip dels que es fan servir avui dia en dispositius electrònics i donant-hi la forma d’una mena de vela solar, que seria empesa per un làser. Aquesta és la simulació en vídeo que han elaborat:
Iuri Milner creu que és tècnicament possible de desenvolupar aquesta tecnologia. Un dels membres del consell assessor del projecte és Avi Loeb, astrònom de la Universitat de Harvard, que, en unes declaracions recollides per The New York Times, explicava que la font energètica per a alimentar els làsers provindria de l’americi.
A més, la tecnologia que es requereix ha de ser capaç de desenvolupar càmeres en miniatura i instruments de mesurament i sensors que puguin inserir-se en milers d’andròmines de la mida d’un xip, i trobar la manera de fer arribar totes aquestes dades que s’obtinguessin cap a la Terra. Ja fa temps que Hawking alerta dels perills per a l’ésser humà com a espècie, i dimarts hi va insistir: ‘La vida a la Terra encara perills d’esdeveniments astronòmics com ara asteroides o supernoves.’
La crítica
L’astrònom de la Universitat de València Enric Marco, autor del bloc de +VilaWeb ‘Pols d’estels’, es posa les mans al cap amb aquest projecte. D’entrada, destaca la tendència de Hawking aquests últims anys d’opinar d’afers que no són la seva especialitat, els forats negres. Per exemple, va alertar fa cinc anys que la vida extraterrestre podria ser hostil i que fóra millor desistir de cercar-ne, i fa ben poc va dir que valia més abandonar la Terra i començar a colonitzar uns altres planetes per a preservar l’espècie.
Marco fa aquesta llista d’objeccions al projecte: ‘Un làser tan potent no existeix, i si existeix segur que s’utilitza per a fer caure satèl·lits enemics, és a dir, per a finalitats bèl·liques; per molts recursos econòmics que tinga el mecenes rus, em sembla un balafiament impressionant de diners que es podrien utilitzar millor per a coses més concretes, com ara explorar els planetes i les llunes del sistema solar, colonitzar la Lluna i Mart, augmentar la cultura científica del món, i tot açò sense eixir de l’àmbit de la ciència i de l’exploració espacial.’
A més, proposa un debat recurrent en les qüestions d’exploració espacial, que és la dimensió ètica. ‘Enviar milers de naus cap a un possible planeta al voltant d’Alfa Centauri pot tenir uns grans problemes ètics: envies material terrestre (fem, deixalles) a un planeta verge; envies bacteris terrestres a un planeta amb possibles formes de vida autònomes, i ja se sap que uns determinats bacteris terrestres han arribat a Mart, per més que les naus i els robots hagen estat esterilitzats. Amb quin dret podem fer això?’, rebla Marco.
