‘Els independentistes de CCOO existeixen, i cada cop som més’

Baptista Silanes Poderoso va néixer a Sant Adrià de Besòs, treballa al metro de Barcelona, fa trenta anys que milita a CCOO i és independentista de tota la vida. Home molt vital, explica que a les trobades de sindicalistes ferroviaris de tot l’estat que es fan a Valladolid ell s’hi presenta amb la bandera estelada. ‘Acabo amagat en un bar de republicans que conec. Fora d’aquí fa molt de fred. Ha ha!’. Silanes és un dels fundadors dels  Sindicalistes de CCOO per la independència i la República Catalana, el grup creat fa un any per deu persones, i que ara ja són centenars d’adherits.

Carles Betran Bruguera, que viu a la Conca de Barberà és un altre dels fundadors. És director del Centre d’Informació dels Treballadors Estrangers (CITE), l’ens de CCOO que ajuda i assessora els sense papers. També fa trenta anys que milita al sindicat i és independentista de tota la vida. Provinent de Correus, durant molts anys va treballar al Centre de Normalització Lingüística del sindicat.

Dimarts passat, quan tots dos van arribar a la redacció de VilaWeb per explicar els objectius dels indepes de CCOO, venien  directament d’una manifestació davant la Generalitat a favor dels serveis públics. ‘Aquí hi ha gent que escolten la paraula CCOO, o ens veuen en una manifestació, i l’equiparen al perfil unionista. I ja et dic jo que no. Fa trenta anys que hi milito, i ja et dic jo que no. No pots ser el primer sindicat del país, amb 145.000 afiliats, i uns 21.000 delegats, i pensar que no hi ha independentistes dins. És clar que hi som. Els independentistes de CCOO existeixen, i cada cop som més. Diria que el 50% d’independentistes que es veu a la societat, és el que deu tenir dins CCOO. Per què un sindicat també és un reflex de la societat. Oi que el país ha canviat? Doncs CCOO també’ diu Silanes.

Les xifres
El cert, però, és que avui en dia no hi ha xifres per saber quants membres de CCOO són independentistes. Recentment, això sí, el sindicat ha fet una enquesta interna on es va preguntar pel model d’estat, i el vot a partit polític, dels afiliats. S’espera que l’enquesta es faci pública pels volts d’abril o març. Aleshores se sabrà quants independentistes, federalistes, o autonomistes van respondre l’enquesta feta per CCOO. ‘Fa anys sempre érem els mateixos. I ara fem actes on venen cent persones. Passa que tenim molt poca projecció pública. Nosaltres anem fent actes internament’  afirma Betran.

Divendres que ve, per exemple, han organiztat  aquesta xerrada a Granollers. Parlarà Josep Ginesta, secretari general de Treball del govern de la Generalitat sobre pensions. Un dels temes que desperta més interès entre els afiliats. Els independentistes de CCOO fa poques setmanes s’han integrat a Esquerres per la Independència, l’àmplia i activa agrupació de partits i organitzacions d’esquerres. Els independentistes de CCOO han aconseguit en un any que gairebé 400 afiliats de CCOO s’hagin adherit al moviment. Veient el seu èxit, i poc després, dins de CCOO va aparèixer el corrent federalista dins el mateix sindicat. ‘Però els primers a néixer som els independentistes, no els federalistes. Un altre tòpic que es trenca. I tu, ja ho sabies que la majoria de la gent que estava al servei d’ordre en força actes de l’ANC són, de fet, també militants de CCOO?’

L’independentisme dins els sindicats no és cap excepció. De fet, a la UGT, el secretari general és Camil Ros, independentista declarat, i exmilitant d’ERC. A la CGT, el secretari general és Ermengol Gassiot, també independentista, però des de posicions llibertàries. Tot i així, un argument sovint utilitzat per partits unionistes és que la independència és cosa de la burgesia. ‘Quina tonteria. Només cal obrir els ulls. Estem convençuts que no és veritat. O ens creurem ara que a la Via Catalana hi havia dos milions de burgesos al carrer? No fotem’, diu Silanes. ‘Dir que la independència és cosa dels burgesos és un argument pre Assemblea de Catalunya. No arriba a ser ni argument de la transició. Em sembla un argument molt antic, la veritat. I gens real’, clou Bertran.

Eleccions a CCOO
Joan Carles Gallego plegarà aquesta primavera com a secretari general i un congrés haurà d’escollir-ne un de nou. És questió de mesos. El secretari general resultarà ser independentista com passa a d’altres sindicats? ‘No tenim cap interès en col·locar un home dels nostres ni ocupar poder dins CCOO. No és aquest el nostre objectiu. El nostre objectiu és que el dia que hi hagi un referèndum el màxim nombre d’afiliats a CCOO votin que sí. No aspirem a càrrecs dins CCOO. Aspirem a la independència. Que és diferent. Nosaltres creiem que  és amb la independència que els objectius de la CCOO es podran complir. Això sí.’.

Avui en dia només un nom sona com a possible substitut de Joan Carles Gallego. Es tfacta de Javier Pacheco. ‘Ara només hi ha un candidat, i no crec que n’hi hagi més. Penso que Pacheco reconeix la pluralitat del sindicat. I que resepecta i sap que dins CCOO hi ha gent independentista, federal, confederal. No sé ell exactament si es mullarà per una de les opcions. Però, si et puc ser sincer, no sé si li toca, fer-ho’, diu Bertran.

‘Jo no vull un sindicat indepe, ni un secretari general indepe. No cal. Només que estigui al costat del poble de Catalunya és suficient. Això sí’, diu Salinas: ‘És el mateix que va passar l’any 1981. Recordem, i es diu poc, que CCOO va ser l’única organització que es va presentar al Palau de la Generalitat, durant el cop d’estat del 23-F, a posar-se al servei del poble i del president. Era l’època de Cipriano Garcia i companyia. Ara es tracta del mateix: si arriba l’hora de defensar el poble, el sindicat ha d’estar-hi. El sindicat ha d’estar al costat del poble’.