04.05.2017 - 22:00
|
Actualització: 04.05.2017 - 22:37
El referèndum d’independència que proposa el govern ha sacsejat la política catalana, especialment aquells partits on hi ha posicions heterogènies sobre la qüestió nacional. És el cas del PSC: a mesura que s’acosta la convocatòria del referèndum hi apareixen veus que defugen l’oposició ferma que sosté l’executiva. El Pacte Nacional per Referèndum ha provocat una petita rebel·lió dins el PSC i algunes filials municipals hagin decidit d’adherir-s’hi. El primer secretari, Miquel Iceta, s’ha oposat des de bon començament al Pacte, per bé que pretén aconseguir una consulta pactada amb Madrid. Tanmateix, federacions importants dels socialistes han decidit de fer cas omís a la posició oficial del partit i han votat a favor del Pacte. És el cas de Granollers, Sant Just Desvern, Vilanova i la Geltrú, Olesa de Montserrat, Palafrugell i Vilafant. En altres municipis, com Girona, Reus, Terrassa, Vic, Sant Cugat, Olot i Igualada, s’han abstingut en els plens, de manera que hi han facilitat l’adhesió dels consistoris.
La direcció del PSC, conscient de la diversitat d’opinions que suscita el referèndum en les seves federacions, donarà autonomia als batlles i regidors perquè decideixin com han d’actuar tan bon punt es convoqui el referèndum. Ho va avançar el diari Ara dimarts.
El CEO ja ho preveia
Aquests últims moviments que causa el referèndum dins el PSC ja els preveia sobre el paper el CEO publicat el mes de març passat, que per primera vegada preguntava específicament pel referèndum. Les dades revelaven que més d’un terç (34,3%) dels votants socialistes participarien en un referèndum acordat per l’estat espanyol –objectiu que cerca el Pacte Nacional pel Referèndum– i un 18,6% fins i tot aniria a votar si fos unilateral.
Més significativa és la pregunta 80 del mateix CEO, que demanava què votarien els enquestats si demà mateix la Generalitat convoqués un referèndum. En aquest cas, segons el resultat, més del 50% dels votants socialistes participarien en el referèndum. La majoria, un 41,4% hi votaria en contra, però un 10%, a favor.
Cinquanta-un ajuntaments socialistes a l’AMI
Aquesta actitud tan diversa s’ha constatat en el PSC durant aquests últims anys. De fet, una cinquantena d’ajuntaments socialistes del Principat ja formen part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), cosa que vol dir un 6% del total de consistoris que en formen part. Això no vol dir que els batlles respectius siguin independentistes. Perquè un ajuntament s’adhereixi a l’AMI n’hi ha prou que s’hi aprovi una adhesió per majoria absoluta.
Tanmateix, dins aquesta cinquantena, n’hi ha molts que han facilitat l’adhesió tot votant a favor de la moció o abstenint-se. És el cas de Terrassa, la ciutat més poblada que forma part de l’AMI i que té al capdavant el batlle socialista Jordi Ballart. Els regidors socialistes de la ciutat, gràcies a un acord de govern amb CDC, van decidir d’abstenir-se.
Aquests són tots els municipis socialistes adherits a l’AMI:
Francesc Jofre – Alió (Alt Camp)
Jaume Graells – el Pont d’Armentera (Alt Camp)
Martí Sans – Biure (Alt Empordà)
Jaume Arnall – el Far d’Empordà (Alt Empordà)
Víctor Puga – l’Escala (Alt Empordà)
Lluís Pujol – Masarac (Alt Empordà)
Consol Cantenys – Vilafant (Alt Empordà)
Oriol de la Cruz – Aviyonet del Penedès (Alt Penedès)
Miguel Delgado – Castellet i la Gornal (Alt Penedès)
Lucas Ramírez – Olèrdola (Alt Penedès)
Josep M. Tillo – Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)
Montse Albet – Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)
Imma Ferret – Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)
Francesc Xavier Edo – Vilobí del Penedès (Alt Penedès)
Daniel Vendrell – els Hostalets de Pierola (Anoia)
Montserrat Badia – Castellbell i el Vilar (Bages)
Teresa Forés – Aldover (Baix Ebre)
Maria Mercè Pedret – Benifallet (Baix Ebre)
Ramon Brull – Camarles (Baix Ebre)
Juli Fernández – Palafrugell (Baix Empordà)
Josep Perpinyà – Sant Just Desvern (Baix Llobregat)
Ramon Ferré – Calafell (Baix Penedès)
Nicolás Viso – Bagà (Berguedà)
Joan Roma – Borredà (Berguedà)
Abigail Garrido – Sant Pere de Ribes (Garraf)
Joan Miquel Simó – Arbeca (Garrigues)
Rafel Domínguez – Tortellà (Garrotxa)
Pere Cabarrocas – Quart (Gironès)
Joan Mercadé – Malgrat de Mar (Maresme)
Ester Pujol – Tiana (Maresme)
Joan Castor Gonell – Sant Jaume d’Enveja (Montsià)
Núria Ventura – Ulldecona (Montsià)
Miquel Arisa – Centelles (Osona)
Sergi Vilamala – les Masies de Voltregà (Osona)
Xavier Vilamala – Sant Hipolit de Voltregà (Osona)
Joan Riera – Vilanova de Sau (Osona)
Josep Maria – la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
Juan Carlos Garcia – Capçanes (Priorat)
José Manuel Rosario – Gratallops (Priorat)
Carlos Fernández – Setcases (Ripollès)
Laura Cortada – Montornès de Segarra (Segarra)
Josep Ramon Branzuela – Torres de Segre (Segrià)
Enric Colom – Torre-serona (Segrià)
Òscar Sánchez – Constantí (Tarragonès)
Antonio López – el Catllar (Tarragonès)
Joaquim Paladella – Batea (Terra Alta)
Antonio Àlvarez – Corbera d’Ebre (Terra Alta)
Jordi Ballart – Terrassa (Vallès Occidental)
Mayte Carrillo – el Figueró i Montmany (Vallès Oriental)
Antoni Guil – Montmeló (Vallès Oriental)
Alfons Planas – Montseny (Vallès Oriental)
