11.01.2016 - 22:00
|
Actualització: 12.01.2016 - 07:33
Aquest vespre Carles Puigdemont prendrà possessió de la presidència del govern de Catalunya en un acte protocol·lari al Palau de la Generalitat. Artur Mas li cedirà la medalla de president, però també li deixarà una carpeta de deures pendents per a construir l’estat independent, una carpeta derivada del mandat democràtic del 27 de setembre. Diumenge, Puigdemont va enumerar algunes de les feines pendents per al tram final de la desconnexió d’Espanya, com ara l’avantprojecte de llei de procés constituent i la tramitació de la llei de transitorietat jurídica, entre més.
El programa electoral de Junts pel Sí, el discurs d’investidura –inspirat en el de Mas el 9 de novembre– i la proposta d’acord formulada per Junts pel Sí a la CUP –amb pla de xoc social inclòs– es complementen sobretot amb la declaració d’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república, aprovada pel parlament el 9 de novembre. Aquests documents, enriquits pels informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), han esdevingut el programa de govern en relació amb el procés cap a la independència. Tot seguit presentem les grans línies d’aquests deures que entoma el govern del president Puigdemont.
Lleis urgents:
El punt cinquè de la declaració d’inici del procés de parlament instava a començar abans de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública. Aquests trenta dies comencen a comptar aquesta setmana i, per tant, les tres lleis esmentades seran una de les primeres feines que caldrà impulsar. Per a fer-ho, el nou govern es podrà servir de la feina feta pel comissionat de la transició nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, que aquests últims mesos ha preparat els avantprojectes de llei indicats en els informes del CATN.
Llei del procés constituent. Puigdemont va explicar en el discurs d’investidura que en els divuit mesos de legislatura prevists s’havia de culminar la fase participativa, ciutadana i associativa del procés. ‘Es tracta de definir la Catalunya que volem –deia–, perquè és veritablement una oportunitat colossal, inèdita en la nostra història recent, de cridar la gent a participar en la construcció col·lectiva del nou país; altrament no es podria fer.’
Llei de seguretat social. Tal com va dir el nou president diumenge, una de les primeres accions serà crear l’Agència Catalana de Seguretat Social. Ho va explicar així: ‘És l’eix sobre el qual s’articularan les polítiques socials del futur estat català. Alhora, assumirà les prestacions que actualment cobreix la seguretat social espanyola, entre les quals les pensions i la prestació de desocupació.’
Llei d’hisenda pública. Un dels pilars sobre els quals s’ha de bastir el nou estat independent és la hisenda pública. Considerada una de les principals estructures d’estat, el govern de Mas va designar un director del programa per a la definició d’un nou model d’administració tributària de Catalunya: Joan Iglesias. Aprofitant la feina feta i els informes corresponents del CATN, el nou govern –en aquest àmbit dirigit per Oriol Junqueras– haurà d’impulsar la llei que formalitzi el nou sistema d’hisenda pública.
Puigdemont va dir que en la construcció d’aquesta estructura hi treballen els millors especialistes que hauran de culminar les tasques següents: la dotació de l’ATC, de l’estructura organitzativa, dels recursos de personal i material necessaris per a la consolidació de la hisenda pròpia, i la concreció dels mecanismes per a posar en funcionament els organismes que permetran d’exercir la plena autonomia en matèria fiscal. La llei haurà de preveure un consell fiscal de Catalunya, un institut d’estudis tributaris, una oficina catalana de fiscalitat internacional, una duana de Catalunya i una agència catalana de la propietat immobiliària, entre més.
Estructures d’estat:
A banda les tres lleis urgents, el govern haurà de desplegar les estructures d’estat pendents o culminar els processos engegats pel govern de Mas. Entre aquestes estructures hi ha les següents:
Banc públic de desenvolupament al servei de l’economia productiva. Segons el programa de Junts pel Sí, ‘Catalunya necessita millors eines públiques de caràcter financer per multiplicar la potència de l’ampli ventall de polítiques públiques existents en matèria d’internacionalització, desenvolupament i innovació empresarial’. La idea és reconvertir l’Institut Català de Finances en un banc públic de desenvolupament, per ampliar la seva capacitat operativa amb garanties per a abordar nous objectius de país i territorials en projectes estratègics en matèria industrial, tecnològica i d’infrastructures, orientat espacialment al teixit industrial de pimes i clústers.
El Banc Central i els organismes reguladors dels mercats i la competència. El govern crearà, mitjançant una llei, el Banc de Catalunya, amb les funcions de banc central, que actuarà com una part integral del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), sotmès a les disposicions del Tractat de la Unió Europea, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea i els estatuts del SEBC. A més, promourà la creació de l’Autoritat Catalana d’Inversions i Mercats, com a institució encarregada de supervisar la conducta dels comercialitzadors de productes del sector financer i de les entitats que actuen als mercats. I atribuirà a l’Agència Catalana de la Competència totes les funcions reguladores exigides per la UE, llevat d’aquelles que s’atribueixin a un altre organisme (com, per exemple, les telecomunicacions i l’audiovisual), fins que el parlament no hagi aprovat un pla integrat sobre les autoritats reguladores i de la competència.
Gestió d’infrastructures ferroviàries, viàries, aeroportuàries i portuàries. En el discurs d’investidura, Puigdemont va dir que calia fer un inventari d’infrastructures que poden ser assumides per la Generalitat: ‘Hem de definir un model de gestió individualitzada dels aeroports’, va concretar.
La creació del nou sistema de justícia. El programa de Junts pel Sí inclou la creació d’un nou sistema de justícia, amb el compromís d’elaborar una proposta d’adaptació del sistema judicial vigent al nou estat i de presentar una proposta d’organització judicial de Catalunya. Per començar, el nou govern hauria d’impulsar el Consell de Justícia de Catalunya i elaborar una proposta de transició de la jurisdicció constitucional i de la fiscalia a Catalunya. També haurà d’assumir tots els mitjans de l’administració de Justícia a Catalunya tenint en compte els recursos humans i l’estructura de què es disposa, i haurà de crear el registre civil, el de la propietat, el mercantil, el d’actes d’última voluntat i el de penats i rebels.
Reforç de la competència en seguretat. Carles Puigdemont va posar l’èmfasi en la necessitat de ‘desenvolupar totes les estructures de seguretat interna i internacional pròpies d’un país’. I es referí especialment al ‘terrorisme internacional’. Va dir: ‘Des del govern hem d’oferir, un cop més, la màxima col·laboració amb totes les forces i cossos de seguretat, i volem refermar les línies estratègiques del programa operatiu específic antiterrorista, que porten a terme els mossos d’esquadra, amb l’objectiu de garantir en tot moment una resposta adequada i compartida amb la finalitat de lluitar sempre per una societat sense cap tipus de violència, o en la qual cap tipus de violència no tingui cabuda i, encara menys, tingui comprensió.’
Acció exterior i negociació. Un dels aspectes fonamentals del nou govern serà la internacionalització del procés cap a la república catalana, i també l’activació dels mecanismes de negociació, tant amb l’estat espanyol com amb les institucions europees.
L’acció exterior de la Catalunya estat. La principal mesura per a potenciar l’acció exterior del govern català en aquest procés de transició és la creació de la conselleria d’Afers Estrangers, que dirigirà Raül Romeva. Romeva deia ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que el principal objectiu del departament seria explicar a fora el procés jurídic que seguiria Catalunya per desconnectar-se d’Espanya. ‘En aquests moments tenim un objectiu fonamental, que és començar a treballar en el marc jurídic per fer el salt, i això s’ha d’explicar a fora: no només què volem fer, sinó com ho volem fer’, va dir.
Romeva afegí que el Departament d’Afers Estrangers es construiria a partir del que ja existeix, el Diplocat, que treballa basant-se en una ‘paradiplomàcia o diplomàcia no oficial’. Hi ha un equip d’ambaixadors integrats en una xarxa internacional que serveix perquè Catalunya es pugui explicar al món des de tots els punts de vista.
Voluntat de permanència a la UE i reconeixement internacional. El compromís del nou govern implicarà la preparació de mesures concretes en política exterior per al moment de la desconnexió amb l’ordenament jurídic espanyol, com ara la sol·licitud d’adhesió a les Nacions Unides i els procediments per a integrar-se en les principals organitzacions internacionals de les quals és actualment membre a través de l’estat espanyol, ‘prioritzant el Consell d’Europa, entre altres’, com diu el programa de Junts pel Sí. Tot això amb ‘el compromís per una política de veïnatge de la UE ambiciosa, molt especialment en el vessant sud al Mediterrani’, però també amb la voluntat de participar en les cimeres iberoamericanes i, ‘com a estat independent, reforçar les seves relacions amb els països de l’Amèrica Llatina’.
La negociació espanyola i europea. Puigdemont va dir diumenge: ‘Aquest govern haurà d’iniciar, per tant, l’agenda de negociació amb l’estat espanyol, com també l’agenda europea i internacional per al reconeixement del mandat en favor de la constitució del nou estat que neixi de la futura constitució, que ha de ser referendada per la ciutadania. I aquesta és una tasca que no afectarà només el govern, no afectarà només el parlament, i que demanarà la participació de molta gent.’
L’aplicació del pla de xoc social. Una de les tasques principals que haurà d’acomplir el nou govern és l’aplicació del pla de xoc social acordat entre Junts pel Sí i la CUP durant la negociació d’aquests últims mesos. Un pla de xoc que té en compte l’annex de la declaració d’inici del procés cap a la independència i que inclou mesures encaminades a combatre la pobresa infantil i l’energètica, a aturar els desnonaments, incloent-hi per exemple l’aprovació d’un reglament per a la dació en pagament, a potenciar les places educatives a les zones més desafavorides, a impulsar la creació d’un banc públic i a aturar la privatització d’Aigües Ter-Llobregat. També es prioritzarà l’autoconsum d’energies renovables per a evitar polítiques en favor dels oligopolis energètics.
