El TC ajorna la decisió sobre Forcadell per culpa de la tensió interna

El Tribunal Constitucional espanyol preveu de resoldre l’incident d’execució de sentència contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, abans de sis mesos, segons que han explicat a l’ACN fonts jurídiques, tot i que evitarà el període electoral que podria començar al desembre si finalment s’han de repetir les eleccions espanyoles. Els magistrats emetran primer la sentència sobre la reforma de la llei orgànica del TC, que li atorga noves atribucions, precisament per a sancionar o suspendre els càrrecs que facin cas omís de les seves sentències. Aquesta reforma ha estat impulsada pel govern espanyol i ha portat malestar entre els membres del TC i tot. No únicament perquè consideren que l’executiu els trasllada la responsabilitat de resoldre problemes polítics, sinó perquè fins i tot és dubtós que la reforma sigui constitucional.

L’incident d’execució de sentència el va presentar l’executiu de Rajoy, que reclamava al TC que obri la via penal contra Forcadell, és a dir, que traslladi el cas a la fiscalia espanyola perquè faci servir els tribunals ordinaris –en aquest cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– per actuar contra Forcadell i determinar si va cometre cap delicte. El govern espanyol també hi presentà un altre incident contra la Generalitat per haver incomplert la suspensió cautelar de la llei d’acció exterior.

Tanmateix, el TC vol resoldre primer el recurs que la Generalitat i el govern basc van presentar contra la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional. És la reforma que va impulsar el govern espanyol que atorga al tribunal la capacitat d’aplicar sancions contra aquells qui incompleixin les seves sentències. La llei preveu que el TC pugui ‘imposar multes coercitives, acordar la suspensió de les autoritats o treballadors públics responsables de l’incompliment, o encomanar al govern de la nació, encara que estigui en funcions, l’execució substitutòria’. I ‘tot això, sense perjudici que puguin existir les responsabilitats penals que corresponguin’.

Així doncs, el TC vol aclarir d’entrada quines són les atribucions ‘coercitives’ de què disposa i si són constitucionals, i decidir després si –com vol el govern espanyol– les aplica a la presidenta del parlament per haver incomplert presumptament la sentència sobre el 9-N, sotmetent al ple de la cambra catalana les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.

Fonts jurídiques indiquen que  els magistrats volen evitar que la seva resolució sigui interpretada com una ingerència en el procés electoral. Per tant, descarten de resoldre-la durant la campanya electoral del desembre –si hi ha terceres eleccions– i aspiren també a emetre una resolució per unanimitat que impedeixi d’evidenciar cap fractura interna sobre la decisió. L’objectiu: evitar que la resolució deteriori encara més la seva imatge i reforci la d’un tribunal polititzat que actua al dictat del govern espanyol.

Segons les mateixes fonts, el TC entén que, si aquests nous mecanismes són ‘coercitius’, tenen l’objectiu final d’evitar nous incompliments i no pas de suscitar situacions que agreugin encara més aquest incompliment.

Segons quina sigui la resolució sobre la llei orgànica del TC, els magistrats tindran més mecanismes o menys per a actuar contra la Generalitat i el Parlament de Catalunya i, d’acord amb aquests mecanismes, decidiran quin apliquen a la presidenta Forcadell.

Tanmateix, també podria passar que els magistrats traslladessin el cas a la fiscalia, tal com consta a la petició del govern espanyol, i deixessin la resolució del conflicte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que hauria d’acceptar el procediment per la via penal.

Sigui quina sigui la decisió del TC, si la presidenta del parlament no en comparteix el contingut només tindrà l’opció de presentar un recurs d’empara davant el TC mateix. Fora d’això, li quedarà oberta la possibilitat de presentar un recurs davant del Tribunal d’Estrasburg.