31.05.2016 - 12:21
El Tribunal Constitucioal espanyol ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra part de la llei d’emergència social aprovada pel parlament català i que el govern espanyol va impugnar. Amb la suspensió, queda sense efecte la part de la llei que establia la cessió obligatòria de pisos buits per part dels bancs, la necessitat d’oferir lloguer social a les famílies que no pugui pagar la hipoteca, entre més mesures.
Pel que fa als articles suspesos, relacionats bàsicament amb l’emergència habitacional, queda sense efecte el paper decisori que la llei reservava a la mediació en casos d’impagaments de lloguer o hipoteca que podien derivar en desnonament.
També s’impedeix que a Catalunya es pugui iniciar un procediment judicial específic per resoldre temes vinculats als desnonaments, perquè processalment només hi pot haver un procediment a tot l’estat. En la llei catalana es marca un procediment simplificat que insta el jutge a dictar una resolució que inclogui un pla de pagament i li dona la potestat per cancel·lar els imports no satisfets en funció de les circumstàncies personals del consumidor.
L’article 5 de la llei 24/2015 és el que principalment parla de desnonaments i el govern espanyol en recorre els punts 1,2,3,4 i 9. Bàsicament aquí s’obliga als grans tenidors d’habitatges i a les persones jurídiques que hagin adquirit un habitatge via execució hipotecària, a plantejar alternatives de lloguer social a les famílies que no pugui fer front al pagament de la hipoteca, abans d’iniciar qualsevol procediment judicial per impagament.
Pel que fa a l’article 7, el govern estatal no està d’acord amb què l’asministració pugui resoldre la cessió obligatòria d’habitatges, per un període de tres anys, en el cas que siguin habitatges buits propietat de persones jurídiques obligades a pagar l’impost sobre els habitatges buits (també recorregut per l’Estat) o que disposi d’habitatges buits en un municipi en el que hi hagi, com a mínim , una família amb risc d’exclusió social. “Vulnera el principi d’igualtat i la regulació del dret de propietat”, ha interpretat Sáenz de Santamaría.
