El monumental ‘Ulisses’ de James Joyce, reduït a punts i comes

Com cada 16 de juny, des de fa més de cinquanta anys, molts lectors de la novel·la Ulisses, que l’autor irlandès James Joyce va publicar el 1922, celebren avui les passejades del protagonista Leopold Bloom per Dublín. L’anomenat Bloomsday, instaurat per un grup d’apassionats de l’obra el 16 de juny de 1954, s’ha convertit en un homenatge a Joyce i el seu títol més famós. I no sols a la capital irlandesa, sinó també en moltes ciutats del món, com ara Barcelona.

Durant la jornada, els entusiastes de Ulisses se solen vestir amb roba de l’època edwardiana per a seguir, amb el llibre a la mà, la ruta d’una trentena de quilòmetres a peu que va recórrer Bloom al voltant de Dublín el 16 de juny de 1904, i que Joyce va descriure amb un gran luxe de detalls. També se solen organitzar activitats culturals paral·leles com ara conferències acadèmiques, lectures i representacions del llibre, que ja forma part de la literatura universal i ha estat analitzat des de tots els punts de vista possibles i imaginables.

De totes aquestes lectures i anàlisis que se n’han fet fins ara, probablement n’hi ha hagut poques com la que proposa el dissenyador nord-americà Nicholas Rougeux per mitjà de Between the Words, on ha reduït una dotzena de grans títols de la literatura anglo-saxona, com Ulisses, a la mínima expressió: és a dir, els signes de puntuació. Per Rougeux, l’estil d’un escriptor es demostra amb la tria de les paraules i fórmules, amb els temps verbals utilitzats i la llargada de les frases, però també amb els punts, les comes, les cometes i els guions, a més dels signes d’interrogació i d’exclamació, que marquen tant el ritme com la intensitat de la lectura.

Quasi invisibles als ulls dels lectors, amb la iniciativa Between the Words Rougeux vol destacar ben gràficament la puntuació i oferir, de retruc, una altra manera d’interpretar des de Ulisses a Moby Dick, passant per més clàssics com Les aventures d’Alícia en terra de meravelles i Peter Pan. De la monumental novel·la dublinesa, en concret, ha descobert que Joyce hi va fer servir quasi 55.000 signes de puntuació (quatre de cada deu són punts) per a marcar-ne el ritme, els diàlegs, les preguntes i les exclamacions.

La idea de Between the Words, que ja ha inspirat un informàtic nord-americà a escriure un petit programa per a ‘esborrar’ automàticament les paraules de les obres literàries, va sorgir segons Rougeux d’una iniciativa semblant anterior, Writing without Words. Signada per Stefanie Posavec, proposava també de llevar les paraules de novel·les de renom a fi de visualitzar-les d’una altra manera, amb tota mena de gràfics i dades, i descobrir-hi així els patrons implícits de cada escriptor.

Tot ‘Ulisses’, en un pòster
En les seves creatives i coloristes visualitzacions, Posavec no va arribar a analitzar Ulisses. Sí que ho van fer, en canvi, els membres d’un petit estudi de disseny gràfic alemany amb la proposta All The World’s a Page, amb la qual van aconseguir d’encabir i concentrar els 260.000 mots de la novel·la protagonitzada per Leopold Bloom en un sol pòster de 70 centímetres × 100 centímetres. És una reducció minimalista, diferent i paral·lela a la de Rougeux, que assoleix el mateix objectiu: mostrar l’estructura invisible d’aquest clàssic literari, i alguns més, en un format bonic gràficament i molt revelador (vídeo).