Els darrers defensors de les llibertats catalanes, encara el 1715

Recobrar la sobirania i acabar amb l’esquarterament. Aquests són els dos clams que ressonen al Born Centre Cultural quan es visita l’exposició ‘La guerra de Successió. Des del regne enmig del mar‘, instal·lada fins el 30 d’agost a l’Espai Sebastià Dalmau. Què va passar a les Illes en la guerra de Successió? Què van fer els catalans insulars contra Felip V? Per què la guerra no va acabar fins l’11 de juliol de 1715? Qui van ser els darrers defensors de les llibertats catalanes? Tot això i més coses responen els nou plafons instal·lats aquests dies a la zona zero del sobiranisme català. L’exposició és comissariada per l’escriptor i historiador Bartomeu Mestre. Precisament avui, s’hi fa una visita guiada que començarà al Fossar de les Moreres a les dotze del migdia i que és oberta a tothom.

Sobre el caràcter de l’exposició, Mestre explica que ‘el condicionament de l’espai exigia concentrar uns missatges clars’, i afegeix: ‘Calia encuriosir els visitants a voler saber més coses d’uns fets històrics, deliberadament ocultats o manipulats, de gran transcendència i amb seqüeles ben vigents.’ Tal com explica Mestre, la mostra ha procurat documentar alguns dels aspectes més ignorats a la majoria de cròniques o, si més no, posar èmfasi a ‘desfer l’habitual manipulació’. Així, es recorda que l’enfrontament contra Felip V va ser de tota la nació catalana, que la participació dels artillers i mariners illencs a la defensa de Barcelona va ser de gran significació i com, caigudes Barcelona i Cardona, el setembre de 1714, Mallorca i Eivissa foren el darrer bastió i varen mantenir la defensa fins dia 11 de juliol de 1715.

Qualsevol que visiti l’exposició rebrà un clar missatge sobre les dues grans conseqüències de la derrota: ‘L’esquarterament nacional, amb la divisió dels territoris, i la usurpació de la sobirania, amb la subsegüent militarització, la castellanització, l’espoliació fiscal, la destrucció dels símbols, l’aculturació educativa, el control de la justícia, l’oprobi i l’exercici d’un tracte de tipus colonial que, en més d’un aspecte, perdura.’

Els nou plafons de l’obra, presidits per unes sentències del músic i poeta Guillem d’Efak, resumeixen tots els aspectes relacionats amb la guerra que va costar la llibertat als catalans: la primera guerra mundial, sobre el conflicte internacional; el pont de mar blava, sobre la relació entre els territoris de la Corona d’Aragó; fora galls i botiflers, el crit dels pagesos armats de la Part Forana; Menorca, singular, sobre el cas particular de l’illa en mans dels anglesos; totes romandreu fadrines! (pólvora…), sobre la participació dels mallorquins en la defensa de Barcelona; la mar fa forat i tapa (…i farina!), explica com s’enviaven queviures des de Mallorca i les Pitiüsses a Barcelona durant el setge; el darrer bastió, sobre la resistència de Mallorca i Eivissa una vegada havien caigut Barcelona i Cardona; l’ocupació, descriu els últims dies de resistència catalana; i de la presa (1715)… a la represa (2015), parla dels tres-cents anys de resistència i manteniment de la catalanitat.

Bartomeu Mestre explica que durant aquests tres-cents anys ‘el poble ha sabut defensar la llengua, la cultura i la identitat i, ni els pitjors moments, mai no ha retut la lluita ni, molt menys encara, el desig de reeixir en plenitud i sense restriccions com a poble lliure’. I observa que l’eslògan del Tricentenari 1715-2015 és prou entenedor: Del Decret de Nova Planta al Dret de Decidir. La participació del ‘regne enmig del mar’ en la defensa de Barcelona mereix un reconeixement oficial i un homenatge col·lectiu que va més enllà d’aquesta exposició. Mestre està convençut que, ‘més prest o més tard, es procedirà a la justa reparació’. Una primera passa que poden fer els barcelonins i els principatins en general és visitar aquesta exposició i aprofundir en el coneixement d’aquells fets.

[Més informació sobre l’exposició i el Tricentenari 1715-2015, al bloc de Bartomeu Mestre ‘Balutxo’ a +VilaWeb]