27.04.2016 - 17:31
|
Actualització: 27.04.2016 - 17:34
El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha declarat inconstitucionals i nuls diversos articles de la Llei 12/2014 del Parlament de Catalunya que estableixen la creació de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear i la destinació dels recursos recaptats a programes de protecció i reactivació econòmica. Els magistrats donen la raó a l’executiu espanyol, que havia recorregut l’impost argumentant que la seva creació vulnera la Llei de finançament autonòmic (LOFCA) perquè recau sobre un fet imposable gravat per l’Estat.
En concret, el TC declara inconstitucionals i nuls els articles 1.1 c) i del 21 al 30 de la Llei 12/2014 del parlament. El primer és el que crea el tribut sobre l’energia elèctrica d’origen nuclear, i els que van del 21 al 30 són els que estableixen la quantitat que han de pagar les centrals i la destinació d’aquests fons a actuacions de protecció civil per a la disminució, el control i la reducció dels riscs derivats de l’activitat de les centrals. També la creació d’un fons per fomentar la reactivació econòmica de les zones afectades per les centrals nuclears.
Segons l’executiu espanyol, l’impost vulnera la Llei de finançament autonòmic (LOFCA) perquè grava elements ‘coincidents’ amb la llei espanyola 15/2012 que estableix l’impost estatal sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus actius resultants de la generació d’energia nucleoelèctrica. En concret, segons l’Estat, les dues normes coincideixen a gravar ‘la producció de combustible nuclear gastat resultants de cada reactor nuclear’.
Els magistrats conclouen que ‘existeix equivalència entre els dos tributs’, que ‘no només graven la mateixa activitat’ sinó que ho fan ‘des de la mateixa perspectiva’. Per tant, segons el TC, l’impost vulnera els articles 133.2 i 157.3 de la Constitució espanyola i LOFCA, fet que permet ‘declarar la inconstitucionalitat i nul·litat’ dels articles recorreguts.
La sentència no s’ha acordat per unanimitat. El magistrat Juan Antonio Xiol Ríos ha presentat un vot particular discrepant on defensa la potestat de la Generalitat d’establir l’impost tenint en compte que el 37,5% dels reactors nuclears de l’Estat es troben a Catalunya.
La Llei de l’ICF esquiva el TC
Per altra banda, la Generalitat i el govern espanyol han arribat un acord per no portar la Llei de l’Institut Català de Finances al Tribunal Constitucional, mitjançant el qual ambdues administracions ‘coincideixen a considerar’ que aquests canvis ‘no modifiquen la naturalesa jurídica de l’entitat’. La Generalitat va modificar el juliol passat en el marc normatiu de l’ICF per adequar-lo a la normativa europea vigent per a les entitats financeres i als requeriments dels reguladors. En un primer moment, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques espanyol va interpretar d’una banda, que el text de la llei modificava la naturalesa jurídica de l’ICF i el convertia en una entitat de crèdit; i, de l’altra, que el govern no tenia competències per dur a terme aquests canvis.
