12.09.2016 - 22:00
|
Actualització: 13.09.2016 - 01:49
L’èxit de la Diada ha obert pas a un intens debat per a decidir què cal fer aquests mesos vinents. Però tothom és conscient de dues coses. Primera, que el carrer ha validat una vegada més el procés i ha fet aquest onze de setembre l’empenta final. I segona, que ara cal molta concreció i molta claredat, gairebé un cronograma, per a rematar el procés d’independència cap a l’estiu de l’any vinent.
En aquest context, em fa l’efecte que des de diumenge el debat sobre el referèndum ha pres una dimensió nova. De les declaracions que s’han fet, m’ha semblat entendre que el govern català proposarà a l’espanyol de fer un referèndum acordat i que si és rebutjat el govern i el parlament se sentiran deslliurats de la necessitat de fer-lo per obligació –potser el faran, potser no, però únicament prenent en consideració el propi interès.
Segurament, el president Puigdemont ens n’explicarà la proposta concreta el dia 28, durant la qüestió de confiança. Mentrestant no podem sinó intuir què passarà mirant com es van movent les coses. Basant-me en aquesta intuïció –i deixant clar que només tinc una intuïció–, em sembla una bona eixida d’interpel·lar solemnement el govern espanyol, per darrera vegada, fent servir d’instrument un referèndum acordat.
Imaginem-nos que el govern de Catalunya anuncia que trencarà amb el marc legal espanyol un dia fixat. Però, alhora, torna a proposar formalment un referèndum vinculant a Espanya, per ser fet abans del trencament. Amb això aconseguiria de traspassar tota la pressió del món sobre Madrid. Especialment, pensant en els socis europeus. Perquè el punt més feble de la posició espanyola és precisament el rebuig dels procediments democràtics. El missatge que sobre aquesta qüestió no es pot votar no l’entén ningú.
Presentar el debat en aquests termes seria, doncs, com posar el rellotge d’arena cap per avall. El temps comença a córrer i és només decisió d’Espanya que la proclamació de la independència siga validada en un referèndum o no abans que, inexorablement, s’haja escolat tota l’arena. Si ells no volen el referèndum, la unilateralitat, a partir d’aleshores, serà culpa seua. Si volen i accepten un referèndum vinculant aleshores el farem. Això és fer molta pressió sobre La Moncloa, potser amb derivades parlamentàries i tot, i assenyalar amb el dit, en el moment clau, el culpable de la situació que vivim.
I, en qualsevol cas, després de l’aprovació de la llei de transitorietat, com que el marc legal espanyol deixarà de ser efectiu a Catalunya, les institucions catalanes podran proposar un referèndum de validació, si és que el consideren convenient, car no serà ja cap acció d’unilateralitat ni significarà cap problema de legitimitat. Perquè a partir de la llei de transitorietat les decisions de les nostres institucions seran, simplement, la llei.
