El Tribunal Constitucional tomba ara la llei catalana que prohibia el ‘fracking’

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha declarat inconstitucional la llei catalana que prohibia el ‘fracking’. El govern espanyol havia presentat un recurs contra aquesta llei aprovada pel Parlament de Catalunya, i el TC li ha acabat donant la raó, car ha considerat que la llei espanyola de mineria preval sobre les lleis autonòmiques sobre el medi.

No fa ni un mes que tots els grups del congrés espanyol, tret del PP, van aprovar una iniciativa que demanava al govern espanyol en funcions que prohibís les tècniques de fracturació hidràulica (o ‘fracking’) a l’estat espanyol. La iniciativa, proposada per ERC, preveu de ‘suspendre cautelarment les prospeccions amb fractura hidràulica inclòs qualsevol projecte o permís d’investigació’. El text aprovat estableix una moratòria durant aquesta legislatura, que inclou ‘tots els permisos o peticions d’autorització per a fer investigacions, prospeccions o explotacions que hi hagi en tràmit i totes aquelles que, encara que hagin estat concedides, no hagin començat els treballs de fracturació hidràulica’.

L’article impugnat
L’article 167.1 de la llei del parlament estableix la prohibició de l’exploració, investigació i extracció de jaciments d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica. Segons el TC, és l’estat que té les competències per a autoritzar o prohibir aquesta tècnica, com palesen sentències anteriors referides a Cantàbria, la Rioja i Navarra.

Argumenten que l’autorització per a l’ús del ‘fracking’ d’acord amb els requisits tècnics i amb la prèvia declaració de l’impacte en el medi és potestat de l’estat, que té les competències en matèria de planificació econòmica i en règim miner, energètic i de protecció ambiental.

Per aquest motiu estableixen que ‘la prohibició absoluta i incondicionada de la tècnica de la fractura hidràulica a tot el territori’ de les comunitats autònomes és contraria ‘de manera radical i insalvable’ al que puguin establir les lleis estatals.

A més, consideren que la prohibició del ‘fracking’ per part dels parlaments autonòmics no es pot sustentar sobre les competències autonòmiques d’ordenament del territori i de medi, perquè són normes de rang inferior a les competències estatals de règim miner i energètic i d’ordenació general de l’economia.

Segons els magistrats, la llei del parlament ‘reformula sota una perspectiva radicalment diferent’ la legislació estatal, que permet la fractura hidràulica  ‘sempre que compleixi uns requisits determinats de caràcter tècnic i ambiental’.

Per contra, diuen, la llei catalana considera ‘que s’ha de prohibir pels possibles efectes perjudicials davant qualsevol de les múltiples circumstàncies anunciades’.

D’aquesta manera, segons la sentència, tot i que el ‘fracking’ és permès per la legislació espanyola, ‘resta prohibit amb caràcter absolut al territori de Catalunya sempre que el seu ús afecti qualsevol àmbit competencial de la Generalitat’.

També prohibeix les grans superfícies fora de les ciutats
El TC també anul·la la disposició transitòria 8a, que prohibeix la implantació d’establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 metres quadrats dins les ‘trames urbanes consolidades’. El tribunal considera que la llei no justifica aquesta mesura per ‘raons imperioses d’interès general’, tal com exigeix la llei bàsica de l’estat.

Aquesta disposició deixava en suspens una previsió del decret llei 1/2009 de la Generalitat que permetia en casos excepcionals la implantació d’equipaments comercials mitjans i grans fora de les trames urbanes consolidades.

Segons el TC, la suspensió ‘equival a una prohibició que s’implantin fora de les trames urbanes consolidades establiments comercials de més de 800 m2’, però aquesta prohibició hauria d’estar justificada ‘per raons imperioses d’interès general’ d’acord amb la llei estatal.

Per contra, asseguren, la llei catalana ‘no exterioritza cap motiu per a limitar tan fortament la implantació d’establiments comercials de més de 800 m2’ i, per tant, la norma contradiu ‘frontalment’ el que estableix la llei espanyola 17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de servei.

Dos vots particulars
En relació amb la sentència sobre la fractura hidràulica, tres magistrats han presentat dos vots particulars. La vice-presidenta Adela Asúa i el magistrat Valdés s’han remès al vot particular que van presentar a sentències anteriors, en què argumentaven que la decisió del TC hauria d’haver ponderat ‘els interessos eventualment afectats per la concurrència competencial sobre el mateix espai físic, sense imposar una subordinació dels uns als altres’.

Antonio Xiol creu que el TC hauria d’haver desestimat el recurs del govern espanyol i declarar constitucional la llei catalana, perquè la norma tenia per objecte la protecció d’interessos constitucionals que són competència autonòmica i no deixava buida de contingut la competència estatal bàsica sobre la tècnica del ‘fracking’.

Segons Xiol, la sentència fa ‘una interpretació de les relacions entre l’estat i les comunitats autònomes que tendeix a recolzar-se en el principi de jerarquia i a reformular els criteris fins ara escrupolosament basats en el principi de competència’.

Més informació: Què cal saber sobre el ‘fracking’?