Els Països Catalans ja acullen més d’un miler de refugiats

Actualment, hi ha més d’un miler de refugiats als Països Catalans, provinents de la darrera onada migratòria, sobretot del Llevant i el nord d’Àfrica. D’aquests, uns 250 provenen de les reubicacions fetes des de Grècia i Itàlia. Tot i això, la xifra de persones amb dret d’asil podria ser superior. N’hi ha que encara poden estar tramitant la concessió o que ja no són en el pla perquè han finalitzat el temps màxim de cobertura o l’han abandonat, entre més motius.

Una dada que ens podria donar una pista sobre la xifra real de refugiats és que l’any 2015 es van presentar al conjunt de l’estat espanyol 14.780 sol·licituds d’asil. En el mateix període de temps, només se’n van respondre 3.240, de les quals el 69% van ser resolucions desfavorables, i únicament es va atorgar l’estatus de refugiat a 217 persones.

Per contra, només un 49% de les resolucions de la Unió Europea són desfavorables, i un 38% aconsegueix l’estatus de refugiat. En aquesta competència que és exclusiva del govern espanyol, hi ha una clara deficiència, ja que només es van respondre el 0,005% del total de resolucions fetes pels estats de la Unió Europea, mentre que se’n van rebutjar la majoria.

Del miler llarg de refugiats al nostre país, 471 es troben acollits a Catalunya. D’aquests, 122 provenen del programa de reubicació des de Grècia, i tretze, des d’Itàlia. D’una altra banda, quinze refugiats són reassentats des de Turquia, i set, des del Líban. Un any enrere només s’havien acollit 27 refugiats. Catalunya ha rebut el 23% de reubicats i reassentats de tot l’estat espanyol.

En el cas del País Valencià, el novembre de 2015 es van acollir a Castelló divuit refugiats dels primers de la guerra de Síria, i ara ja han arribat més d’una cinquantena procedents de Grècia i Itàlia. El País Valencià té un dels centres d’acollida del govern espanyol, en el qual hi ha 115 persones. En el pla estatal, s’hi podrien acollir prop de 400 refugiats.

En el cas de les Illes Balears, hi han passat 91 refugiats des del setembre del 2016, quan va començar l’acollida. D’aquests, 63 són reubicats de Grècia i Itàlia.

Finalment, a Catalunya Nord, la majoria de refugiats són provinents del camp de Calais, d’on han arribat com a mínim 139. Al municipi de Campome, hi van arribar divuit, que van omplir de vida el poble de 118 habitants.

En el cas d’Andorra, el govern s’havia compromès a acollir vint refugiats però encara no n’ha arribat cap.

On es troben?
La primera fase del pla estatal (6-9 mesos) mira d’acollir els refugiats en centres gestionats per ONG, CEAR, ACCEM i Creu Roja al conjunt de l’estat. En la segona fase, els sis mesos següents, han de cercar habitatges de lloguer (amb ajudes de 376€), i finalment, en una tercera fase, els individus haurien de desenvolupar-se de manera autònoma –amb feina– encara que amb un seguiment per part d’ONG i institucions.

El govern espanyol no ha transferit cap euro dels fons de la Unió Europea a acollir refugiats, i han estat els governs autonòmics que han ofert la majoria d’habitatges necessaris per a la primera fase.

A les Illes Balears, la primera fase es desenvolupa en l’alberg de la platja de Palma, amb capacitat per 5a 0 persones, gestionat per la Creu Roja i cedit i habilitat pel govern balear. En el cas del Principat, s’allotgen a la Casa Bloc de Sant Andreu (90 persones), a Barcelona, cedida per la Generalitat; a un espai de Manresa que pertany a Sant Joan de Déu (40 persones); a un alberg de la Xarxa d’Albergs de Catalunya a Berga (50 persones); i al Seminari de Vic (40 persones). També a l’alberg La Conreria, l’espai de colònies de la Fundació Pere Tarrés, entre Tiana i Sant Fost de Campsentelles, amb capacitat per a 40 persones però encara sense refugiats.

A més, trobem persones refugiades en 36 municipis més de la geografia catalana.

Al País Valencià, hi ha el Centre de Refugiats de Mislata, del govern espanyol, que acull més de 115 refugiats. Per part de les ONG, la Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià compta amb el Centre de Migrats de Cullera (Ribera Baixa), de 80 places. Per la seva banda, ACCEM té habitatges semitutelats a Castelló (52 places) i València (52) en plena ocupació, i la Creu Roja té 99 refugiats en pisos on dóna atenció integral per tot el País Valencià.

El govern valencià va oferir 1.411 places per acollir més refugiats, però el govern espanyol ha considerat que el 80% d’aquestes no eren adequades per a viure.

A Catalunya Nord, tant a Santa Maria del Mar com a Bolquera, els refugiats són allotjats en centres de vacances (CCAS-EDF), igual que a Campome i el Barcarès. El govern francès allotja els refugiats uns tres mesos i en zones rurals, on estan dispersos.

Mancances
Un dels principals problemes de l’actual pla és la transició entre fases. Les ajudes per al lloguer totalment insuficients i les dificultats per a trobar feina en pocs mesos són impediments que fan que molt sovint els refugiats vagin a altres estats cercant millors ajudes.

Per exemple, en el cas de les Illes, hi ha 44 persones en la primera fase, a l’alberg de la platja de Palma. Dels 42 que haurien d’estar en la segona fase, disset continuen el pla, però vint-i-dos han partit cap a un altre estat, i tres més han demanat el canvi de comunitat autònoma. És a dir, més de la meitat han deixat l’estat, i el cas de les Illes no és pas excepcional.

Un altre problema és que la presa de decisió és lluny de les administracions més properes al ciutadà, com són els municipis i els governs autonòmics. Més enllà que la decisió de permetre l’arribada de més persones o menys estigui en mans de l’estat espanyol, trobem, per exemple, que els ajuntaments no saben quantes persones són enviades als seus municipis. D’una altra banda, la Generalitat, per solucionar la manca d’informació rebuda, ha creat el Mapa Català del Refugi, on és necessària la col·laboració de les set entitats que gestionen el pla estatal a Catalunya, per tenir informació precisa i actualitzada sobre qui se’n fa càrrec, en quina fase estan els refugiats, etc.

El govern balear considera que el temps d’acollida és insuficient, de la mateixa manera que ho és la quantia econòmica i l’accés a l’habitatge, que no cobreixen les necessitats bàsiques. També és una preocupació per als refugiats la manca de papers i justificants que els permetria el reconeixement de títols acadèmics, i la poca informació que reben quan arriben a un nou lloc, que molts cops no respon a les expectatives inicials.

Un altre problema és que els refugiats no participen en cap cas de les decisions. Per exemple, sobre la destinació. Una persona pot fer una sol·licitud i esperar la resolució a Barcelona i ser enviat a qualsevol altre municipi, lluny d’on ha fet els primers lligams. Alhora, això pot provocar el refús de la persona si no es té en compte el perfil laboral, característiques personals o el diferent preu del lloguer segons el municipi.

Alternatives: plans municipals i autonòmics.
El pla espanyol no té cap control ni supervisa les accions en la recerca de feina ni en l’aprenentatge de la llengua. A més, és inflexible en els terminis, de manera que en molts casos no es garanteix la inserció de les persones, que poden quedar en una situació molt precària. En aquest sentit, s’han elaborat plans municipals i autonòmics que donen resposta a la manca d’eines per a la integració i de flexibilitat.

L’Ajuntament de Barcelona ha endegat el programa Nausica, el primer pla municipal, destinat principalment al refugiats que queden exclosos a causa de la rigidesa del pla estatal (curta temporalitat, mobilitat geogràfica obligada, etc.) i que són vulnerables perquè no tenen habitatge i, a vegades, tampoc permís de treball. Va començar a l’octubre i haurà atès 81 persones a final de mes i un centenar a final d’any. El pla ofereix habitatge temporal i un seguiment social (integració social, laboral i lingüística). Per la seva banda, el Servei d’Atenció a l’Immigrant, Emigrant i Refugiat (SAIER), també de l’Ajuntament de Barcelona, ha ofert allotjament temporal a 191 sol·licitants d’asil i ha atès 566 persones només aquest gener (un 86% més que fa un any).

Per part de la Generalitat de Catalunya, el gener es va presentar el Programa català de refugi, a partir de voluntaris que ara s’estan seleccionant i que acompanyaran persones refugiades, i també hi ha prevista una prestació econòmica. El pla integral començarà al juny i inclou activitats de formació (laboral i llengua) i socialització, que permetin als refugiats una autonomia suficient.

També al Principat s’ha creat el Comitè d’acollida de persones refugiades, on hi participen Generalitat, ajuntaments i entitats socials, i el Servei de primera acollida, que ofereix formació inicial de llengua, mercat laboral i país.

El Consell de Mallorca també ha gestionat, a través de l’Institut Mallorquí d’Afers Social (IMAS), la inscripció de voluntaris que volen atendre refugiats. Ja n’hi ha 79, inclòs el president del Consell, Miquel Ensenyat, a més de nou entitats (inclosos sis ajuntaments), tot disposats a donar allotjament, traductors, roba, menjar. Actualment, a l’illa hi ha 61 refugiats.

La Conselleria de Serveis Social i Cooperació de les Illes també havia preparat un pla de coordinació, però no va ser necessari de posar-lo en marxa perquè l’arribada de refugiats no va ser massiva sinó en petits grups. Considera que la gestió de l’estat i de la Unió Europea és nefasta, i que la voluntat política és el principal escull.

En aquest sentit, també la Generalitat Valenciana ha acusat el govern espanyol de passivitat i ineficàcia. Hi ha més de 133 municipis adherits a la xarxa de municipis acollidors, i també s’han fet registres de voluntaris a municipis com Vila-real o València, on els ciutadans poden oferir un habitatge que permeti allotjar refugiats, fer-se voluntaris o oferir altres recursos materials.

.. i que n’arribin més!
L’Ajuntament de Barcelona, com la majoria d’institucions del país, assegura que ‘mai han estat un topall’ perquè la ‘disposició a acollir és total’ i que en tot cas s’adaptarien els recursos. La Generalitat de Catalunya també considera que la xifra que es va donar de 4.500 refugiats és només un primer objectiu, i que la idea és acollir-ne més, tot i que l’arribada depèn de l’estat espanyol. El govern recorda que aquesta xifra de refugiats representa tan sols el 0,05% de la població catalana, i que, per tant, es pot acollir més o millor. La Generalitat Valenciana assegura que en podria rebre 1.400 avui mateix.

La Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de Catalunya també ha finançat diverses campanyes de sensibilització i acollida com ara el ‘Programa escriptor acollit’ del PEN Català, o ‘Formació i sensibilització sobre el dret d’asil’, de la Fundació ACSAR. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha finançat diferents projectes als països limítrofs amb Síria, amb UNICEF, Comitè Català de l’ACNUR, UNRWA, Creu Roja, Acció Contra la Fam, Pallassos Sense Fronteres i Save the Children, amb un pressupost total de 306.000 euros.