19.07.2017 - 14:32
|
Actualització: 19.07.2017 - 18:55
El Tribunal de Comptes espanyol ha decidit d’obrir una investigació sobre la possibilitat que s’haguessin malversat cinc milions cent vint-i-vuit mil euros durant el procés participatiu del 9-N. D’aquesta manera, podria demanar a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau que paguessin de la seva butxaca aquests diners. Durant els cinc dies vinents, els acusat poden presentar un recurs contra la decisió del tribunal.
Fa unes setmanes, la fiscalia va presentar un informe al Tribunal de Comptes espanyol demanant que ho investigués. Segons la fiscalia, la investigació contra l’ex-president de la Generalitat i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau hauria de determinar ‘la seva responsabilitat en la despesa de més de cinc milions d’euros en la consulta del 9-N’.
Les entitats Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución també van defensar la necessitat d’aquesta investigació: ‘L’arxivament de la causa penal seguida contra ells pel delicte de malversació de cabals públics no els eximeix del fet que hagin de respondre per la seva responsabilitat comptable i pressupostària’, van argüir. Segons que van dir, en el marc del 9-N es van fer servir ‘fons públics per a dur a terme un procés de participació ciutadana que no disposava de cobertura constitucional, legal i pressupostària’.
Malversació comptable, no penal
La jurisdicció comptable preveu un concepte propi de malversació denominat malversació comptable, que és independent del que es fa servir en l’àmbit penal. A més, segons la fiscalia, la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que el Tribunal de Comptes és l’òrgan encarregat d’exigir aquesta responsabilitat comptable, per mitjà dels procediments de reintegrament i de judici de comptes.
Segons l’informe de la fiscalia del Tribunal de Comptes, els fets denunciats per les entitats poden ser constitutius de responsabilitat comptable perquè es pot constatar l’existència de nombrosos pagaments amb càrrec als fons públics amb la finalitat de fer la consulta del 9 de novembre del 2014, una finalitat ‘radicalment aliena a la funció pública’ i, per tant, ‘sense justificació’.
