El projecte Castor costarà enguany gairebé 100 milions als consumidors

Els consumidors de gas de l’estat espanyol hauran d’assumir amb les seves factures d’enguany el pagament de 96.383.024 euros per sufragar la indemnització a l’empresa promotora i el manteniment del fracassat projecte Castor. Amb les instal·lacions hibernades i a l’espera que el govern espanyol prengui una decisió previsiblement definitiva sobre els seu futur, el rebut del gas torna a incloure –després de la primera consignació el passat 2016- una partida milionària per retornar el crèdit bancari subscrit per Enagás a compte dels drets de cobrament al llarg de 30 anys després que l’executiu del PP aprovés per decret el pagament una indemnització de 1.350 milions d’euros a Escal UGS. La partida, que figura a l’ordre del Ministeri d’Energia publicada al BOE a finals de l’any passat establint els peatges i cànons del sistema gasista per enguany, ascendeix exactament a 80.664.725 euros. A aquesta xifra se li han de sumar els 15.781.229 euros que rebrà Enagàs Transporte per als ‘costos provisionals d’operació i manteniment’ de les instal·lacions hibernades aquest 2017. Una xifra molt pròxima als 17,70 milions que costa el manteniment de l’únic magatzem de gas submarí operatiu a l’estat espanyol, el de Gaviota, al País Basc.

Sota l’epígraf de l’article 7, ‘Reconeixement retribucions de conformitat amb el Reial Decret-llei de 13/2014 de 3 d’octubre’, i pràcticament sense fer cap referència explícita a la denominació ‘projecte Castor’ al llarg de tota l’ordre, el Ministeri d’Energia espanyol reconeix el pagament dels prop de 80,66 milions d’euros ‘als titulars del dret de cobrament amb càrrec al sistema gasista’. Darrere d’aquesta críptica presentació s’amaga l’aprovació de la segona anualitat per amortitzar el crèdit contret per Enagás amb Banc de Santader, Caixabank i Bankia que va permetre Escal UGS cobrar en poc més d’un més els 1.350 milions d’euros de la indemnització aprovada pel govern del PP l’octubre de 2014. La xifra consignada per aquest capítol al 2017 és exactament la mateixa que la de la primera anualitat de l’any passat: 80,66 milions d’euros.

Juntament amb aquesta partida, i sempre d’acord amb el mateix decret, el Ministeri d’Energia reconeix com a ‘costos provisionals d’operació i manteniment’ per aquest 2017 un total de 15,72 milions d’euros a la societat Enagás Transporte, l’encarregada d’implementar aquestes tasques. Uns costos que, segons l’ordre, s’hauran de justificar ‘amb la corresponent auditoria i es determinaran amb caràcter definitiu per ordre del Ministeri’. La xifra és també clavada a l’aprovada pel passat 2016. Tot i que el govern espanyol havia deixat caure, després d’assumir 17 milions d’euros per a la hibernació de les instal·lacions, que el manteniment no resultaria tant costós, la xifra es manté gairebé en termes molts similars. El cost de mantenir tancat i hibernat el projecte Castor és, fins i tot, pràcticament equiparable al de l’únic magatzem de gas submarí en funcionament a l’estat espanyol, el de Gaviota, a la costa del País Basc. Segons consta a l’ordre publicada al BOE, el seu cost provisional de manteniment per a l’any 2017 serà de 17,70 milions d’euros. Els magatzems subterranis terrestres de Serrablo i Yela, suposaran 7,77 i 4 milions respectivament.

Així doncs, la xifra es força similar a la prevista en el primer any d’amortització del crèdit, el passat 2016, quan el llavors Ministeri d’Indústria va acordar destinar 101 milions d’euros per a la factura del gas a finançar el forat deixat per un projecte que va arribar causar més de 1.000 terratrèmols després de les proves d’injecció el setembre de 2013. La principal diferència, respecte el 2017, era la inclusió d’una partida de 4,56 milions d’euros a Escal UGS més pel manteniment de les instal·lacions entre octubre i novembre de 2014, quan Enagás es va fer càrrec de les instal·lacions. Segons va anunciar el mateix govern espanyol l’octubre de 2014, en el moment de l’aprovació del decret, el Castor tindria un cost d’uns 100 milions a l’any al llarg de tres dècades. L’Organització de Consumidors i Usuaris, OCU, va calcular, però, que en total, incloent l’operació financera i els corresponents interessos que podrien créixer a mesura que s’esgota el temps de l’amortització, el bony podria acabar superant de llarg els 4.700 milions d’euros. L’executiu del PP en cap moment ha detallat o refermat els seus càlculs inicials, com tampoc ha desmentit els projeccions de l’OCU.

A l’espera que el govern espanyol prengui una decisió sobre el futur del projecte Castor –el Massachusetts Institute of Technology havia de lliurar un informe al respecte a Enagás el passat mes de novembre però encara es desconeix si s’ha lliurat o el seu contingut- l’empresa que va promoure el magatzem de gas submarí, Escal UGS –en mans, majoritàriament, del grup ACS de Florentino Pérez- ha percebut ja més de 1.760 milions d’euros després de renunciar al projecte. A més dels 1.350 milions d’euros de la indemnització, i els 110 a compte que havia rebut fins 2012, el govern espanyol en funcions va autoritzar el pagament de 295 més per la retribució entre juliol d’aquest any i l’extinció de la concessió a finals de 2014 que va suposar l’extinció de la concessió, a banda dels 4,56 milions d’euros ja esmentats de 2014 en concepte de manteniment.

‘Vergonya’ en temps de pobresa energètica

‘Els únics als quals s’ha afavorit és a l’empresa responsable d’aquesta negligència’, subratlla la portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Cristina Reverter. L’entitat, que ha denunciat la indemnització a les institucions europees –com ha fet la patronal Cecot o la mateixa Generalitat ha portat davant el Tribunal Suprem- considera una ‘vergonya’ la nova ordre de peatges i cànons del sistema gasista. Especialment, en un moment socialment delicat per a moltes persones. ‘Realment és molt injust és que moltes famílies, en ple hivern, estiguin en situació de pobresa energètica, que volen no poden pagar la llum, que se’ls talla el subministrament i se les desnona, i estiguem entaforant baix del mar molts milions d’euros. Molts representants polítics ho veuen com a normal, perquè és un sobrecost que s’ha de pagar ja que algú al seu dia va fer malament les coses. Però el pitjor és que ho considerin normal: això no pot passar en un estat democràtic, com ens omplim la boca’, ha argumentat Reverter.

Un projecte, recorden, ‘mal fet d’inici, ple d’erros i amb un impacte sense precedents’ al territori que els ciutadans continuen pagant, malgrat trobar-se inacabat, hibernat i no tenir utilitat. La similitud dels costos de manteniment amb el magatzem de Gaviota els resulta, en aquest sentit, flagrant. ‘A diferència de Gaviota, Castor no funciona ni presta cap servei als usuaris i, per tant, dubtem molt de l’aplicació d’una tarifa per un servei que no es presta. És un projecte hibernat, no funcional. No sabem fins a quin punt això és legalment és acceptable, perquè genera uns sobrecostos que els consumidors no van autoritzar amb les seves companyies de gas. Europa ja va dir va uns mesos que la seva gestió havia estat desastrosa. No és acceptable arribar al segle XXI pagant per un servei fantasma’, ha tancat Reverter.