El reportatge de National Geographic fascinat per l’independentisme i el paisatge de Catalunya

La revista de turisme i viatges de National Geographic ha publicat un reportatge sobre Catalunya, titulat ‘Catalonia: Wind of change‘ (‘Catalunya: Vent de canvi’), en què l’autor, Gavin Haines, descriu l’encant del paisatge del Pirineu i la Costa Brava al mateix temps que explica l’anhel d’independència. ‘L’anhel de Catalunya per la independència és gairebé tan vell com la llegenda de la Tramuntana. Annexionada a Espanya el 1714, durant la guerra de Successió, aquest matrimoni forçat ha estat tortuós des d’aleshores, i el desig de divorci mai no ha estat tan gran.’

Continua així: ‘El govern català diu que avançarà cap a la independència l’any que ve. Com ho farà no ho sap ningú, però la perspectiva d’una ruptura moguda plana en l’aire.’

Haines ho explica al començament del viatge que descriu en aquest reportatge i que comença al Pirineu, a la Vall de Boí. Sobre el caràcter dels catalans, diu: ‘Els catalans són coneguts per l’orgull que tenen envers el seu petit racó al nord-est d’Espanya, que molts no volen realment que sigui Espanya. I recorden que a Catalunya pots esquiar per vessants nevats al matí i torrar-te a la sorra de la platja a la tarda.’

A Boí-Taüll, el reporter parla amb Luis Arnedo, el seu monitor d’esquí, que és de la Rioja. ‘En Luis admet sentir-se una mica estranger a Catalunya. “És com un país diferent”, diu. “Tenen un idioma propi, el català, que he hagut d’aprendre.” En Luis espera que Espanya i Catalunya enterrin la destral i que continuïn juntes, però admet que la relació s’ha tensat. “És més car viure aquí que a la resta d’Espanya perquè els imposts són més alts”, diu.’

I el periodista afegeix: ‘En Luis té raó, i algun catalans ho veuen com un greuge, i es queixen que la seva regió, el motor de l’economia del país, subvenciona la resta d’Espanya.’

Haines continua el viatge pel Pirineu, parlant de les falles, visitant Sant Climent de Taüll i parlant de la bandera estelada, de la qual diu que és a tot arreu. Se’n troba moltes quan va a Girona, que lloa per ‘l’esplendor medieval’ que té i pel fet que hagi estat un dels escenaris del rodatge de ‘Joc de trons’.

Parla de la situació durant el franquisme, del fet que tot allò que tenia a veure amb Catalunya fou prohibit. Després recorre l’Empordà, i la Costa Brava, i parla de Dalí.

El reportatge acaba així: ‘Com Dalí, tots som producte del nostre entorn. I Catalunya, l’esperit independent de la qual m’ha acompanyat des dels cims nevats a les platges de sorra, és separada de la resta d’Espanya per la seva història, la llengua, el paisatge, la cultura, la cuina, que imbueixen un sentit d’orgull nacionalista a Catalunya. Tant si s’assegura la independència com si no, Catalunya romandrà com un dels llocs més curiosos i carismàtics del sud d’Europa. I finalment només hi haurà un amo de debò d’aquesta terra: la tumultuosa tramuntana, de la qual no no s’escapa ningú.’