22.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 23.08.2017 - 07:18
Arran de la convocatòria de la manifestació de dissabte, la CUP ha posat damunt la taula les relacions del rei Felipe VI i de l’estat espanyol amb l’Aràbia Saudita, considerat un dels règims que finança Estat Islàmic o, si més no, contribueix a la difusió de la ideologia extremista de què es nodreix. I és Estat Islàmic qui va reivindicar els atemptats de Barcelona i Cambrils.
‘Sabem perfectament que el bressol del fanatisme religiós islàmic és l’Aràbia Saudita i els seus aliats del golf Pèrsic’, deia en aquesta entrevista a VilaWeb el filòleg, escriptor i traductor iraquià assiri Pius Alibek. ‘I sabem que no tan sols n’és el bressol, sinó també la mina d’or. Una font de finançament. I això passa a la llum pública a Síria. Tothom estava d’acord al principi que l’Aràbia Saudita i Catar ajudessin al-Nusra, una organització gihadista subvencionada i armada per poders occidentals per mitjà dels seus aliats a la zona.’
L’Aràbia Saudita és la principal finançadora de la difusió del wahhabisme, un corrent polític i religiós que fa una lectura fonamentalista de l’islam, de caràcter totalitari, que és la base ideològica d’Estat Islàmic. I són els diners de l’Aràbia Saudita que ajuden a finançar mesquites i escoles alcoràniques arreu que en facin difusió. Per exemple, segons aquest informe recent del think tank The Henry Jackson Society, el finançament a l’estranger de l’extremisme prové d’institucions i fundacions vinculats amb governs del golf Pèrsic: ‘Sobretot hi ha l’Aràbia Saudita, que des dels anys seixanta ha dut a terme un projecte multimilionari per a exportar l’islam wahhabita per tot el món islàmic, incloses les comunitats musulmanes d’occident.’
Exportació d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita
Aleshores, per què l’estat espanyol manté tan bones relacions amb aquests dos estats?, es demanava Jordi Martí Font, blocaire de +VilaWeb i regidor de la CUP a Tarragona. Una part de la resposta rau en les relacions comercials entre ambdós estats, que inclouen la venda d’armes espanyoles al règim saudita. L’any passat, Espanya va vendre armes per valor de 116 milions d’euros, dels quals la majoria van anar a parar a l’exèrcit saudita. Així consta en l’informe ‘Estatístiques espanyoles d’exportació de material de defensa‘ del govern espanyol, fet públic aquest mes de maig passat. Només entre el 2014 i el 2016 les vendes d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita ha pujat a 900 milions d’euros. Unes armes que Amnistia Internacional ha denunciat que són utilitzades en guerres com la del Iemen, on hi ha hagut nombroses denúncies de violació del dret internacional pels atacs contra població civil.
I el paper de la monarquia espanyola, amb Juan Carlos, primer, i Felipe VI ara ha estat fonamental per al manteniment d’aquestes relacions. A començament d’any, l’actual rei espanyol va visitar Riad en un viatge que s’havia ajornat dues vegades enmig de la polèmica per la repressió de dissidents polítics i la vulneració de drets humans. Fou una visita per a enfortir unes relacions entre ambdues monarquies que va començar el seu pare i que va acabar amb la concessió a Felipe VI de la màxima condecoració de l’Aràbia Saudita.
El viatge, que s’havia de fer al gener, va tenir un primer ajornament el febrer de l’any passat, coincidint amb la decapitació de quaranta-set individus, entre els quals el clergue Nimr Baqr al-Nimr, defensor dels drets humans. La interinitat al govern espanyol aleshores era l’excusa perfecta. I el novembre es va tornar a ajornar —suposadament— per la mort d’un germà del rei Salman. El viatge es va acabar fent malgrat les protestes d’alguns partits de l’oposició al congrés espanyol i les denúncies de col·laborar i mantenir relacions amb un règim que viola sistemàticament els drets humans.
Un resum ràpid, fet per Amnistia Internacional: ‘Enguany el govern continuava restringint severament la llibertat d’expressió, d’associació i de reunió. Les autoritats detenien, enjudiciaven i empresonaven els qui feien tasques de defensa dels drets humans i els qui criticaven el govern, en aplicació de la legislació antiterrorista del 2014 i de més lleis, i sovint després de judicis sense garanties. Entre les persones detingudes hi havia presos de consciència. La tortura i més maltractaments sota custòdia continuaven essent una pràctica habitual. Continuaven fent-se judicis sense garanties…’ I s’hi ha d’afegir la violència contra les dones, que són objecte d’un ‘apartheid per raons de sexe i són víctimes de mètodes cruels de càstig, incloent-hi la pena de mort, acusades d’adulteri i de bruixeria’.
El viatge de Felipe, la fortuna de Juan Carlos
Tot plegat no ha fet reconsiderar les relacions d’amistat entre la casa reial espanyola i la saudita, ni les relacions diplomàtiques entre ambdós estats, ni tampoc el viatge de negocis en què Felipe VI va apadrinar un acord entre l’empresa espanyola Navantia i el govern saudita per a la construcció de cinc corbetes navilieres per valor de dos mil milions d’euros.
Felipe VI ja va fer-hi un viatge a començament del 2015, arran de la mort del rei Abdal·là Bin Abdelaziz, que va tenir una relació d’amistat de molts anys amb el rei emèrit espanyol, Juan Carlos de Borbó. Aquella visita, i també la d’enguany, han servit a Felipe VI per a estrènyer relacions i consolidar l’amistat amb el successor, Salman bin Abdelaziz.
I d’on ve aquesta amistat antiga? Hi ha força especulacions, però el periodista Jaime Peñafiel, expert en monarquies europees, va explicar fa un temps: ‘En l’època de Franco, quan hi va haver la crisi del petroli del 73, van demanar a Juan Carlos que intercedís amb el sobirà de l’Aràbia Saudita, gràcies a la bona relació que tenien. Ho va fer, el problema es va solucionar i es va garantir el subministrament de petroli a Espanya.’
I això, en canvi de què? Peñafiel ho explicava: ‘En canvi d’això, el van autoritzar a cobrar uns cèntims per cada barril de petroli que s’importava des de l’Aràbia Saudita. Això, no li ho va retirar pas Suárez més tard, i són molts diners.’ Pot ser una explicació a l’origen de la fortuna de Juan Carlos, que el 2012 el diari The New York Times va arribar a quantificar: ‘El rei és àmpliament valorat en cercles de negocis pel fet d’actuar com a negociador i ambaixador econòmic del seu país, però continua essent un secret com ha aconseguit la seva riquesa personal. Es calcula que la riquesa de la família reial espanyola és d’uns 2.300 milions de dòlars [1.700 milions d’euros], una quantitat que els seus partidaris consideren que ha estat inflada per la inclusió de propietats del govern’, deia en aquell reportatge.
Un exemple visible d’aquest paper de Juan Carlos es va fer evident arran de l’incident a Botswana, quan participava en un safari. Aquell viatge fou organitzat pel magnat sirià de la construcció Mohammed Eyad Kayali. ‘Tots dos amics havien treballat plegats en un contracte de 9,9 milions de dòlars per a un tren bala que el monarca va ajudar a negociar per a un consorci espanyol a l’Aràbia Saudita.’ El diari es demanava quants diners rebia Juan Carlos en comissions per haver fet papers com aquest.
Un paper que Juan Carlos ha exercit fins fa ben poc: va intercedir entre l’Aràbia Saudita i el consorci format per RENFE, Adif, Talgo i OHL per mirar de calmar els ànims arran de les disputes entre les constructores pels problemes d’eficàcia d’un projecte d’aquesta magnitud. Uns problemes dels quals es deriven sobrecosts per imprevists tècnics que tenen a veure amb el fet que els rails es construeixen sobre sorra.
Les dades de la fortuna acumulada per Juan Carlos surten d’un estudi de què parla el New York Times, elaborat pel professor de finances Saïd Herman Matthij, de la Universitat de Gant, que analitzava la despesa de la reialesa a Europa. ‘Suposo que, almenys, [Juan Carlos] és un milionari, però la qüestió és si és un mil milionari, quina és la seva riquesa real’, deia Matthij.
Felipe VI manté el tarannà del seu pare en relació amb el règim saudita. Malgrat les desenes de denúncies de violacions dels drets humans sobre la taula; malgrat les proves evidents de suport més o menys directe a qui ha encoratjat els atemptats de Barcelona i de Cambrils. I els de París, Niça, Manchester, Brussel·les, Estocolm, Berlín, Londres…
