21.12.2016 - 09:44
|
Actualització: 21.12.2016 - 11:20
La Plataforma per la Llengua ha comprovat que el govern espanyol, fins i tot estant en funcions, no ha parat d’aprovar normatives i disposicions que imposen l’espanyol. Ho explica en el report ‘Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy’, on la plataforma demostra l’actitud impositiva del castellà en detriment del català fins i tot en un període en què s’entén que l’administració ha d’evitar prendre decisions d’importància ideològica.
El document, fonamentat en la legislació publicada al BOE durant el govern en funcions des del desembre del 2015 fins a l’octubre del 2016, estudia els àmbits de la documentació, la imatge, el dret d’informació, l’ensenyament, l’etiquetatge i els requisits en la normativa. I detecta cinquanta-dues decisions que imposen el castellà, cosa que demostra ‘que aquesta llengua s’imposa com a requisit en tràmits i gestions quotidianes dels ciutadans i deixa de banda qualsevol tracte similar amb el català, que queda com a opcional o traduït’.
Més de cent normes que imposen el castellà en un any
A banda els textos aprovats per un govern en funcions, la Plataforma per la Llengua també ha publicat un segon document valoratiu de tota la normativa aprovada a l’estat espanyol durant el 2015, sigui pel govern espanyol o pels executius autonòmics, que també demostra l’asimetria a què es troben subjectes les llengües castellana i catalana i que, en línies generals, protegeix els parlants del castellà, mentre que en gran mesura menysté i minoritza, si no vulnera directament, els drets dels catalanoparlants i dels usuaris del català en general.
En el report ‘Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten els territoris de parla catalana’, la Plataforma desgrana la legislació aprovada pel Parlament Europeu, l’espanyol i les cambres autonòmiques del domini lingüístic català (legislació publicada al BOE, al DOGC, al DOGV, al BOIB i al BOA) i mostra amb xifres l’omnipresència del castellà en els requisits burocràtics per actuar en tota mena d’àmbits de la vida quotidiana. El govern espanyol i el congrés espanyol varen aprovar només el 2015 101 lleis que imposaven el castellà, tant on és llengua pròpia com on no ho és. En l’àmbit internacional, la Plataforma ha constatat que ‘el Parlament Europeu va aprovar quaranta-quatre reglaments que incentiven l’ús del castellà pel fet de tractar-se d’una llengua que és oficial, cosa que deixa el català de banda. Aquesta és una més de les causes discriminatòries que té el fet que el català no sigui llengua oficial d’Espanya i de la UE’.
Als territoris de llengua catalana, els parlaments varen compensar en part la desigualtat que imposava el BOE, si bé les normes aprovades generalment se circumscriuen en el limitat camp dels ajuts públics. Al País Valencià, part de la legislació pròpia imposava el castellà sense preveure un tractament simètric per al català. I el Butlletí Oficial de l’Aragó (BOA) va ser especialment discriminador envers el català: de les vint-i-quatre normes publicades al butlletí autonòmic, 22 obligaven a fer servir el castellà i només dues preveien ajuts al català.
