El Tribunal Constitucional empara a C’s, PSC i PP per la declaració de ruptura del 9-N

A més, asseguraven que abans de rebutjar els seus escrits contra l’admissió a tràmit, la Mesa havia d’haver escoltat la Junta de Portaveus, i rebutjaven que la reunió dels portaveus que havia tingut lloc el 3 de novembre sense el PP pogués tenir aquesta consideració.

Les tres sentències, de les que han estat ponents el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, de tarannà conservador, i els magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés Dal-Re, coincideixen a donar la raó a C’s, PSC i PP en aquest últim punt.

D’aquesta manera, els magistrats anul·len dos acords de la mesa: La decisió de rebutjar els escrits de súplica les tres formacions, i la convocatòria d’una Junta de Portaveus (sense el PP) el 3 de novembre.

En concret, consideren que la Mesa va vulnerar l’article 23.2 de la Constitució quan va “incomplir el procediment establert al Reglament de la Cambra per a la resolució de peticions de reconsideració”.

“D”acord a les normes internes del Parlament, la Junta de Portaveus ha de ser escoltada abans que la Mesa resolgui les peticions de reconsideració formulades contra les seves pròpies decisions”, i aquesta audiència prèvia és un element “central” del procediment parlamentari, perquè busca “garantir el pluralisme inherent al Parlament”.

Segons els magistrats, “en aquest cas concret aquesta audiència prèvia i preceptiva no es va fer” perquè la reunió dels portaveus del 3 de novembre sense el PP no va tenir “condició reglamentària de Junta de Portaveus”.

Per tant, segons el TC, la Junta “no va ser escoltada” i els representants dels partits “no van poder desplegar degudament la funció que se’ls atribueix, a través dels seus portaveus, en el procediment”.

Renyen Forcadell

A més, els magistrats renyen la presidenta del Parlament a les seves sentències. Asseguren que qualsevol acte que “impedeixi o pertorbi il·legítimament l’exercici” de constituir-se en grup “vulnera tant el dret dels diputats com el dels ciutadans als que representen”.

“En aquest cas, la convocatòria per la presidència de la cambra d’una reunió de la Junta de portaveus per al 3 de novembre, quan els diputats del PP encara disposaven de termini per constituir-se en grup parlamentari i nomenar un portaveu, va resultar irregular, per prematura, raó per la que el ple acorda també la seva nul·litat”.

L’admissió a tràmit no va infringir la llei

Per contra, el TC conclou que la Mesa del Parlament no va vulnerar cap dret quan va admetre a tràmit la proposta de resolució del 9-N, com sostenien C’s, PSC i PP, que sostenien que la Mesa l’havia d’haver rebutjat per inconstitucional.

Els magistrats recorden que per norma general la Mesa no ha de rebutjar propostes encara que semblin inconstitucionals, perquè “estaria infringint el dret de representació dels parlamentaris autors de la iniciativa”.

Resolen d’aquesta manera els recursos que C’s, el PSC i el PP van presentar per separat el 4 de novembre del 2015 –quatre dies abans de l’aprovació de la resolució del 9-N- que a més de qüestions polítiques i competencials apuntaven a una suposada vulneració del dret a participació dels ciutadans i dels seus representants parlamentaris que recull l’article 23 de la Constitució.

C’s i PP van demanar, a més, que el TC impedís de manera cautelar la celebració del ple –una petició que el PSC no va fer-, però el 5 de novembre els magistrats van desestimar aquesta possibilitat argumentant que no podien impedir un debat de manera cautelar però advertint també el Parlament que exercirien les seves funcions “amb prudència i determinació”.

No entra en el fons de la qüestió

Partint del fet que la resolució del 9-N ja ha estat declarada nul·la, el TC evita entrar en el fons de la qüestió i limita les seves sentències a les qüestions procedimentals.

No entra d’aquesta manera en les peticions dels partits que també emplaçaven el TC a declarar com a inconstitucional el contingut de la resolució, cosa que va fer més tard en resposta al recurs que va presentar el govern espanyol.

Els recursos també feien referència a qüestions de fons i denunciaven una vulneració articles de la Constitució sobre l’Estat de dret i el sotmetiment dels ciutadans i els poders públics a la Constitució.

Sobre aquest punt, els partits argumentaven que la qualificació de la declaració del 9-N per part de la Mesa del Parlament no es va ajustar a la legalitat perquè aquest organisme ha de verificar la regularitat jurídica de la iniciativa i inadmetre-la si no s’ajusta a l’ordenament jurídic.